Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Publicat el 2 de març de 2008

Perquè serà?

Les estadístiques d’aquest bloc em permeten saber quins articles han tingut més èxit i quins han passat sense pena ni glòria. Aquesta seria la interacció indirecta amb els lectors. Després també està la interacció directa amb els lectors a través dels comentaris. Amb els que deixen la seua opinió pots contactar i contrastar. Totes dues formes de rebre informació dels usuaris del teu bloc són importants.

Dic tot acò perque des de que existeixen les estadístiques (juny 2006) les lectures a un article meu no paren de creixer. Però no es tracta del tema de Plutó que va tindre (i té) cert èxit. És tracta de les explicacions de El cel de juny de 2006 . Donat que per les seues característiques aquest article era efímer no entenc el continuat interés en accedir a ell i llegir-lo. Ara que l’article ha passat de les 1000 lectures, crec que és un bon moment per preguntar el perquè d’aquest interés..

Algú m’ho podria explicar!!! Perquè es continua llegint?

Si punxeu a Vull llegir la resta de l’article podreu veure les estadístiques

Segueix…

Estadístiques del bloc Pols d’Estels

Entrades més visitades des de l’inici

Foto: El Gran Interrogant: Port Macquarie, Austràlia, Mark & Maria



  1. Més tard en podem parlar, si tu vols; ara no tenc temps. Però he clicat El cel de juny i, a banda d’allò que tu ens hi vols fer observar, hi trob una vegada més el teu mètode per poder-se orientar sense brúixola amb un planisferi dalt del cap. És molt pintoresc; jo a l’estiu el posaré de moda a la nostra terrassa, on tanmateix n’hi ha d’altres, d’elements pintorescos: n’hi ha un que per saber d’on bufa el vent es xucla el dit (l’índex) i després alça el braç enllaire, i se suposa que percep amb més intensitat la sensació de fred en el costat del dit moll més orientada al lloc d’on ve el vent. Són mariners d’aigua dolça, d’aquests que en els clubs nàutics n’hi ha tants.

    Reconec que aquests darrers temps jo he viscut desorientada a causa d’haver-me desplaçat uns 30º en direcció NE. També cal que digui que vivia enrevoltada de muntanyes, per tant tenia molt interioritzada la direcció dels vents, els quals sempre s’estavellen contra els mateixos penyals i entren pels freus de tota la vida, l’únic que canvia és la força d’entrada, no “la porta d’entrada” (per dir-ho a l’estil de Murakami) ni la direcció. No tenia pèrdua. Tampoc no en té el color de l’aigua, per cert, de pèrdua. Aquests dies és llebeig i l’aigua (i també el cel) són color de plata feta neta amb “Netol”; si fos mestral l’aigua seria verdosa com la de les platges del Carib que surten a les postals i als fullets que distribueixen les agències de viatges.

    Ras i curt: per homologar la brúixola no cal encapillar-se un planisferi damunt les rastes: basta estirar els braços en creu, mans i dits també (per ser més precisos). El dit índex d’una mà cal que assenyali el lloc exacte d’on ha sortit el sol. Així, tindrem que l’índex de l’altra assenyalarà amb precisió el lloc on es pon. Ja tenim E i W; unïm-les amb una línia imaginària i tracem-li una perpendicular, i tindrem N i S. Apareixen els quatre quadrants, que es compten a partir del N i en el sentit que van les busques del rellotge. El primer quadrant (al qual em dol haver-li de donar l’esquena perquè és el meu lloc natal) volta de la meva columna vertebral, pel meu costat esquerre, fins a la punta del meu nas. T’agraïré molt que m’avisis si m’equivoc. Jo estic molt contenta quan m’ajuden a advertir un error. T’ho dic perquè n’hi ha que s’enfaden quan els esmenen; jo no. No hi ha una millor escola que la que fan les errades.

    Ara me’n vaig a fer el jornal al Viacrucis. Les meves intencions respecte de tu són espoliadores: he fet un copy/paste d’un escrit teu, amb la idea que avui em podrà ser útil. Esper que no em facis pagar molt car el copyright, sóc més pobre que una rata.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Personal per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent