31 de gener de 2011
Sense categoria
7 comentaris

NOTÍCIES DE VALÈNCIA

Quan els mitjans d’informació del Principat tenen a bé incloure alguna
notícia de València, cosa que no s’esdevè amb gaire freqüència, solen
presentar una vessant desagradable o espanyolista del fet reportat, si
no és que l’han triat expressament per això. Habitualment, a més,
l’aspecte escabrós no és ni tan sols allò més important de
l’esdeveniment.

Què hi ha, al darrere de tot això? Una intenció i una
voluntat (conscient o inconscient) de presentar València, als ulls dels
catalans del Principat, com una terra conflictiva, problemàtica,
diferent i llunyana. I el que ja resulta del tot delirant és que això
ho facin periodistes i mitjans que es diuen que són i que passen per
ser favorables a la independència. Si així treballen els nostres, no
ens calen enemics!

Amb motiu de la visita a València dels quatre diputats de Solidaritat
Catalana per la Independència i de la presentació que hi varen fer
(juntament amb Isabel Clara Simó, Núria Cadenes i jo mateix) del
projecte polític de SI, hem vist tota mena de desficacis informatius
(tret de la versió canònica oferta per Vilaweb, com gairebé sempre). A
més d’algun portal que no n’ha dit ni mu (i això que és independentista
i de Països Catalans! Quina sort!), la majoria s’han dedicat a
publicitar i fer d’altaveus de l’incident protagonitzat per un
feixista, que va insultar Laporta i els catalans un moment abans de
començar l’acte. Perquè allò realment important és que l’acte s’hi va
fer, amb tota la solemnitat i amb una assistència de 300 persones, al
bell mig de la ciutat de València. Informacions gràfiques i escrites,
però, se centraven i enaltien l’intent d’agressió feixista i no la
massiva i tranquil·la presència d’independentistes valencians. Moltes
gràcies.

D’altra banda, tenim “els teòrics”. Els catalans catalanistes que
teoritzen que aquesta mena d’actes són contraproduents, que no són
maneres ni és el moment, que s’ha d’anar a poc a poc i amb molta
pedagogia, que no cal donar motius als feixistes espanyolistes, etc.
Aleshores, què? Jo, que com molts d’altres, sóc un valencià de nació
catalana, enamorat de la meua ciutat, que vol i lluita per la
independència, què he de fer? Emmudir, emigrar, suicidar-me? Doncs, no.
No estic disposat a deixar de ser i de dir-me de nació catalana per a
repòs i satisfacció dels espanyolistes. No. Ja n’hi ha prou d’aquesta
bajanada d’argument, propi del pensament feble i derrotat. Amagar la
nostra catalanitat i la reivindicació d’independència mai no és
convenient. Ni digne. Que ho sàpiguen!

  1. Catalans (nord i sud), valencians, illencs, andorrans, habitants de la franja i algueresos; tots parlem la mateixa llengua, tots compartim la mateixa cultura i tenim les mateixes arrels; sóm una nació. Aquesta nació ha estat voluntàriament fragmentada per França i sobretot per l’Estat Espanyol. Ens han fragmentat i han mantingut conscienment la incomunicació entre tots nosaltres. Ara, amb voluntat i gràcies a Internet, podem reunir-nos i fer pinya. Tots els “catalans” units per formar un estat/nació!

  2. Gràcies perquè a alguns de Barcelona, independentistes i enamorats del Païs Valencià a vegades ja no sabem si fem be o malament d’opinar del que passa allí.
    Sembla que, segons alguns, tot el que no sigui mirar i callar és una ingerencia que portarà tota mena de mals.
    Gràcies a escrits com els teus veig que podem seguir sense fer cas i pensant que, massa vegades, la prudència només amaga col·laboració i cobardia.

  3. Totalment d’acord, totalment. Jo també,
    valenciana de nació catalana, vull fer pinya amb vosaltres. No cal tanta “pedagogia”
    per a dir quin idioma parlem! Ni per explicar res a qui no vol (o no l’interessa)
    aprendre.

  4. Com hi toqueu!

    Dieu unes veritats prístines. I tots els qui emmerden el panorama i enterboleixen amb llurs mentides els cervells dels més pecs us deuen tindre una enveja immensa. D’ací els ferotges criminals atacs.

    Coratge. Hom us admira coralment.

    Tenim tots plegats la independència a tocar de mà.

    Aür i som-hi, catalans d’arreu, de migjorn i de tramuntana, de cap endins i mar enllà.

    Comencem d’albirar l’hortizó de la llibertat. Aquesta vegada hi som.

    Mercès pel vostre meravellós treball.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!