Pols d'estels

El canvi climàtic no és un monstre que ens persegueix i contra el qual cal lluitar. Nosaltres, amb el nostre model de vida l’hem creat i, per tant, cal assumir que és culpa nostra. No és alié a nosaltres així que hem de ser nosaltres qui podem evitar que les pitjors previsions s’acomplesquen. La premsa, en la recerca de bons titulars no ajuda gens a animar a la població i als governs a canviar el nostre model de societat i de desenvolupament econòmic. Sempre es destaquen i redacten les pitjors previsions. Maria Josep Picó, periodista i directora de Nat, ha presentat a Alzira, la Ribera Alta, el seu llibre “El canvi climàtic a casa nostra” de l’editorial Bromera i després va parlar dels tòpics mediàtics del canvi climàtic.

Es denota una clara falta de professionalitat quan es senten comentaris com els de les locutores de Canal 9 davant les darreres inundacions a la Marina:
Mai s’havia vist la rambla tan plena o Tot l’any buida i ara s’ha desbordat  o quan et cau a les mans un diari gratuït amb  titulars catastrofistes com: Catalunya serà un desert.

Maria Josep va anar desgranant diversos aspectes del problema.

Ens va parlar de la hipocresia del nostres polítics com per exemple el conseller Blasco, quan ho era de Territori i Habitatge, i reclamava al govern central que pressionara per l’augment de les emissions de C0₂ de les empreses ceràmiques de Castelló, control·lades pel protocol de Kioto. Tanmateix el nostre govern valencià ens ven la moto i ens assegura que el País Valencià té l’aire més net de tot Espanya.

Sembla que València és una de les ciutats més contaminades lumíninicament d’Espanya. L’any passat gastà 10 milions d’euros en il·luminació, és a dir més que Barcelona que li dobla la població. Això ja ho note jo cada vegada que mire pel telescopi a Burjassot i el que veig és un núvol taronja cap al sud sobre València. 
Mentrestant l’alcaldessa inaugurava el dijous 231 faroles noves el mateix dia que l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana apagaven els monuments emblemàtics de 20:00 a 20:05 h.

Ens hem carregat el litoral amb un urbanisme descontrol·lat. Exemples com Xàbia que està envoltada d’urbanitzacions, algunes construïdes sobre barrancs que de tant en tant s’omplen en qüestió d’hores. O com Marina d’Or construïda sobre l’albufera d’Orpesa però on la Generalitat Valenciana mai ha volgut reconèixer cap zona humida.

Hi ha tòpics que tenim molt assumits i que Maria Josep, amb la seua simpatia, va tractar de destruir. 
Encara que semble que no siga possible, hi ha ara més massa forestal que fa 50 anys. L’abandó del bosc i dels camps pròxims ha possibilitat que moltes espècies vegetals hagen conquerit territori i el bosc s’haja estés.

Hi ha un excés d’alertes, posant exemples de titulars de diari com:

• Estalla (antes) la primavera
• Nuevo paraíso en peligro

Hi ha també un muntó d’idees errònies i exagerades en altres titulars com:

• Les cigonyes ja no emigren. És cert, ja que els abocadors de les ciutats estan més prop que Àfrica.
• El clima golpea el país con furia
• L’home culpable (la dona no!)

Els polítics negacionistes com Rajoy qüestionen el canvi climàtic o els de curt abast com el govern valencià es planyen que l’Ebre tire aigua a la mar i el transvassament no es fassa.

Des de fa uns mesos, però, tothom ha començat a prendre consciència sobre el canvi climàtic. La concessió del premi Nobel de la Pau 2007 al Panel Intergovernamental pel Canvi Climàtic (IPCC) i Al Gore ha contribuït molt a aquest fet.
 
Nosaltres hem de fer molt i també cal obligar als nostres governs que treballen més.

No hi ha dubte que el canvi climàtic arribarà però depén de nosaltres que aquest siga suau i que no es complesquen les pitjors previsions. Com acabà dient Maria Josep:

Estem a temps i podem fer moltes coses.

Foto: Maria Josep Picó amb el seu llibre El canvi climàtic a casa nostra, de  Bromera, a Alzira. Enric Marco