Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Send my love to the aliens!

Send my love to the aliens! Això és que ha dit Sir Paul McCartney en saber que la NASA ha transmés aquesta matinada, hora central europea, la cançó "Across The Universe" dels Beatles cap a l’estel polar.

La NASA fa enguany 50 anys. També en fa 50 de l’enlairament del primer satèl·lit nord-americà Explorer 1 i 45 de la posada en marxa de la Xarxa de l’Espai Profund de la NASA, conjunt de grans antenes repartides per tot el món. Amb elles es poden controlar les sondes enviades als planetes llunyans, com Júpiter o Saturn. Un conjunt d’aquestes antenes es troben a Robledo de Chavela, prop de Madrid.

Per commemorar tot això, la NASA ha enviat aquesta matinada, amb les seues antenes, un flux de ràdio amb la codificació digital de la cançó cap a l’estrella polar. Aquesta es troba allunyada 431 anys llum de nosaltres i per tant els possibles habitants dels planetes que orbiten al seu voltant ho rebran d’ací a 431 anys. 

Sir Paul McCartney i la vídua de John Lennon, Yoko Ono, s’han mostrat entusiasmats per la idea de la agència espacial. Yoko Ono ha dit, fins i tot, que: "Veig que aquest és el principi d’una nova era en la qual ens comunicàrem amb milers de milions de planetes per tot l’univers".

No és, però, el primer missatge enviat a l’espai. Ja s’ha transmés un missatge a M13, per exemple. Cal també recordar que ja fa més de 100 anys que Marconi va fer les primeres comunicacions per ràdio a través de l’Atlàntic i que per tant al voltant de la Terra ja existeix una esfera de 100 anys de radi on els possibles extraterrestres ja coneixen la nostra presència.

Els fans dels Beatles ja han declarat aquest 4 de febrer (5 de febrer ja ací) com el dia d’Across The Universe. La NASA ens invita a que escoltem la cançó al mateix temps que ells l’envien a creuar l’univers…. 



  1.     Ie, tu que sâs manejar periscópios d’ixos, vôs qu’enviem Soy putero a l’antena de Madrið, a vôre si algun murcia… vull dir; a vôre si algun marciano es dóna per al·ludit?

  2. La nostra natura és així, si no podem comunicar-nos, sembla que no som. Sentir-me pols d’estels de la mà del teu bloc em conhorta. Lluny, hem d’anar més lluny – que diu en Llach- allí on tu ens portes per recobrar l’admiració per l’univers

    (un i divers) i potser també un sentit lúdic i espectacular de la vida. Gràcies, Enric.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de La Galàxia per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent