Un viatge a Júpiter

Ja fa uns mesos que la nau Juno de la NASA orbita el planeta Júpiter. Malgrat haver tingut problemes per insertar-se a l’òrbita final al voltant del planeta gegant, ens està oferint unes imatges espectaculars dels núvols jovians. L’aproximació a només uns 5000 km de les capes altes de l’atmosfera permet un nivell de detall dels fenòmens que passen allí que no s’havia aconseguit fins ara.

Des de la Terra, però, també es poden fer fotos espectaculars del planeta gegant. La gran qualitat de les imatges preses pels astrònoms aficionats permet veure molt bé les formes i moviments dels núvols que són una font preciosa per als investigadors planetaris.

Fa un temps l’aficionat suec Peter Rosén es proposà un projecte ben ambiciós per aprofitar aquestes imatges. Cada aficionat pren fotos del planeta i després les guarda per a ell o potser les publica en alguna xarxa social. Però aquest treball podia tindre un altre ús. Així que Rosén va engegar una campanya internacional per a unir totes les imatges dels aficionats en un únic vídeo. Ara la campanya ha conclòs i Rosén acaba d’editar una animació amb més de 1000 imatges enviades per 91 astrofotògrafs de tot el món obtingudes entre el 19 de desembre de 2014 i el 31 de març de 2015.

Entre els qui enviaren fotos podem trobar a Joaquin Camarena, company i amic de l’Agrupació Astronòmica de la Safor i expert astrofotògraf. El seu nom apareix als títols de crèdits al final del vídeo encara que transformat en un estrany Joacquin Camarena.

Segon conta Peter Rosén, les imatges van tindre un llarg processament que va incloure correcció de color, apilació (suma) i unió final per obtenir uns 54 mapes complets.

A partir de les imatges s’han realitzat unes espectaculars vistes del planeta des del pol nord i sud. Com diu Rosén en la informació del vídeo:

Les projeccions polars són una mica especials ja que he fet que s’estenguen de pol a pol, no només des de el pol (situat al centre) a l’equador (situat a l’exterior) com se sol representar tradicionalment. La raó és que resulta més interessant ser capaç de seguir els moviments de tots els cinturons de núvols independentment de la projecció

Amb l’ajuda de Christoffer Svenske i Johan Warell s’ha trigat més d’un any per completar aquest vídeo que mostra el moviment dels cinturons de núvols de Júpiter i la rotació de la Gran Taca Roja en alta resolució, tot això accelerat un milió de vegades!

Finalment Peter Rosén destaca la capacitat tècnica de la comunitat mundial de fotògrafs aficionats planetaris per poder arribar a aquest alt nivell de detalls que poden ser rastrejats a través del planeta durant 250 revolucions.

La NASA ha demanat també la col·laboració dels astrònoms aficionats d’arreu del món que estudien i fotografien Júpiter per fer una gran campanya per captar els mateixes moments de l’atmosfera joviana que capte la sonda Juno.

Donat que Juno observa Júpiter de ben prop, la NASA no té la visió de conjunt del planeta que sí que ponen aportar els amateurs. Aquest treball és part d’aquesta contribució.

Foto: Vista pròxima de la Gran Taca Roja de Júpiter obtinguda per Juno. NASA/JPL-Caltech/SwRI/MSSS/Gerald Eichstaedt/John Rogers. Publicada 27 gener 2017.

Els Perseids 2016, una pluja d’estels per recordar

perseids3s

L’espectacle “piromusical” astronòmic d’agost és la pluja dels Perseids. Un ball de llums celestes que ens recorda que som part del cosmos i que la nau Terra viatja sense aturar-se. A l’observació d’una pluja d’estels s’hi suma, doncs, la seua bellesa i la constatació evident que som només pols d’estels.

Quin és l’origen d’aquestes llums celestes que, màgicament per als poc avesats a mirar cap amunt, travessen el firmament? Tot aquest foc d’artifici natural té un origen molt llunyà en l’espai i el temps. La causa última és el resultat del pas d’un cometa per les proximitats del Sol.

Els Perseids estan associats al cometa 109P/Swift-Tuttle. Amb un període orbital de 133,28 anys, el seu últim pas prop del Sol va ser l’11 de desembre de 1992 i no tornarà, per tant, fins el 12 de juliol de 2126.

