Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

9 de març de 2011
0 comentaris

Desigualtats de gènere a l’R+D: (i 4) l’ERC com a indicador

Fins a quin punt les desigualtats de gènere detectades a les concessions de les convocatòries de l’European Research Council (ERC) són representatives de la sistuació actual al sistema europeu d’R+D?

Atès que l’excel·lència científica és l’únic criteri amb que es decideixen les concessions dels ajuts de l’ERC en les seves dues modalitats, semblaria que la seva distribució podria ser un bon indicador de l’estat de la qüestió de gènere a la UE a diferents etapes de la carrera investigadora (Starting i Advanced).

A la següent gràfica hi trobem, per a un conjunt de països, el percentatges d’atorgament a dones d’ajuts de l’ERC (eix vertical d’ordenades) en relació al percentatge de dones sobre el total de personal investigador (eix horitzontal d’abscisses). Malauradament, aquesta gràfica té la limitació que no tots els països que accedeixen a les convocatòries de l’ERC recullen la primera d’aquestes dades. Entre els països que no hi apareixen per manca de dades disponibles n’hi ha de força rellevants, com el Regne Unit i França (els dos estats que, en xifres absolutes, aconsegueixen més ajuts), o Suïssa i Israel (els dos estats que, en relació a la seva població, encapçalen la classificació d’ajuts atorgats).

% concessions sobre convocatòries ERC vs % dones al personal investigador

Codi de països: Bulgària (BG), Portugal (PT), Estònia (EE), Polònia (PL), Catalunya (CAT), Estat espanyol (ES), Islàndia (IS), Xipre (CY), Turquia (TR), Itàlia (IT), Grècia (EL), Hongria (HU), Bèlgica (BE), Irlanda (IE), Dinamarca (DK), Unió Europea (UE), Suècia (SE), Txèquia (CZ), Àustria (AT), i Alemanya (DE).

En primer lloc, crida l’atenció que a cap dels països el percentatge de dones sobre el total de personal investigador arribi al 50%, i només a tres estats (Bulgària, Portugal i Estònia) supera el 40% que se sol fixar com a llindar de la paritat. La mitjana de la UE és del 29%, més de 10 punts per sota del llindar de la paritat.

En segon lloc destaca que els percentatges més alts de dones entre el personal investigador (a la zona dreta de la gràfica) el trobem a dues tipologies de països: expaïsos de l’est (Bulgària, Estònia i Polònia ocupen tres dels quatre primers llocs d’aquesta classificació) i els tradicionals països del sud d’Europa (Portugal, Espanya, Itàlia i Grècia són els quatre primers països entre els de l’ex UE dels 15). Per contra, els països escandinaus (Dinamarca i Suècia) i germànics (Àustria i Alemanya) tanquen la classificació (esquerra de la gràfica). Només Islàndia i Txèquia defugen aquesta tendència.

Una tercera apreciació interessant es fa palesa amb la diagonal vermella que creua la gràfica unint els punts on el percentatge d’ajuts de l’ERC atorgats a dones és igual al percentatge de dones sobre el personal investigador. Destaca el fet que només a dos països (Txèquia i Alemanya) el percentatge de concessions dels ajuts de l’ERC a dones és superior al percentatge de dones sobre el total de personal investigador a aquell país (i.e. estan per sobre de la diagonal). A la majoria dels casos (18 sobre 20), el percentatge d’èxit de les convocatòries de l’ERC està per sota del de participació de les dones en la recerca.

Finalment, assenyalar que Catalunya, amb un 38,6% de dones sobre el total de personal investigador, és entre els països capdavanters d’aquesta classificació: al cinquè lloc, entre Polònia (39%) i Espanya (38,2%).


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.