Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Valencians frustrats al Saló del Manga

 

Saló del MangaCircumstàncies familiars m’han portat a la Farga de l’Hospitalet per visitar el Saló del Manga el passat dissabte 28 d’octubre. El que no esperava era veure el que vaig trobar.

Coses de TV3 i de C33/K3. Els meus fills s’han afeccionat al manga. Primer va ser Doraemon. Després Bola de Drac, amb les aventures de Goku buscant les set boles de drac. Ara ja són Doremí, One Piece, Fushigi Yugi i d’altres. Totes vistes a la televisió pública catalana.

Així és que fa unes setmanes la meua filla va anar, poc a poc, convencent-me d’anar a veure el Saló del Manga, que se celebrava a l’Hospitalet, el passat cap de setmana. Per cert, per a quan la versió en català de la web?

El dies passaven i jo no n’estava molt convençut. Però haig de reconéixer que a mi també m’agrada certs tipus de manga, per la imaginació, per l’acció i per la mala bava que de vegades tenen. Però quan cal ser acurats ho són. Recorde un episodi de Doraemon, on s’explicava de manera exacta el que eren els cometes, immenses boles de gels i pols que provenen dels confins del Sistema Solar,  i fins i tot en construïen un…

Conéixer els autors de les sèries preferides també era temptador. Així que el dissabte 28 de matinada agafàrem el cotxe i cap a l’Hospitalet. Ja m’hagués agradat agafar el tren ràpid Euromed. Però el primer tren ix de València a les 6:40 i el primer tren de rodalies de la Safor ix a les 6:53. Aquest és el país que tenim. Impossible arribar a Barcelona a una hora decent des de les comarques centrals del País Valencià.

Doncs, no passa res. No tenim unes autopistes que vertebren el territori? Doncs gastem-les…

A les 11:30 arribem a l’Hospitalet. Deixem el cotxe a l’aparcament del centre comercial. El primer que em sorprèn és que en sortir per comprar les entrades, un cartell avisa que l’aparcament ja és ple. Ha vingut d’un pèl. Després, ens sorprenen, de manera desagradable, dues immenses cues, millor dit, dues immenses riuades de gent. Una de les cues, que donava completament la volta a la Farga i que anava en el sentit de les agulles del rellotge era per comprar l’entrada. Ens posem a la cua.  L’altra cua, que era paral·lela a l’anterior, donava també completament la volta a l’edifici però en sentit contrari a les agulles del rellotge. Era la cua d’entrada al recinte. Semblava, però, que les cues avançaven ràpid, o això semblava al principi.

Després de dues hores i sense poder veure encara la taquilla, allò ja pintava malament i mostrava un aspecte de desorganització que no haguera pensat mai en un esdeveniment tan important i que ja s’havia realitzat onze vegades. Les dues cues paral·leles s’havien pràcticament aturat.

Sort que l’espera es feia entretinguda veient les disfresses que portava la gent. Ací Zelda, allà Doremí, per ací Darth Vader, els personatges de One Piece amb una bonica bandera pirata…

Per fi arribem a les taquilles. Trenta persones davant nostre, a les 14:00 hores, 2 hores i mitja de cua, i és llavors quan ens comuniquen que per excés d’aforament la Farga no vendrà més entrades avui. Si hi ha sort, i la gent que està dins comença a marxar, potser a les 15:00 tornaran a obrir. La gent s’impacienta i demana fulls de reclamació per protestar…

Dues hores i mitja és un temps suficient per fer amistat amb els que estan davant i per darrere a la cua. L’home de davant diu que ha vingut els últims 7 anys i no havia vist mai tanta gent ni tanta desorganització. La xica adolescent de darrere, que va amb el seu company ens compadeix. “Veniu des de València i no podeu entrar. Quina canya?”. Mentre un grup de xiques protesta i una de d’elles es posa histèrica i no para de parlar…..

A les 15:05 marxem. Definitivament no entrarem avui. Quan cap a les 16:00, el cotxe envolta l’edifici de la Farga en direcció a la C32, cap a València, veiem gent disfressada que havíem fotografiat a les 13:30 a la cua de les entrades i que encara els quedava una bona hora per entrar….

Tornem a casa. Per compensar el viatge, fem parada a Tarragona. Sempre m’ha agradat Tarragona on conviuen les ruïnes romanes amb les edificacions modernes i s’hi respira una agradable tranquil·litat. Uns espectacles de carrer animaven la Rambla Nova junt als cartells d’una campanya electoral quasi conclosa.

Quines conclusions hem de traure de tot plegat?

Primer: cal comprar les entrades abans. Per internet o per servicaixa. Però a cap web o notícia de diari, ràdio o televisió es va advertir que allò podia petar. Ara bé, a la web del Saló del Manga apareixia un avís sospitós:  La dirección del Saló de acuerdo con los responsables de seguridad y de protección civil, decidirá cuando se limitará el acceso a La Farga en funció del nivel de ocupación del recinto. De tota manera, segurament no haguérem entrat ni amb l’entrada a la mà.

Segon: L’organització no va advertir a la gent de la cua que no entraria. Nosaltres no haguérem esperat tantes hores i haguérem visitat CosmoCaixa, per exemple, i així ho haguérem passat millor. Haig de pensar que l’assistència va desbordar les expectatives de l’organització.

Tercer: No hi tornaré llevat que el Saló del Manga es faça a un local molt més gran.

Per tant, el que, a priori, havia de ser una crònica d’una visita a l’exhibició del còmic de factura japonesa, ha estat només la crònica d’una frustració.

Donat que no he sentit enlloc cap notícia del que va passar fora del Saló del Manga, que aquesta crònica d?una visita frustrada servesca com a protesta davant de l’organització…



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Personal per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent