Tot recordant l’Ovidi
Ovidi Montllor va ser recordat dissabte a Ca les Senyoretes a Otos amb la projecció d’una de les seues més famoses pel·lícules Con el culo al aire de Carles Mira. Després del sopar, Miquel Gil ens cantà cançons de l’Ovidi i també de les seues pròpies fins a altes hores de la matinada. Alguns presents a la sala s’afegiren a la festa recitant poemes de l’artista d’Alcoi.
Segueix …
Com cada any, al voltant del 10 de març, celebrem l’aniversari de Sant Ovidi, el nostre cantant més estimat. Enguany, a la casa rural de Joan i Assumpció a Otos, els amics del cantant no volíen deixar de celebrar l’esdeveniment.
La festa va començar amb la projecció de la pel·lícula Con el culo al aire (Cartell) de Carles Mira. Abans, però, el director de cine i amic del poeta, Toni Canet, va fer la seua presentació. Aquesta sàtira de la societat valenciana dels 70 i 80 ens mostra un gran treball de l’Ovidi, que comparteix repartiment amb Joan Monleon (que se n’ha fet d’ell?) i amb una aparició fugaç de Paco Muñoz….
En acabar la pel·lícula i saludar als blocaires de la Vall d’Albaida, Àngel Canet i Pep Albinyana, ens seierem a sopar un menú exquisit confeccionat per la cuinera major de la casa, Assumpció. Temps de conversa i anàlisi pre-electoral…..Que passarà demà en les votaes?… Pensavem….
Una vegada ben sopats buscàrem seient a la sala multi-usos i d’espectacles de Ca les Senyoretes. Miquel Gil i la seua colla, entre espontània i improvisada, ja assajaven de valent davant del gran tapís de Jordi Albinyana…
Miquel Gil començà amb un intimista Homenatge a Teresa. Aquesta preciosa cançó sempre m’ha posat la pell de gallina per la seua sensibilitat.
Contínuà amb el seu repertori actual i també cançons d’Altall, grup mític dels 70 i 80, del qual formà part. D’aquest grup cantà Lladres del disc Quan el mal ve d’Almansa.
La festa anà animant-se. Alguns espontanis s’atreviren. El forner del Raval de Xàtiva, tal com ell mateix es presentà, ens recità uns poemes de l’Ovidi amb molt de sentiment.
D’altres persones del públic també participaren en la festa. L’escriptor Toni Espí ens recità un poema ple de sons difícils de dir per a les noves generacions. El romanç dels lladres deixà a tots bocabadats….
A les dues ja tocades ens haguerem de marxar. Per unes causes o altres, per obligació o per vocació, ens tocava estar al dia següent en diverses meses electorals. I calia matinar…. Però la festa continuava…