Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Eleccions a Birmània: 20 anys després

Publicat el 14 d'agost de 2010 per rginer

Finalment la Junta Militar ha convocat eleccions per el proper dia 10 de novembre. Durant la última reunión de l’ASEAN (Association of Southeast Asian Countries) a Hâ Nôi, el representant de Birmània, va rebre moltes presions de tots els seus membres.
Crec que també hi era present la secretària d’estat dels EE.UU.

Supersticiosos com són i amb els astròlegs sempre a punt, s’esperava la data del 10.10.10; però el 7.11.10 també té el seu significat numerològic.
Són les primeres eleccions després de les de l’any 1990 i que va guanyar el partit NLD ( National League for the Democracy) i la seva líder Aung San Suu Kyi encara avui empresonada. Els militars van invalidar el resultat: 85% dels escons per la NLD i la resta per el partit de l’exèrcit i algun altre partit ètnic.

Sembla que s’ha escollit el dia 7 perque té un significat numerològic important per els militars: 7 + 11 = 18 i 1 + 8 = 9; el 9 un número molt, molt apreciat i significatiu en l’astrologia i les supersticions del país. Com per exemple l’anterior dictador el general Ne Win va fer desaparèixer tots els bitllets on la seva numeració no pogués ser dividida per el número 9, i això va passar un any després, 1963, quan va deixar el poder i un altre general el va substituïr.

Però el número 11 (mes de novembre) també té el seu signficat. L’actual govern militar ha dictat sentències al llarg dels últims anys als dissidents, (2.200 presoners polítics en l’actualitat), com el líder dels estudiants Min Ko Naing a 65 anys d’empresonament un 11 de novembre a les 11:00 del matí.
—-   L’11 és el número dels enemics, dels perdedors —

D’acord amb la nova constitució que va ser votada i aprovada per majoria absoluta, amb la gent presionada i poca participació, i sobretot, després de la catàstrofe del cicló Nargis ara fa dos anys (no van ajornar el referèndum) amb més de 130.000 morts i més de 2.000.000 de desplaçats, el nou parlament tindrà 440 escons;  330 escons per les persones representant als diferents partits polítics que s’hagin presentat més 110 escons reservats exclusivament per els militars. També hi haurà una càmera anomenada ‘House of Nationalities’ (Amyotha Hiuttaw), com un Senat de l’estat espanyol, amb 224 escons, 56 reservats per els militars i 12 representants de cada una de les regions administratives o estats del país.

Per canviar aquesta constitució feta a mida per els mateixos militars, és necessari un consens del 75% dels parlamentaris. Difícil per els partits democràtics i progressistes, perque els militars agrupats en un partit que s’anomena USDP (Union Solidarity Defence Party) ténen ja d’entrada un bon nombre de representants que feran impossible qualsevol canvi.

La constitució també diu que cap militar podrà ésser jutjat per un tribunal civil, i un ‘petit detall’ ben significatiu d’aquesta constitució: els ministres d’interior, defensa, seguretat i fronteres, seràn anomenats directament per el cap de la Junta militar.

Diuen que un 92% va aprovar aquesta constitució i els dubtes sincerament hi són. És per aquest motiu que el partit que va guanyar les darreres eleccions, el NLD, no participarà per coherència, per dignitat i per fer valer els resultats que els militars mai van acceptar.  –  ACÍ –
Perque els va sorprendre aquell resultat, s’han fet una constitució ‘a mida’ i així no hi hauràn sorpreses. 

Ahir en llegir la noticia, vaig veure la pel.lícula ‘Beyond Rangoon’  (1995)-Més enllà de Rangoon- ,de John Boorman, amb Patricia Arquette com a protagonista. És dura, però real. Tot el que s’explica ha passat, perque des de l’any 1963 hi ha una dictadura militar, i la massacre de l’any 1988 amb més de 3.000 persones assassinades a punta de metralladora mentre es manifestàven pels carrers de Rangoon demanant llibertat i democràcia, no va tenir el ressó mediàtic que es té d’altres països.
Birmània continúa éssent un país ‘invisible’, on no passa res, o quan passa, com la revolució del safrà mes de setembre de 2007, la gent es pregunta : Ostres, els monjos budistes de manifestació, per què ?? I el seguiment de la notícia s’esfuma.
Aung San Suu Kyi va rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 1990; reunions, solidaritat; promeses; boicots econòmics; bones paraules, però els països veïns de l’ASEAN i els occidentals europeus i americans, com també Rússia, Japó i Xina, continuen fent negocis amb el general Than Shwe. És fàcil i productiu col.laborar econòmicament amb dictadors i després fer discursets amb bones paraules dins els estaments ‘políticament correctes’ o senzillament manifestar ‘ no podem entrar en els assumptes interns del país’.

El poble birmà, shan, karen, pa- o, mon, arakan, kachin, chin, kayah, lisu, lahu, akha, intha, rohyingya, i fins a 67 grups tribals no s’ho mereixen.

Una mare i el seu fillet, molt jove, però amb un somriure d’esperança esplendorós.
Era al costat del riu on havía vingut amb la família i malvivíen prop d’una feina que havíen trobat, senzillament perque el transport des de casa seva fins al lloc de treball és més car que tot el que poden guanyar en un mes.

– DVB –

Avui fa 15 anys i 27 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.