El buit del temps

El bloc de Juli Peretó

17 de setembre de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Continua el rebombori (i continuarà)

Cap organització internacional, tipus Unesco, ha declarat que l’any 2009 serà l’Any Darwin o de l’evolució o res de semblant. Serà oficialment l’Any de l’Astronomia, d’acord. Però hi ha una mena de confabulació per a fer que el 200 aniversari del naixement de Darwin i el 150 de la publicació de L’origen de les espècies no passe desapercebut. I no és cosa només de científics, no. Ací a darwinista (o el contrari) s’apunta tot el món. Si fa uns dies saltava la polèmica per les declaracions del director d’educació de la Royal Society (RS) ara el torn és de les esglésies.

Per cert, en el meu apunt al respecte, deliberadament no esmentava que Michael Reiss és pastor anglicà. Ara no em puc estar de citar el comentari que li dedica Richard Dawkins poc abans que la mateixa RS anunciés ahir la seua dimissió (o ha estat destitució?). Diu el biòleg i escriptor d’Oxford que el fet que la principal acadèmia científica del país pose les qüestions educatives en mans d’un clergue és digne d’un acudit dels Monty Python, segons que explica The Guardian i recul el mateix web de Dawkins. Ni que siga anglicà?
El cas és que el darrer front de la polèmica entre ciència i religió l’ha obert el Reverend Malcolm Brown, responsable d’afers públics de l’Església d’Anglaterra. En el text Good religion needs good science , publicat en un web oficial, Brown opina que Darwin mereix una disculpa pel tracte rebut per part de clergues anglicans en la dècada de 1860. És un text interessant perquè marca una diferència radical amb les postures dels cristians fonamentalistes, que segueixen literalment la Bíblia, dels quals n’hi ha una bona colla en terres britàniques, com fa dos dies denunciava la BBC a Who are the British cretionists?. També vol marcar la diferència amb l’Església Catòlica i l’afer Galileu.

Brown assenyala no sols als ?oponents religiosos? de Darwin sinó a aquells que ?falsament es recolzen [en Darwin] en benefici propi?, tot referint-se als abusos cotmesos abusant de les idees evolucionistes, com el darwinisme social.
Diu Brown que la fe cristiana necessita apropar-se a Darwin: ?la bona religió necessita treballar constructivament amb la bona ciència?. I afig: ?i m’atreviria a suggerir que el contrari pot ser també cert?. Per a mi no està gens clar: les religions haurien d’evitar xocar frontalment amb el coneixement científic, però no veig la manera com el coneixement científic del món haja de tenir en compte les creences religioses, ben diverses, de tota la gent, de totes les cultures. La religió és per definició un sentiment individual; la ciència és tot el contrari: representa el coneixement universal.
Les reaccions al text de Brown han estat immediates i alguns, fins i tot parents de Darwin, han assenyalat la inutilitat de tot plegat.

Per acabar-ho d’adobar, hi ha qui ha aprofitat per conèixer l’opinió d’un alt representat de la Cúria vaticana. Durant la presentació d’un congrés que el proper mes de març reunirà a Roma científics i teòlegs al voltant de Darwin (no us ho deia abans?) el ministre de cultura vaticà, Monsenyor Gianfranco Ravasi, ha dit que ells no tenen previst demanar perdó a Darwin, entre altres coses (i això és històricament cert) perquè mai no el condemnaren oficialment ni prohibiren els seus llibres, segons informa Reuters. Hi ha un llibre de títol meravellós, Negotiating Darwin: The Vatican confronts evolution 1877-1902, de Mariano Artigas, Tom Glick i Rafael Martínez, que explica amb molt de detall les maniobres subterrànies de la jerarquia, sense escàndols públics, per frenar el pensament evolucionista entre els científics catòlics. Una lliçó que a Roma aprengueren arran un afer ocorregut amb un físic italià les observacions astronòmiques del qual revolucionaren el pensament i que són el pretext de l’Any Internacional de l’Astronomia. Tot encaixa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!