El mes de gener
Després de molts mesos sense poder veure fàcilment els planetes, podrem gaudir de l’observació de Venus a la posta de Sol. Mart i Júpiter es troben situats en la part dreta del Sol i es veuran abans de l’eixida solar. La notícia important del mes ha estat la descoberta d’aigua líquida en la superfície de Mart.
El cel de gener està dominat per la constel·lació d’Orió. Per sobre d’ella podrem veure la gran constel·lació del Cotxer o l’Auriga. Aquesta és una de les 48 constel·lacions que va compilar Ptolemeu, l’astrònom grec del segle II, en la seua obra l’Almagest. Està associada a Erictoni, un dels primers reis d’Atenes, fill del déu Hefest el qual, en intentar violar la deessa Atenea, va vessar part del seu semen sobre la cama d’ella. La deessa, fastiguejada, va netejar-se amb un tros de llana que llençà a terra. I la terra, així fecundada, va donar vida a un nen, que la deessa va acollir. Erictoni s’educà en el temple d’Atenea a l’Acròpolis. Més endavant va ser rei d’Atenes. Se li atribueix la introducció de l’ús dels diners a l’Àtica i la invenció del carro de quatre cavalls (quàdriga), per la qual cosa se li va dedicar la constel·lació del Cotxer.
Després de molts mesos sense poder veure fàcilment els planetes, podrem gaudir de l’observació de Venus a la posta del Sol, cap al sud-oest. A mesura que avance el mes es veurà millor i més brillant, tot separant-se del Sol. El dia 20 veurem un encontre celeste entre una lluna creixent molt fina i el planeta Venus, a una separació de poc menys d’un grau i mig. També, a partir d’aquest dia 20, Mercuri estarà ja bastant separat del Sol i per això serà visible en els primers moments després de la posta. D’aquesta manera Venus dalt, i Mercuri a sota, brillaran en els capvespres dels últims dies del mes. Mart i Júpiter es troben situats en la part dreta del Sol i es veuran abans de l’eixida solar. A partir de les 22 h, i durant els primers dies del mes, en la constel·lació de Leo podrem gaudir del planeta Saturn en direcció a l’est. A mesura que passe el mes, Saturn eixirà cada vegada més prompte. El dia 6 de gener la Lluna es trobarà molt prop del planeta.
La Lluna serà plena el 3 de gener, mentre que l’11 estarà en fase de quart minvant. El dia 19 tindrem una lluna en fase de nova. Finalment, el 26 de gener la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent.
La notícia important del mes ha estat la descoberta d’aigua líquida en la superfície de Mart. La comparació d’imatges preses el 1999 i el 2005 de les parets d’un cràter per la nau Mars Global Surveyor, ha mostrat uns sediments de color clar en les imatges de l’any passat que abans no hi eren. Es creu que aquests sediments han estat causats per aigua que brollà de la paret del cràter i davallà per ella, tot evaporant-se en la dèbil atmosfera marciana. Si es confirma aquest fet, l’aigua líquida és més abundant del que es pensava i Mart serà més acollidor per a una possible vida marciana.
La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de gener 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.
Que tingueu un Bon Any Nou 2007!
Figura: Mapa celeste per al mes de gener. Vàlid per al dia 1 de gener a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.