El bloc d'en Jordi Martí

President de la Federació de Barcelona de Convergència

29 d'agost de 2010
Sense categoria
0 comentaris

TRES RAONS PER A L’ALLARGAMENT DE L’AGONIA

Demà passat es complirà el termini legal perquè José Montilla dissolgui el Parlament i convoqui eleccions, si és que aquestes han de celebrar-se el 24 d’octubre. Tot són especulacions i ben poca gent sap, hores d’ara, quines són les cabòries del Molt Honorable Montilla i Aguilera, alhora de fixar la data de les eleccions. Ni tan sols els seus socis de Tripartit en tenen, sembla ser, la més mínima idea, circumstància que confirma la lleialtat entre els membres de l’engendre Tripartit, després que aquesta lleialtat quedés corroborada fa poques dates amb la presentació a bombo i plateret de la campanya propagandística amb la que el PSC-PSOE intenta atribuir tota l’acció de govern dels dos tripartits a José Montilla.

Aquests darrers dies corre la brama que les eleccions podrien ser el 28 de novembre, possibilitat que abono personalment, per tres raons principals, entre d’altres d’accessòries.

José Montilla no bada boca sobre la possible data de les eleccions al Parlament de Catalunya. Demà passat hi ha la primera sessió del Govern de la Generalitat del nou curs polític i podria desvetllar-se el secret, tal com li ha reclamat tota l’oposició (tant CiU com el PP) i fins i tot des del seu propi Govern, com ha estat el cas d’Esquerra. Els arguments a favor de posar fí a l’agonia són coneguts per tothom: el Tripartit 2.0 és un cadàver en descomposició, la legislatura està morta, i la crisi econòmica i política exigeixen un nou govern fort per redreçar els destins d’un país que s’enfonsa en tots els fronts.

Però tres raons principals, entre d’altres de complementàries, podrien fer decidir al Molt Honorable President per convocar les eleccions el 28 de novembre, o més enllà, en ple mes de desembre, totes elles marcades pel sectarisme i el partidisme que marca la partitura del carrer Nicaragua.

En primer lloc, el PSC-PSOE és conscient, enquestes en mà, que les eleccions les tenen perdudes. Ni el PSC-PSOE en solitari ni la fòrmula tripartita, en la seva eventual versió 3.0, poden tornar a governar. Davant d’aquest horitzó, la seva lògica sectària els porta a mantenir-se en el govern, fins a la darrera nòmina. Són centenars els càrrecs polítics, eventuals, de designació directa del carrer Nicaragua, de la seu d’Esquerra i de la de ICV els que sortiran del Govern de la Generalitat, dels seus Departaments, de les seves empreses públiques, dels seus consorcis i de les seves agències. Milions d’euros de les nòmines de setembre i octubre als que difícilment renunciaran voluntàriament, encara que sigui a costa d’allargar l’agonia del país i del seu Govern. El reguitzell d’inauguracions pendents, la majoria d’elles encara per pagar, també són una bona raó per anar tirant de la rifeta.

En segon lloc, el PSC-PSOE lluita desesperadament, amb totes les eïnes al seu abast, fins i tot amb els seus mitjans de comunicació com a terminals polítiques, per tal de guanyar temps, també en el front judicial. Quan més temps passi abans de la convocatòria de les eleccions, més temps disposaran els jutges, fiscals i tribunals per aprofundir en sumaris oberts que tenen com a objectiu desgastar CiU i el seu president, Artur Mas. El cas del Palau de la Música és el cas més paradigmàtic. Mentre CiU hi posava els compareixents a la Comissió parlamentària d’investigació (o tribunal polític), el PSC-PSOE hi posava els imputats, en el cas de l’Hotel del Palau de la Música.

I en tercer lloc el PSC-PSOE espera, segons comenten en privat importants dirigents socialistes, que l’operació Laporta/Carretero desgasti electoralment a CiU. Quan més temps disposin Reagrupament i Solidaritat (SI) per arrelar en el territori i aconseguir suports polítics, més possibilitats existiran d’afeblir CiU, a les portes d’una victòria que les darreres enquestes confirmen amb una im portant contundència.

Aquestes i altres raons podrien aconsellar José Montilla i el nucli dur del carrer Nicaragua a no convocar eleccions demà passat. Totes les raons són partidistes i sectàries. Cap lògica de País acompanya les decisions dels socialistes. Fins i tot els seus socis tripartits malden per posar fí al desgavell governamental, però per altres raons: simplement per aturar la sagnia de vots que estan patint a Esquerra, els artífexs dels dos tripartits d’infausta memòria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!