Oi?

Si n’ha fet de mal la lectura compulsiva de les fantasies limitades de Dan Brown, combinada amb la credulitat dels seus lectors! Si n’és d’absurda la necessitat que tenim de donar crèdit a les teories conspiratives per sentir-nos una mica menys absurds!
[…]

Com valorar, si no, les expectatives malaltisses que ha desvetllat l’emissió del documental, suggerent, de factura impecable, i tanmateix tan equívoc, sobre l’Evangeli de Judes trobat anys enrere en una cova i ara desxifrat? Expectatives malaltisses que es retroalimenten a partir d’un simple equívoc, sí. Recordeu amb quins titulars ha saludat la premsa la difusió del text copte: proven documentalment que Judes no va trair Jesús.

Home! El que es pot afirmar és que finalment és a l’abast un nou evangeli, que es donava per perdut i que s’ha d’afegir, no als quatre del Nou Testament, considerats canònics, sinó a la corrua que coneixem com evangelis apòcrifs, entre els quals n’hi ha de títol tan estimulant com el de Maria o el de la Veritat, o fins i tot una carta de Crist baixada del cel.

Aquest nou evangeli no
prova documentalment res, sinó que interpreta d’una manera diferent la relació entre Judes i Jesús. Ei, i jo m’apunto a aquesta interpretació, ni que sigui només perquè obliga a no donar res per segur i a continuar donant voltes a misteris que, afortunadament, i per a desesperació dels ortodoxos de la cosa, els ortodoxos creients i els ortodoxos ateus, no deixaran mai de ser-ho.