Com els passa a tot cometa, aquest tros de gel bruta (gels d’aigua, amoníac, etc. i pols) com se solen anomenar,  s’escalfa cada vegada que s’acosta al Sol i emet material cometari mitjançant immensos dolls que formen cues de pols i gas ionitzat. Aquest fenomen l’hem pogut veure en directe en el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko mitjançant la nau Rosetta. El resultat és que l’òrbita del cometa 109P/Swift-Tuttle s’ha embrutat amb els materials perduts en forma de diminutes roques o trossos de gels.

comet_dustAquests dies la Terra està creuant l’òrbita del cometa i ja va trobant-se amb els seus residus. Normalment la taxa de meteors dels Perseids és de 100 meteors per hora. Enguany, però, les pertorbacions gravitatòries de Júpiter han mogut els densos corrents de partícules dels passos anteriors del cometa dels anys 1079, 1479 i 1862 més aprop de l’òrbita terrestre amb la qual cosa els analistes preveuen una pluja molt més intensa que els anys passats. En el cel nocturn d’aquests dies, veurem com els meteors dels Perseids que semblen provindre, a causa de la perspectiva, d’un lloc comú al cel situat a la constel·lació de Perseu seran molt més abundants.

Comet-streams-Perseids2016

La predicció és de 200 a 500 meteors per hora en el moment del màxim que sembla que ocorrerà la nit del 11 al 12 d’agost, encara que també se’n podran veure la nit següent, la del 12 al 13. Això és molt més del doble de la taxa normal. A veure si és veritat.

Tindrem, però, l’inconvenient de la Lluna sobre l’horitzó durant les primeres hores de la nit. Tanmateix una Lluna creixent gibosa no serà massa problema per a l’observació ja que es pondrà en les primeres hores de la matinada entre la 1:30 (nit 11-12) i les 2 (nit 12-13). Així que si l’esclat de meteors es produeix abans de l’alba, la Lluna ja no es trobarà sobre l’horitzó i, per tant, ja no serà una molèstia per a l’observació.

meteor-Perseids-predicted-ZHR-2016-e1469455637560L’espectacle començarà a partir de les 12 de la nit del dijous 11 al divendres 12 d’agost (i també la nit del 12 al 13) quan la constel·lació de Perseu isca per l’horitzó nord-est i durarà fins a l’eixida del Sol.

Si aguantem durant la nit, veurem que Perseu va ascendint i que el nombre de meteors brillants també augmentarà. Cap a les 2 o les 3 del matí de la nit de l’11 al 12 d’agost podrem veure dotzenes d’estels fugaços creuant el cel cada hora. Bé, açò són les previsions.

Per observar les pluges d’estels no cal cap equipament especial, ni prismàtics, ni telescopis. Potser, si en sabeu, podeu utilitzar una càmera reflex muntada sobre un trípode, apuntar cap al cel amb un temps d’exposició de 15 a 30 segons i esperar captar-ne alguna. Si ho feu bé, tindreu sorpreses…

Per observar visualment els Perseids només caldrà que us estireu a terra sobre una tovallola a la platja (si està ben fosca) o al camp molt millor. Així podreu veure tot el cel de cop i no us perdreu cap meteor. Què empipador resulta quan el company o companya que mira en una altra direcció diu: “una, la veus….”! Massa tard, ja s’ha cremat a uns 80 km d’altura….

Perseid_radiantPer als Perseids, oblideu-vos de tractar de mirar des del centre d’una ciutat. El resultat sempre serà molt decebedor. En l’entorn de les ciutats la contaminació lumínica ens ha furtat les estrelles.

Per gaudir dels Perseids serà millor observar-les des d’un lloc fosc. Segur que coneixeu un lloc allunyat de les ciutats on el cel nocturn encara està impol·lut i des d’on podeu gaudir encara de la visió de la Via Làctia.

A Catalunya podeu trobar aquests cels foscos dels nostres avis a l’entorn del Montsec, al voltant d’Àger, o a l’interior del Bages, per exemple a Talamanca, o a la Segarra o cercant la foscor del Pirineu.

Al País Valencià cal cercar la foscor nocturna cap a l’interior, cap als Serrans. Un bon indret d’observació seria l’entorn d’Aras de los Olmos on hi ha diversos observatoris astronòmics instal·lats. També podem viatjar a la comarca de la Foia de Bunyol o la Vall de Cofrents per trobar cels foscos.

img_32189Algunes organitzacions d’aficionats a l’astronomia i ajuntaments estan organitzant observacions populars a les quals s’hi podrà acostar tothom. L’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS), per exemple, organitza una observació la nit del 12 al 13 d’agost des del Centre Social de la Marxuquera a Gandia amb la col·laboració de l’ajuntament. La mateixa AAS organitza també a Oliva durant la nit del 11 al 12 i la nit del 12 al 13 d’agost (ací també)) en la Muntanyeta Verda, un indret pròxim a la població l’observació de la pluja. També amb la col·laboració de l’ajuntament. Per altra banda també s’organitzaran observacions a Ador (la Safor) i Elda (Vinalopó mitjà).

Cal destacar com els ajuntaments s’han adonat que els grans esdeveniments astronòmics són també un recurs cultural i turístic que cal aprofitar.

Si esteu de vacances fóra de les nostres terres, podeu acostar-vos a algunes de les observacions que fan a Galícia, Navarra o Aragó. Segur que sereu benvinguts…

Aquests dies els astrònoms planetaris estan en plena feina. No només estan pendents de la nau Rosetta al voltant del 67P/Churyumov-Gerasimenko, o de Juno al voltant de Júpiter. També s’interessen pels meteors dels Perseids. Així l’Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA-CSIC), en col·laboració amb la Asociación AstroInnova i el grup Daedalus, llançaran la nit de  l’11 al 12 d’agost un globus sonda para gravar per primera vegada, en color i alta definició, la pluja d’estels des de l’estratosfera.

Així que, si els núvols ens deixen, busqueu un lloc fosc les pròximes nits i espereu a veure com cauen els “estels”. I mirant-ho, penseu com d’insignificants som…

Imatges:

1.- L’astrònom Fred Bruenjes va gravar una sèrie de moltes fotos de 30 segons d’exposició durant unes sis hores la nit de l’11 d’agost al 12 d’agost, 2004, utilitzant una lent gran angular. La combinació de les fotos fa aquest aspecte espectacular. Hi ha 51 meteors dels Perseids a la imatge composta, entre ells un vist gairebé de front. Fred Bruenjes. De la web de NASA.
2.- Video
3.- Representació artística de l’entrada de la Terra a els corrents de partícules cometaries.
4.- En aquest diagrama, l’astrònom francès Jeremie Vaubaillon ha traçat la interacció de la Terra a través del corrent de meteoroides dels Perseids d’enguany. L’òrbita de la Terra es representa en color taronja. Les dates s’indiquen com dia/mes (exemple 11/8 = 11 d’agost les 0 hores UT). Space.com.
5.- Previsió del pic d’activitat dels Perseids. Bill Cooke, cap del NASA Meteoroid Environment Office.
6.- Radiant dels Perseids. Mirant cap al nord-est.

El costat fosc de la llum a Gandia

CL-Gandia-20150416-01

Dijous passat parlàrem dels problemes de la contaminació lumínica a la seu de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, a la ciutat de Gandia, dins del cicle de conferències Dijous Astronomia.

La nostra xarrada, El costat fosc de la llum, començà parlant sobre l’aspecte econòmic de l’excés de l’enllumenament i com la planificació, el disseny i la correcta instal·lació dels fanals als carrers són fonamentals per l’estalvi econòmic, molt més que el simple canvi dels tipus de làmpades.

CL-Gandia-20150416-02sPer poder comprendre el problema, es va comentar l’espectre dels tipus de làmpades més usats per a l’enllumenament dels carrers. Mentre que la llum de sodi de color groc dels fanals no sembla tindre incidències medioambientals, els LEDs de color BLANC si que semblen tindre efectes nocius en els ecosistemes ja que la seua llum presenta un fort pic d’emissió en la zona blava de l’espectre.

Els efectes de la contaminació lumínica sobre el medi ambient i els ecosistemes són objectes d’estudi per molts investigadors. El grup d’animals més afectat són els insectes, ja que hi ha més d’un milió d’espècies i a més és a la base de l’alimentació d’altres animals predadors. La irrupció descontrolada de llums nocturns en el medi natural divideix poblacions d’insectes, causa la seua mortalitat i afecta, per tant als consumidors secundaris.

CL-Gandia-20150416-03sPerò l’aspecte que més interessà l’audiència va ser la incidència de la llum blava i de la component blava de la llum blanca sobre el sistema circadià dels humans. L’exposició nocturna a aquest tipus de llum inhibeix la producció de l’hormona melatonina i causa, nombrosos problemes de salut ja que la melatonina participa en la regulació d’una gran varietat de processos cel·lulars, neuroendocrins i neurofisiològics.

Més de 40 persones estigueren atentes a les nostres explicacions i en la roda de preguntes la gent s’interessà sobre quin és el millor tipus d’enllumenat interior i sobre els LEDs de llum blanca que l’ajuntament de Gandia ha instal·lat fa poc als carrers.

Fotos: del Facebook de l’Agrupació Astronòmica de la Safor i de Roger Mira. Amb permís.

Marató astronòmica a Aras de los Olmos (II)

Com ja vaig contar en un apunt anterior, la nit del dissabte 24 de març passat ens reunírem uns quants amics de l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS), Marcelino Álvarez, el president, Ángel Requena, Maxi Doncel i jo, així com alguns membres de l’Agrupación Astronómica de Cuenca (AstroCuenca) en un dels llocs més foscos del País Valencià, Aras de los Olmos. Allí l’amic Joanma Bullón, membre també de l’AAS, que viu allí i que des del seu observatori La Cambra observa diàriament el Sol i el cel profund, havia organitzat la tercera Marató Messier.

El fet d’observar en una sola nit els 110 objectes celestes més bonics, i que classificà Charles Messier al segle XVIII, és una faena feixuga. Ja vaig contar l’experiència en un apunt anterior. En aquesta continuació us feré saber les altres activitats que feren altres membres de l’agrupació i que també mereixen ser contades.

Els membres de l’Agrupació Astronòmica de Cuenca, a qui no coneixia, es dedicaren a tractar de fer fotografies d’alguns dels objectes Messier més interessants. Però el que més em va sorprendre és que sabien exactament on es trobava cada objecte al cel i, en preguntar-los-ho te l’assenyalaven exactament amb el làser astronòmic que portaven. Però, al Cèsar el que és del Cèsar, va ser Ángel Requena qui els indicà la posició del cometa Garrad en les cartes de l’Sky Atlas. Encara que brillant, el cometa no ho és tant per trobar-lo a ull nu, i gràcies a això el van poder observar.

El cometa Garradd fa mesos que es troba en les proximitats de l’Òssa Major. Vaig fer una fotografia de la zona celeste on havia d’estar amb una durada de 30 segons i, efectivament, molt poc per sobre del soroll de fons de la imatge, es veu un nuvolet en la zona indicada. Amb 30 segons sense seguiment, les estrelles ja no apareixen com a punts a la foto sinó com a petites traces. No es pot allargar més l’exposició de la fotografia.

Molt millor sort i ofici va tindre el company Ángel Requena que, amb la muntura equatorial casera que l’amic Paco Pavía havia construït, va poder compensar el moviment del cel i durant 2 minuts va fer una presa del firmament i, allí entre centenars d’estrelles, va captar el cometa sense cap dubte, amb el seu nucli brillant i la seua cua escampada. L’aparell necessari per a aconseguir la proesa està descrit en l’últim número de la revista Huygens, òrgan d’expressió de l’AAS i que pot llegir-se ací. L’article és un poc tècnic, però recomane als lectors realment interessats en el tema de la fotografia astronòmica que lligen l’article original. I a veure si un dia vos presente una foto meua feta usant aquest aparell de seguiment.

Ángel Requena va aconseguir unes fotos espectaculars del cel amb la seua càmera reflex i la muntura “made in Paco“. La foto de portada d’aquest article n’és la prova.
L’original d’aquesta foto sense textos mostra centenars d’estels però si li posem els dibuixos de les constel·lacions es veurà molt més clar l’amplitud del camp observat i els 6 objectes Messier captats en una única imatge: M35, al peu dels Bessons, M36, M37 i M38 en Auriga, M44, el Pessebre, i M67 en Cancer. També són destacables els altres objectes de camp profund aconseguits: NGC2264 (Nebulosa del Con), NGC2237 (Nebulosa de la Roseta) sota el Bessons,  NGC2355 i NGC2395 entre Geminis i Canis Minor, a, i NGC1893, NGC1857 i NGC1664 en Auriga. La imatge del cel de la portada es veu petita però si la punxeu o la descarregueu la podreu veure més gran i n’apreciareu millor la bellesa.

Marcelino Álvarez, el nostre president, amb el Celestron de 30 cm, va fer algunes observacions visuals interessants del cometa, de la galàxia M95 i de Saturn però no va poder fer cap fotografia per problemes tècnics. Els astrònoms aficionats hem d’estar preparats per a aquesta circunstància. Moltes vegades no només el mal oratge pot espatllar-te una observació, sinó que un problema tècnic pot arruïnar-te la nit.

Sort de Joanma Bullón, que des del seu Observatori La Cambra, amb el seu telescopi fix de 30 cm i la seua nova càmera amb enfocament en pantalla, una solució per al mal de cap de l’enfocament nocturn d’una càmera dígital (DSLR), ens va treure en pocs minuts una imatge de la galàxia M95 i de la supernova que brillava en un dels seus braços espirals. Joanma, un enamorat de la Serrania interior i defensor dels cels foscos, ens parlà de les lluites per mantenir el cel d’Aras el més net possible de contaminació lumínica.

I així fins que ens cansàrem. Faltava una hora per a l’eixida del Sol però estàvem realment esgotats i gelats. La temperatura ja estava sota zero a les 6 de la matinada. Així que ens retiràrem a dormir.

Foto 1: Imatge del cel presa per Ángel Requena a Aras de los Olmos la nit del 24 al 25 de març 2012. Es veuen 5 objectes Messier i està feta amb la muntura equatorial descrita al text. Temps d’exposició 2 minuts. Ángel Requena. Amb permís.
Foto 2: Muntura equatorial per a fer el seguiment fotogràfic del cel nocturn. Més informació als dos últims números de la revista Huygens, 94 i 95. Revista Huygens.

 

Marató astronòmica a Aras de los Olmos

Els astrònoms també fan maratons. Però en aquest cas no cal córrer sinó observar la major quantitat possible d’objectes durant tota una nit i aguantar estoicament el fred, la humitat i la fam fins que es faça de dia.

Des de mitjans dels anys 80 es fan les maratons Messier. Cal observar en una única nit el major nombre possible dels 110 objectes que l’astrònom francés Charles Messier catalogà a finals del segle XVIII. La marató s’ha de celebrar en la segona meitat del mes de març, el més pròxim possible a l’equinocci de primavera i en lluna nova. Durant aquesta nit, tots els objectes són observables, si es busquen en l’ordre correcte i no es bada massa.

Charles Messier, astrònom caçador de cometes, observava en la seua cerca alguns objectes brillants que sempre romanien al mateix lloc. Per evitar confondre’ls amb cometes els llistà i crea, així, el primer catàleg d’astres no estel·lars de la història de l’astronomia. Diu la llegenda que el 28 d’agost de 1758 començà el seu llistat amb la Nebulosa del Cranc (M1) quan estava buscant el cometa Halley al cel. El catàleg de Messier conté els 110 objectes més brillants del firmament i inclou nebuloses, cúmuls oberts, cúmuls globulars i galàxies.

La nit del dissabte 25 de març passat ens reunírem uns quants amics de l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS), Marcelino, el president, Ángel, Maxi i jo, més alguns membres de l’Agrupación Astronòmica de Cuenca (AstroCuenca). Tots comptàrem amb l’ajuda i l’amistat de Juanma Bullón, membre de l’AAS que viu a Aras de los Olmos i que des del seu observatori La Cambra observa diàriament el Sol i el cel profund.

Tot i que a la Safor estava el cel completament cobert de núvols, m’asseguraren que a Aras de los Olmos (els Serrans) estaria totalment ras. Però en arribar-hi, a la posta de Sol, hi veiérem tants núvols com a Tavernes. Res a fer sinó sopar i fer la xarrada amb els amics, que feia temps que no ens véiem. Les previsions havien assegurat que tot estaria bé, però semblava que s’havien equivocat.

Tanmateix, en havent sopat els núvols desaparegueren de sobte i el cel se’ns presentà negre i ben fosc. Només els llums de la distant València apareixien pel sud-est i els fanals rojos intermitents i absurds dels molins de vent sobre la Muela de Santa Catalina ens feien la guitza.

Mentre altres buscaven el cometa Garrand que encara es veu prop de l’Òssa Major, jo muntava el petit telescopi Celestron Nexstar 130 SLT, li posava les coordenades del lloc i l’alineava amb dues estrelles. Aquesta operació, encara que tediosa, és essencial per poder localitzar ràpidament i amb precisió els objectes demanats.

Ja eren les 11 passades quan Maxi i jo ens posàrem mans a la feina per trobar els 110 objectes del catàleg. Utilitzàrem la cerca automàtica amb l’Autostar encara que la marató canònica exigeix buscar els objectes sense ajuda computacional.

Ja feia quasi 3 hores que s’havia fet de nit i, per tant, havíem perdut ja els 10 primers objectes. Que hi farem!

Orió estava ponent-se, Venus brillava entre els núvols que quedaven per l’oest. Mart, prop de Regulus, brillava dalt en Leo. Saturn i Spica feien de doble far celeste.

A primeries la cosa no semblava funcionar bé, doncs ja tots els primers membres del catàleg estaven molt baixos i els arbres o les edificacions dels voltants n’impedien l’observació.

El primer objecte aconseguit va ser el M45. Però aquest no sé si compta, ja que són les Plèiades, un cúmul obert d’estels a Taure, i que s’observa a ull nu. El veiérem, molt baix sense telescopi.

El següent, M42, és la nebulosa d’Orió i també es podia veure ja ben baixa a l’espasa del gegant caçador.

La poca potència òptica del telescopi no ens permetia observar les galàxies dèbils i, a més a més, la muntura altazimutal en forma de braç, juntament amb les potes del trípode impedien observar objectes prop del zenit, és a dir, objectes situats dalt del cap. Aquests calgué tornar a buscar-los més endavant, quan estaven més baixos.

La temperatura anava baixant de mica en mica i de manera inexorable. A la 1 de la matinada ja estàvem a 2 graus.

Des d’un telescopi de 30 cm observàrem la galàxia espiral barrada M95 amb la supernova descoberta l’altre dia situada en un dels seus braços. Aquesta galàxia, situada a només 37 milions d’anys llum de nosaltres, sembla un objectiu fàcil per a telescopis mitjans, però no pas per al nostre.

A poc a poc anaven eixint les constel·lacions de l’estiu. Lira ja estava alta. Per sota el Cigne i a la dreta l’Àguila. Les seues estrelles principals formen el triangle d’estiu que ja s’observava en aquestes hores de la matinada.

De mica en mica, ben calents amb els nostres abrics, bufandes i guants, anàvem enllestint el catàleg. Els objectes que es localitzen sobre les constel·lacions d’estiu són molt més fàcils de caçar i van caure tots, un rere l’altre.

El primer és M5, un cúmul globular fàcil d’observar. És visible a ull nu, si saps on mirar, clar, i situat a la constel·lació de Serpens.

M13, el més gran i brillant cúmul globular, es troba en Hèrcules. Va ser descobert per Edmond Halley l’any 1714.

M57 és la famosa nebulosa de la Lira, que amb una forma de toro, o “Donuts” és un objecte digne d’admiració. La seua anella amb la zona fosca central és un exemple de nebulosa planetària, residu de la mort d’una estrella de poca massa.

Les constel·lacions de Scorpio i Sagitarius allotgen una quantitat immensa d’objectes de cel profund. Passàrem ben bé una hora explorant aquestes dues constel·lacions. Veiérem molts cúmuls globulars i cúmuls oberts, com per exemple M4, el cúmul globular més pròxim a la Terra, a només 7200 anys llum; o com el M21, un cúmul estel·lar amb una seixantena d’estels.

Eren ja les 5 (o potser caldria dir les 6 pel canvi d’hora) i ens quedaven encara 10 objectes per sota de l’horitzó est que encara havíem d’esperar que isqueren. Estàvem cansats i decidírem plegar. Havíem observat en total 56 objectes, la majoria d’ells, astres que no havia vist mai.

Anàrem a dormir. La temperatura ja era d’un grau sota zero. El cristall del cotxe tenia una capa de gel.

L’any que ve ja tractarem de superar-nos, portarem un telescopi millor i a veure si fem els 110.

Foto 1: De dalt a baix: Les Plèiades (M45), Venus i Júpiter en l’horitzó oest, entre els núvols. L’exposició està forçada perquè es vegen millor els objectes. La nit era realment molt més fosca. La línea que apunta a Júpiter és un avió que passava i que ha deixat una traça en la foto de llarga exposició. Aras de los Olmos, 24 de març 2012. Enric Marco.

Foto 2: Vista nocturna d’Aras de los Olmos, amb els llums dels aerogeneradors amb llums roges estàtiques i circulars intermitents. Enric Marco.

Foto 3: Llums de la ciutat de València, situada a 100km, que es reflecteixen en els núvols baixos. Un clar excés de llum. Enric Marco.

Foto 4: Constel·lació de l’Óssa Major. Enric Marco.

Observació astronòmica a Tavernes

Casa Cultura

Avui dijous fem una observació nocturna des del centre del poble. Esteu tots invitats. Us pose la nota de premsa de l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna.


Aquest dijous 23 de febrer, Tavernes de la Valldigna acull una jornada d’observació astronòmica. Serà a la plaça de la Casa de la Cultura a partir de les 20:00 i fins a les 23:00 hores. Els llums públics de la zona estaran apagats mentre dure el temps d’observació.

La jornada està inclosa dins del actes de la Setmana Muntanyera i Cultural del Centre Excursionista de Tavernes, que està celebrant-se entre els dies 18 al 26 de febrer. La secció fotogràfica del CETV és l’encarregada d’organitzar la jornada d’observació.

Està coordinada pel president del Foto Club del CETV, Enric Marco, que, a més és vicepresident de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, entitat que col·labora en la jornada i que durà els seus telescopis més grans per l’observació.

La jornada d’observació es centrarà l’atenció especialment en els planetes Venus, Júpiter i Mart, i és una activitat totalment oberta als veïns que hi vulguen participar, especialment als més menuts.

Aquesta activitat d’observació astronòmica popular s’ha estat realitzant dins de la Setmana Muntanyenca del CETV des de l’any 2009.

Foto: Plaça de la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna. Ajuntament.

 

Dimarts 4, eclipsi amb el Sol eixint

Eclipsi-4gener2011

L’any 2011 comença amb un eclipsi parcial de Sol ben curiós. Es veurà exactament a l’eixida del Sol.El dia 4 de gener el Sol eixirà pel Sud-Est amb la Lluna tapant-li un bon troç. Donades les condicions geogràfiques de les nostres terres, el millor lloc per observar el fenomen serà la platja i i cal assegurar-vos que la direcció Sud-Est estiga lliure d’obstacles com espigons, ports o vaixells.

Els primers minuts de l’eixida del Sol, les boires i l’absorció de l’atmosfera terrestre de l’intensa llum solar permetran veure el fenomen directament sense protecció visual. Serà un bon moment per fer algunes fotos ben boniques.

COMPTE. Els vostres ulls són el més important. Quan el Sol comence a pujar en altura seran imprecindibles les ulleres d’eclipsi. Si en conserveu de l’eclipsi del 2005 les podeu usar ara. Si no en teniu, passeu per una ferreteria gran i demaneu filtres de soldador del número més gran, de l’11 o millor del 14.

L’eclipsi és parcial ja que la Lluna no passarà pel centre del disc solar sinó solament per la part superior. Serà visible des de tota Europa, nord d’Africa i oest d’Àsia. Des de les terres de parla catalana no veurem el seu començament. L’illa de Menorca, en estar més a l’est, veurà el troç més llarg de l’eclipsi.

Pose les efemèrides en hora local per a la Safor, però la diferència de temps per a altres llocs serà només d’uns minuts.

– 7:45 Moment del primer contacte de la Lluna amb el disc solar. No serà visible ja que el Sol encara estarà sota l’horitzó.

– 8:25 Ix el Sol per l’horitzó sud-est. El Sol ja està eclipsat en un 35% per la Lluna.

– 8:52 Moment del màxim de l’eclipsi. La Lluna tapa el 47.5% del Sol. El Sol està a només 4.2º d’altura sobre l’horitzó.

– 10:08 Final de l’eclipsi. En aquest moment el Sol està a 15º sobre l’horitzó.

Aquest horari pot variar uns minuts per la refracció atmosfèrica, condicions climàtiques i temperatura de l’aire.

Esperem que tingam un dia seré i ras i pugam fer unes boniques fotos.

Ah! Protegiu-vos la vista amb ulleres d’eclipsi…

Un eclipsi de Sol també és una oportunitat d’observar la natura en condicions especials. Per exemple, si voleu fer fotos curioses com aquesta, només heu d’agafar una paleta amb forats i fer-li fotos a les ombres que es projecten sobre una superficie blanca. Molt fàcil de fer.

A més a més hi ha un plus per a qui arribe més prompte a la platja. Quan encara siga fosc, cap a les 7:30 podreu veure el planeta Saturn ben brillant i alt i el planeta Mercuri prop de l’horitzó.

Més informació pot trobar-se a la pàgina de Fred Espenak de la NASA.

Foto: Simulació de l’eclipsi el dia 4 de gener de 2011 a les 8:30. Stellarium.
Gràcies a l’Agrupació Astronòmica de la Safor per les dades horàries de l’eclipsi.

Una nit d’estiu mirant el cel

Mars-Comet-NASA

La xiqueta no devia tindre més de 7 o 8 anys. El telescopi no estava posat a l’altura màxima però així i tot li costà arribar a mirar per l’ocular. La Lluna, que feia quasi el ple, brillava al cel est, just per sobre de les finques de la zona del llac de la Platja de Tavernes. La nena pegà un bot i deixà escapar un crit d’admiració.

– És la Lluna? Em preguntà. Li ho vaig confirmar.
– I els cercles que es veuen, què són? Són els cràters i van ser causats pel xoc d’immenses roques de l’espai…

Ella, que anava amb sa mare, la va deixar passar però va voler repetir. No s’ho acabava de creure. Com si hagués descobert tot un món nou per conéixer.

Els vaig indicar que es posaren a l’altra cua per admirar Júpiter i les seues llunes. El planeta acabava d’eixir de darrere dels edificis que el tapaven vist des del Parc del Molló. Va mirar amb el refractor de 150 mm de l’Agrupació Astronòmica de la Safor el disc de Júpiter i les tres llunes galileanes que eren visibles.

– I quins noms tenen les llunes? Em tornà a preguntar.
– Ió, Europa, Ganímenes i Cal·listo, però la que falta no sé quina serà. Una és de foc i les altres són de gel, i fins i tot Europa té un mar al seu interior. Li vaig dir.
– I, tu com ho saps? Em digué.

Quan se’n va anar ben contenta, li vaig donar el títol d’astrònoma de la nit.

Estic segur que l’observació d’aquesta nit la conservarà en la memòria durant molt anys. I amb un poc de sort tindrem d’ací a 15 o 20 anys una nova científica o fins i tot una nova astrònoma.

