Josep Pinyol

Declaració Unilateral d'Independència

6 de maig de 2010
Sense categoria
0 comentaris

La Defensa de Catalunya (3)

Candidatura unitària
“Defensem Catalunya”

      L’enorme
esforç del moviment de les Consultes Populars es diluirà si no
guanya representació democràtica a les properes eleccions. Ja va
passar amb la gran manifestació de desembre del 2007 contra el
col·lapse de les infraestructures. El març de 2008 els partits
estatals PP i PSOE van treure 33 diputats i entre CiU i ERC 13.
L’Estat Espanyol va arribar a la conclusió que el malestar de
Catalunya no tenia traducció electoral i que el
“problema
catalán”

havia deixat d’existir. Reagrupament Independentista va néixer a
partir d’aquesta constatació i va propugnar una Candidatura
Transversal des de l’article de Joan Carretero Patriotisme i Dignitat
(abril 2009).

      Els
3.500 associats de Reagrupament i la creació de prop de 500
Comissions locals, el treball de més de 50.000 voluntaris i la
participació de més de mig milió de votants representen una
oportunitat única per un canvi de rumb en la política catalana. El
malestar per la triple crisi econòmica que pateix Catalunya, la
continuïtat de l’espoli fiscal i la indignació per les maniobres
del Tribunal Constitucional creen les condicions òptimes per la
irrupció d’una Candidatura d’Unitat per la Independència a les
properes eleccions al Parlament de Catalunya. Pot esdevenir la
tercera força de la Cambra catalana si som capaços d’unir en una
llista que abasti des del liberals progressistes fins l’esquerra
independentista. S’hauria d’aplegar al voltant de tres objectius per
a la propera legislatura:

 

      a)
La convocatòria pel Parlament de Catalunya d’una Consulta oficial i
general
amb la mateixa
pregunta que les Consultes Populars celebrades fins ara. El jurista
Alfons López Tena creu que el nostre Parlament pot tramitar una
consulta d’aquest tipus amb petites variacions sobre el text de les
Consultes populars. Cal forçar el Govern Espanyol a denegar el
permís per celebrar-la per posar-lo en evidència davant l’opinió
pública internacional. A més la probable negativa espanyola creara
una escalada de la “tensió democràtica”, que el moviment
sobiranista ha de respondre a les institucions i al carrer.

      b)
Denunciar la sentència del Tribunal Constitucional al Comitè de
Drets Humans de les Nacions Unides com una violació del Pacte
Internacional de Drets Civils i Polítics
.
La sentència contra l’Estatut aprovat en referèndum violarà els
drets polítics de tot un poble. L’Estat Espanyol ha ratificat el
protocol facultatiu d’aquest pacte internacional que permet les
denúncies particulars de les seves vulneracions. El Parlament de
Catalunya és la instància més indicada per denunciar l’Estat
Espanyol davant la ONU. Serà el primer pas de la
internacionalització del conflicte entre Catalunya i Espanya a les
institucions mundials.

      c)
El combat contra l’espoli fiscal, a causa del qual Catalunya pateix
una crisi econòmica que a cap altre lloc d’Espanya i d’Europa
.
Cal deixar ben clar que el nou sistema de Finançament de les
Comunitats Autònomes no ha resolt ni el finançament dels serveis
públics de Catalunya, ni el dèficit d’inversions públiques al
nostre país, ni la descapitalització de la nostra economia
productiva..

     
Si els actuals dirigents de CiU i d’ERC tinguessin l’alçada
històrica de Prat de la Riba i Cambó, de Macià i Companys ja
haurien proposat la retirada de les Corts i una candidatura d’unitat
en defensa de Catalunya. En canvi es perden en mocions inviables
perquè són incapaços de sortir de l’ordre constitucional. Només
busquen un ajornament de la sentència per després de les eleccions.
Només els preocupa ocupar el Govern de la Generalitat, no el poder
real de Catalunya per afrontar els greus problemes que pateix.

Primàries obertes”
i Conferència Nacional per Catalunya Estat de la Unió Europea

      Com
constituir aquesta
Candidatura en el fraccionat
panorama del moviment sobiranista? Com garantir que no es
reprodueixi una nomenclatura que acabi tenint els mateixos vicis de
funcionament que els partits establerts?. La solució és la
democràcia!. Als països de més qualitat democràtica les
candidatures s’escullen en primàries obertes. En aquestes hi
participen tots els votants que s’inscriuen en un registre i s’hi
presenten diferents candidatures. Aquestes porten a terme les seves
campanyes i se celebren debats públics. Hi ha una clara separació
entre els organitzadors neutrals de les primàries i les diferents
precandidatures. Aquesta distinció les diferencia de les primàries
internes dels partits on l’aparell no és neutre, sinó que de manera
directe o indirecte dona suport a la candidatura oficial.

      El
moviment de les Consultes Populars permet organitzar unes primàries
que separin amb nitidesa l’organització del procés i de les
precandidatures. Poden formar-se amb rapidesa multitud de Comissions
Locals i Comarcals que organitzin el registre voluntari de votants,
els debats entre precandidatures i les votacions de compromissaris a
cada comarca. I una Comissió Nacional que prepari una Conferència
Nacional per la Independència. Aquesta estaria constituïda pels
compromissaris de cada precandidatura elegits en les primàries
comarcals, d’acord amb el reglament pactat entre tots els grups
participants en la Candidatura.

     
Unes “primàries obertes” amb debats són la millor precampanya
possible per a la Candidatura unitària. La pugna entre Obama i
Clinton va representar una projecció extraordinària del candidat
demòcrata de cara a la lluita definitiva contra el candidat
republicà. Amb aquestes primàries el moviment sobiranista donaria
imatge de diversitat i d’unitat alhora, encarnaria la regeneració
democràtica i retornaria la confiança del poble català.

      Organitzar
una Candidatura d’Unitat per la Independència només depèn de
nosaltres. Som a temps per a fer-la. El fet que no tinguem districtes
uninominals i s’hagin d’escollir llistes tancades per demarcació
complica el procés. Però aquests problemes es poden resoldre. Només
cal que les organitzacions i personalitats implicades debatin el
procediment i redactin un reglament.

      A
la Conferència Nacional per la Independència també cal completar
els tres punt bàsics de la Candidatura i detallar el programa per la
propera legislatura. Perquè la actuació dels futurs diputats serà
determinant per fer un salt electoral al cap de quatre anys. Recordem
que el Partit Quebequès es va fundar l’any 1968 i va treure només 7
diputats l’any 1971. Però a les eleccions de 1976 va aconseguir la
majoria absoluta que li va permetre la convocatòria d’un referèndum
sobre la sobirania del Québec.

      La
preparació de la candidatura i les primàries obertes s’haurien de
posar en marxa amb una certa urgència. El doctor Broggi i el
president Barrera han suggerit la idea de constituir un Senat
imparcial per aplegar els diferents grups sobiranistes. Només posen
com a condició que tothom hi estigui d’acord. La seva trajectòria
històrica i l’experiència de la seva llarga vida avalen la seva
idoneïtat per fer la primera convocatòria de totes les entitats i
personalitats del moviment sobiranista. Si els principals grups i
personalitats estiguessin d’acord podrien convocar les reunions
preliminars per redactar el reglament de tot el procés.

      No
deixem que el gran treball fet per tothom en els darrers mesos es
dissolgui. Tenim una oportunitat històrica. Aprofitem-la!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!