Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Mercuri, el planeta desconegut

El planeta més proper al Sol és un cos pràcticament desconegut i fora dels plans d’observació habituals dels astrònoms. De fet només tenim imatges de la seua superfície fetes l’any 1974 per la sonda Mariner 10. Aquella sonda va realitzar importants descobriments, però també va obrir moltes incognites que ara la sonda Messenger, llençada el 2004, provarà de desvetlar a partir del proper dilluns 14 de gener quan aquesta faça un sobrevol sobre el planeta.
El camp magnètic, la minsa atmosfera, el gel dels pols mercurians i les característiques de la seua geologia seran, entre altres, alguns dels temes d’estudi d’aquesta sonda.

Segueix…

L’any 1974 la Nasa bullia d’activitat. En pocs anys havia llençat naus a tot arreu. La Pionner 10 cap a Júpiter, Mariner 9 a Mart mentre les darreres naus Apollo arribaven a la superfície lunar.

La Mariner 10 llençada inicialment a Venus en completar la seua missió en aquest planeta continuà el seu viatge cap a Mercuri. En escollir adequadament els parametres orbitals de l’òrbita es va poder fer tres aproximacions a Mercuri en 1974 i 1975. Encara que les imatges obtingudes abarquen només la meitat del planeta, pràcticament tot el que coneixem del planeta prové d’aquesta visita.

Mercuri té, a primera vista, un aspecte molt semblant a la Lluna. Tot de cràters d’impacte cobreixen la seua superfície on destaca el cràter Caloris, de 1300 km de diàmetre envoltat per una carena de muntanyes d’uns dos quilòmetres d’alçada, fruit d’un impacte colossal fa milers d’anys. Mariner 10 descobrí un camp magnètic en el planeta la qual cosa implica que existeix un interior liquid en convecció. La explicació, però, no està gens clara.

Mariner 10 descobrí heli, hidrogen i oxigen. Existeix, per tant, una atmosfera que ningú esperava donada l’alta temperatura del planeta. Les molècules de l’atmosfera estarien tan calentes que la seua energia seria suficient per escapar de Mercuri. Només un flux constant des de dins del planeta alimentant l’atmosfera podria explicar els resultats observacionals.

A més des de la Terra, amb radars, s’ha detectat unes taques brillants en les zones polars que podrien ser gel amagat en el fons d’alguns cràters del pol Nord.

Aquests i d’altres misteris podran ser explicats per les dades que recollirà a partir del dilluns 14 de gener la sonda Messenger que ja ha fetes algunes fotografies a un o dos milions de quilòmetres. La sonda, llençada el 3 d’agost del 2004, ha fet milers de quilòmetres, fent diverses caramboles espacials per adquirir energia a costa dels planetes. Així va sobrevolar la Terra el 2 d’agost del 2005 i ho ha fet també dues vegades sobre Venus el 2006 i el 2007.

El dilluns 14 de gener Messenger passarà a només 200 km del planeta on podrà observar l’altra part del planeta que no es va poder fotografir el 1974 per a després allunyar-se cap a l’espai. Després de girar al voltant del Sol tornarà a fer un altre sobrevol el 6 d’octubre d’enguany i el 29 de setembre de l’any que ve fins posar-se en una òrbita estable al voltant del planeta el 18 de març de 2011.

Foto: Imatge del planeta Mercuri obtinguda l’11 de gener de 2008 quan el Messenger estava a una distància de 1,7 milions de quilòmetres del planeta. Resolució 44 km/px. Crèdit: NASA/Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory/Carnegie Institution of Washington.



  1. Hola,
    només dir-te que per als que hem "badat" hores i hores mirant els estels aquest bloc és una meravella… i mira, acabo d’instal·lar el google/sky i és una passada, passejades estel·lars a dojo… suposo que és més interessant mirant-ho a telescopi, però des d’aquí ho tinc difícil (massa llum a les nits).

    Que vagi bé!

    Mònica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sistema solar per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent