Generació...

Publicat el 4 d'agost de 2007

Històries dels Pirineus.

m’acabo de rellegir l’excel·lent narració, l’intringulis de com és va gestar el reportatge de trenta minuts a TV3: Tor, la muntanya maleïda, de’n Carles Porta. Al final apunta un altre reportatge, una història, que em semblava una llegenda que ja l’havia escoltat per vàries persones d’aquelles contrades.

Amb la família, teníem el privilegi de gaudir i passar alguns dies de vacances a Sant Joan de l’Erm (nou) ho conec bé, hi vaig residir tres anys. Escoltava les històries dels vells de la Vall de Castellbò, o a Sort a la fira de bestiar per Sant Martí, els comentaris que és fan, fa molts anys el vell Titarrò en hi va portar a conèixer-la. Que durant els anys posteriors a la guerra civil, pels passos de contrabandistes s’hi passava gent, refugiats que fugien dels nazis. Passaven per Andorra camí de Catalunya per el coll de Cabús o pel d’Ares el de Civis. Feien les Rutes de Tor o la de Santa Magdalena, cap a Rubió i finalment a Sort. Passant per el coll de la Basseta… abans a Sant Joan de l’Erm (nou) només hi havia un coll i una basseta on hi abeuraven el bestiar i on hi feien parada, aus salvatges, ànecs… no hi havia pins com ara, varen ser plantats pels antics serveis de Icona, per abastir-se de travesses per la via ferroviària… d’això ja fa dues generacions. Però desgraciadament alguns d’aquells que fugien no arribaven mai a Sort.
Un dia d’estiu en Lluís Racionero, l’escriptor i urbanista… que és de la Seu, em va comentar mentre la fèiem petar devant la xemeneia del refugi-hotel, que li feia posar la pell de gallina quan pujava allí… em estranyesa li vaig preguntar perquè i em va tornar a explicar la mateixa història dels refugiats jueus i assegurava que la basseta és plena de cadàvers, que un dels responsables era en Pérez d’Andorra, que la fortuna l’havia fet espoliant els fugitius…. collons! una altra vegada la mateixa història. Però en aquells moments fa uns 15 anys no li vaig donar més importància i ho vaig a atribuir a la seva capacitat de fabulació.
Però en llegir el llibre d’en Carles Porta i que parlava que a cal Sansa hi havien trobat ossos i potser humans i que feia molts anys en Sansa havia denunciat als maquis i que arrel d’aquest fet es van cremar varies casses per les batusses amb la Guardia Civil… vaig relacionar-ho. I aquí van començar els recels amb en Palanca…
L’aragonès que havia fet els tractes al marge dels altres co-propietaris de la muntanya amb en Sansa pel projecte de les pistes d’esquí de Tor, amenaçava que tenia moltes coses brutes que explicar dels grans d’Andorra…

I com diuen que quan una història l’expliquen més de tres, pot ser creïble…
Potser alguna cosa hi ha! o potser només són això històries i llegendes del Pirineu.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent