El bloc d'en Jordi Martí

Després de la Sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut i del nou Govern de CiU a la Generalitat de Catalunya, arrel de la gran victòria d’Artur Mas el 28-N, s’inicia una nova etapa política, coincidint amb la segona dècada del segle XXI. A curt termini la prioritat del Govern català i de la societat en el seu conjunt ha de ser treure Catalunya del pou i lluitar contra la crisi econòmica i les seves conseqüències socials. Però a mig termini, a deu anys vista, i amb la mirada posada al procés que ens haurà de portar al divorci negociat amb els poders de l’estat, cal que Catalunya deixi enrera l’etapa de la pedagogia amb Espanya i enceti una autèntica estratègia de projecció exterior, a la recerca de complicitats i sinèrgies internacionals.

En paral.lel al reforçament dels consensus interiors, amb l’objectiu d’abordar amb garanties la darrera gran negociació amb el Govern de l’estat -el Pacte Fiscal i la gestió de les infraestructures-, cal anar teixint noves estratègies internacionals per tal d’aconseguir l’ampara i el reconeixement de les nostres aspiracions d’autogovern. I caldrà fer-ho situant-nos mentalment al marge de la Constitució espanyola, que amb l’esmentada Sentència del TC contra l’Estatut, ha acreditat la seva incapacitat d’acollir i integrar la nació catalana i la voluntat d’autogovern dels catalans.

El darrer número de la revista d’Òmnium Cultural, en la seva secció Punt Final, l’admirat Francesc Marc Alvaro ens obsequia amb un brillant article titulat El diagnòstic de Tony Judt www.omnium.cat/article/4004 .Aquest historiador anglès, recentment traspassat, va afirmar que si Catalunya fos un país independent, es trobaria entre els més pròspers del continent. Com diu Francesc Marc Alvaro en el seu article, retinguem-ho i repetim-ho en els debats ons se’ns negui aquesta potencialitat. 

Val la pena manllevar la part final de l’esmentat article, per encetar aquest humil bloc amb ocasió del nou any: Estiguem a l’aguait de totes les esferes. Va ser molt important per al nostre país que Benet XVI parlés en  català a una audiència mundial des de Barcelona, el passat 7 de novembre; a banda de les nostres creences particulars, és innegable la vàlua del gest de Ratzinger, que contribueix a posar la nostra cultura i la nostra nació en el mapa global. Hem de ser capaços de treure partit de manera intel.ligent d’aquesta mena d’esdeveniments, no podem permetren’s el luxe de menystenir-los. Ens interessa projectar com sigui la nostra realitat nacional, comunicar-la, fer-la visible. Ens convé tot el que ajudi en aquest sentit, ja siguin unes paraules del cap de l’Esglèsia catòlica com el treball d’un reputat historiador que circula pels circuïts influents de les elits que fabriquen opinió. Ens convé allò mediàtic i allò acadèmic, allò popular i allò erudit, allò immediat i allò de llarg abast. Necessitem sortir del nostre relat i ser relatats per altres que no ens siguin hostils i que ens emmarquin en un context general, sense desfiguracions ni distorsions.
De Judt a Benet XVI, ens són imprescindibles les veus còmplices. Necessitem aliats, diversos i plurals, que compensin les tones d’userda (merda) que sobre la societat catalana s’aboquen arreu. Davant d’un Nobel com Vargas Llosa, prest a malparlar del nostre país, hem de trobar d’altres figures d’igual o més rellevància. Són les regles del món en què vivim. Sapiguem fer-ho bé. Sapiguem fer-ho a temps.

Gràcies, Francesc Marc Alvaro. Endavant Artur Mas.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!