21 de novembre de 2008
Sense categoria
11 comentaris

El rigor lingüístic, en crisi

Aquests darrers dies, hem assistit a un debat sobre la pèrdua de rigor lingüístic als mitjans de comunicació. Fins i tot el president  de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha arribat a proposar sancions per als periodistes que no tinguin cura d’escriure bé, bé perquè no s’hi miren, bé perquè no en saben més.  Val a dir que per no alimentar la caverna mediàtica s’han hagut de fer enrere ben de pressa. Què voleu que us digui, no em va agradar que el president de l’IEC s’afanyés a aclarir que en Joan Martí no parlava en nom de l’Institut.
La qüestió, de fet,  va aparèixer ja fa dies, al diari El País, amb l’article Mucho título y pocas letras, on es constatava el baix nivell lingüístic dels textos que produeixen els estudiants universitaris. I abans, ja havíem perdut hores i hores discutint sobre la competència lingüística del president Montilla, arran d’unes declaracions de Felip Puig al programa Minoria Absoluta.  I no ens podem oblidar del debat sobre la llengua de Serrallonga, reflectit a l’article de Màrius Serra.
Tot plegat, hores i hores de parlar i escriure sobre aquestes qüestions, però sense arribar al fons del problema: com ho podem fer, per fer pujar el nivell?  Quins professionals tenim i tindrem?  On és la consciència lingüística, ningú no els ha ensenyat que existeix?
Semblaria que no.

Per això a la UdG estem treballant en un pla que, entre d’altres mesures, proposa que es pugui suspendre els estudiants si presenten un treball o un examen sense la qualitat lingüística mínima requerida. Provocarà polèmica, segur. Protestaran, segur. Però no ens farem enrere, perquè aquesta ha estat una demanda explícita dels professors de Ciències, tips de perdre el temps desxifrant escrits que volien dir però no diuen. Si ens en sortim, proposarem que la mesura es vagi estenent a tot el mapa universitari català. No seria tan estrany, ens posaria al nivell d’altres països normals.  Ara que, ben pensat, potser a molts això no els interessa…

  1. Per part meva, en la primera col·laboració que faig com a professor associat de dret del TReball de la UDG, i després de llegir les dues primeres pràctiques, que són treballs d’uns 20 folis, de 28 alumnes de 4rt de dret, i quedar literalment esgarrifat d’algunes expressions i construccions, vaig començar l’última classe advertint-los que si he de continuar llegint “per compte aliena” o “ajenitat” o “jutjat de lo social”, vuit, deu, quinze vegades en els exàmens de febrer, m’aniré posant nerviós i la nota inevitablement anirà cap avall. 
    Devien pensar que sóc un llunàtic, però de debò, a part de les múltiples faltes ortogràfiques, hi ha contruccions que farien ressuscitar un mort, dignes d’algun acudit que corre per internet. 

  2. Em refereixo als diccionaris temàtics i terminològics que, per exemple, edita Enciclopèdia Catalana. Només trobem un en línia: Diccionari Enciclopèdic de Medicina (PVP versió impresa: 81 €). El preu de la resta oscil·la entre 24€ (Sociolingüística) i 41€ (Telecomunicacions). Penso que aquestes eines s’haurien d’ampliar (per exemple, no he trobat cap diccionari de Psicologia) i posar-los a l’abast de tothom. Si volem millorar la qualitat i el rigor lingüístics, hauria de prevaler la difusió abans que voler fer negoci…

    Una anècdota: En quart de carrera, un professor (em disculparà, no puc recordar el seu nom en aquest moment), el primer dia de classe ens va amenaçar amb no continuar llegint un examen quan trobés la paraula “inflació” escrita amb dues c, “inflacció”. Ningú de nosaltres va protestar. Però eren altres temps… Suposo que teníem més vergonya i amor propi que necessitat de reivindicar els drets dels estudiants. Penso que en aquest conflicte s’hauria de trobar un punt d’equilibri: les normes imposades no sempre generen els resultats esperats…

  3. Enhorabona Meius!
    Excel·lent iniciativa. Estic encantat que hagis obert aquest espai de debat i miraré de passejar-m’hi sovint.

    Pel que fa a la qüestió del rigor lingüístic, la vostra iniciativa a la UdG em sembla magnífica i miraré si puc fer alguna cosa perquè sigui considerada a la UPF, sobretot si, com dius, la penseu presentar al conjunt del sistema.

    Finalment, a tall d’anècdota, avui he assisitit a la I Jornada de Llengua i Estadística a l’IEC. Durant la Jornada (d’altra banda ben interessant), una persona ha reivindicat la necessitat d’utilitzar expressions incorrectes o no gramaticals, barbarismes, faltes ortogràfiques…per “acostar el llenguatge” dels qüestionaris i enquestes a l’enquestat. Dos dels ponents (un d’ells professor universitari) s’hi han afegit amb alegria, dient que sí, que pot anar bé, per tant, que es faci. M’he hagut de mossegar la llengua perquè anàvem amb retard. Per això ara em desfogo.

    Per un moment he pensat que el bust d’Enric Prat de la Riba em cauria a sobre el cap, però no el que ha caigut ha estat la meva ànima que era als meus peus. Com és possible reivindicar la incorrecció i l’error? Com es pot exhibir aquesta ignorància sobre la funció social de la gramàtica o de l’establiment d’una norma estàndard útil per a la comprensió mínima? Al final ni ens entendrem ni farem res ben fet. Em penso que enviaré una carta de protesta a la directora de l’IDESCAT.

  4. Penso que el debat ha d’anar molt més enllà de l’ambit periodístic, com bé apuntes en l’article: qualsevol professional ha de ser lingüísticament competent i cal aconseguir que arriben a la professionalitat amb els deures fets. Feina de la universitat? Sens dubte. Però també feina personal de cadascú i d’exigència de qui contracta professionals.

    Meius, felicitats pel blog i benvinguda a la catosfera!!

  5. Crec que la secundària i el batxillerat és el moment d’aplicar el que s’ha d’aplicar. És com suspendre per no saber anglès a la universitat, si tens una secundària que no et capacitat a aprendre la llengua 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!