L’utilitat de les observacions populars, com aquesta del passat dimecres 25 d’agost, és fer conéixer el cel però, sobre tot per a mi, és incentivar l’interés per la ciència. I les més de 500 persones que feren cua pacientment per mirar a través dels quatre telescopis tenien molt d’interés.

I això que algú aixecà el braç assenyalant un punt brillant per l’horitzó. Altre l’acompanyà. Jo vaig passar per les cues fent-lo notar al damunt del Mondúver. Anava movent-se i aproximant-se a nosaltres. Els làsers de l’Agrupació apuntaven al llum mòbil per fer-lo visible a tothom. Era l’Estació Espacial Internacional que passava  pel cel de Tavernes, com estava previst.

– Jo alucine, diu una dóna.
– De veritat que ahí dins hi ha astronautes?, diu una amiga de la primera.
– I no veieu com saluden per la finestreta? vaig fer broma amb una xiqueta que de primeries no saps si deia la veritat….

L’estació espacial va tornar a passar altra vegada una hora i mitja després. Si en el primer pas va vindre la gent que encara no havia sopat, en aquest pas vàrem arreplegar la gent que ja ho havia fet. I la Lluna i Júpiter eren ben visibles. Les cues es tornaren a fer i no ens deixaren descansar ni un moment.

Els llums del Parc s’engegaren quan ja no quedava pràcticament ningú. Desmuntàrem ràpidament els telescopis i marxàrem cap a casa per menjar un sopar fred preparat amb un nivell també astronòmic.


Les observacions de dia 11 i del 25 d’agost han estat possibles per la col·laboració de les regidories de Cultura i Turisme de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna i de l’Agrupació Astronòmica de la Safor.

Ha aparegut un article a les Províncies sobre l’observació del dimecres passat. Carles Gimeno, corresponsal al poble, vingué i parlà amb nosaltres.

Saludos a la ciudad espacial desde Tavernes

Foto: Mirant l’estació espacial des del Parc del Molló. Enric Marco.

El Sol negre

Eclipsi Sol Xina 1999

Així és com han vist el Sol els companys de l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS) desplaçats a Xina per veure uns dels espectacles més bonics de la natura.

Els eclipsis de Sol es produeixen, entre altres causes, per una casualitat feliç: la Lluna i el Sol ocupen el mateix en el cel, mig grau d’angle, uns 30 segons angulars.

I és que el Sol és molt més gran que la Lluna, exactament unes 400 vegades més gran, però resulta que es troba a unes 400 vegades més lluny de la Terra que el nostre satèl·lit natural. De manera que les grandàries i les distàncies mútues és compensen i fan que els dos astres resulten iguals a la visió humana. Ara cal només que es superposen de tant en tant per tindre completa la festa.

Els companys de l’AAS conten al seu bloc les tensions abans de la totalitat per uns veïns molestos i per uns núvols amenaçadors i la seua alegria durant la totalitat. Fins i tot els centenars de libèl·lules deixaren de volar.

Una hora després de la fase de totalitat una pluja torrencial no els deixà acabar de veure la fase de parcialitat però l’objectiu estava complert.

Podeu saber-ne més al bloc eclipsechina2009.blogspot.com

Foto: Eclipsi total a Anji, Xina. AAS

Aquesta matinada eclipsi de Sol

Muralla xinesa 1999

Els que tinguen la sort d’estar ara a la part central de la Xina podran gaudir d’un preciós eclipsi de Sol d’una durada excepcional. A casa nostra l’eclipsi no serà visible. Només els habitants de gran part d’Àsia i del Pacífic seran els testimonis del fenomen celeste.

Els habitants de Shanghai, i en general de tota la conca del Yangtzhé, podran veure com segons la mitologia xinesa el drac s’engul la Lluna per a més tard vomitar-la.

La durada serà més de 6 minuts ja que es dóna la circumstància que la Terra està prop del seu punt més allunyat del Sol, l’afeli, i, a més a més, la Lluna està en el seu punt més pròxim a la Terra, el perigeu. Això ens presenta una gran Lluna i un Sol petit que faran durar l’eclipsi més del normal.

Des de fa uns deu dies l’expedició de l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS) recorre Xina i avui ha arribat al seu punt d’observació a la ciutat d’Anji. M’envien diàriament la crònica del dia que jo penge en el bloc del viatge.

Si esteu interessats en les aventures d’uns saforencs en terres de Xina punxeu en el següent enllaç: eclipsechina2009.blogspot.com

Encara que els articles venen signats per mi, jo només els he penjat tal com m’han arribat.

També podeu seguir per internet aquesta matinada l’eclipse en directe retransmés per l’expedició Shelios.

Imatge: La muralla xinesa el dia que anaren els membres de l’AAS. Un dia de mascletà?