Antoni Soy

Eunomia

4 de novembre de 2007
0 comentaris

Republicanisme progressista i radicalitat democràtica

 

Els valors republicans i la radicalitat democràtica han estat, son i seran les nostres senyes d’identitat.

A més, volem que aquests valors es vagin estenen entre la societat al mateix temps que es va configurant una nova majoria social per a
la sobirania. De
fet, aquesta extensió és una condició necessària per a l’eclosió de la majoria social esmentada
.

Uns valors republicans i una radicalitat democràtica que avui suposen una nova visió política per a reconstruir l’”ethos” civil de les societats democràtiques multiculturals, tot retrobant un nou significat a la llibertat i a la responsabilitat civil.

En primer lloc, la llibertat republicana, que vol dir l’absència de dominació o de dependència de ningú, poder donar-se les lleis –directament o per mitjà de representants- que siguin universals per a tothom i per aconseguir el bé públic, es a dir lleis no arbitràries; això vol dir, igualtat de drets civils i polítics, garantia d’igualtat per a garantir a tots el dret al treball i els drets socials, respecte a les lleis i, per tant, acceptació de restriccions i frens, sempre iguals per a tothom, a les accions dels ciutadans i ciutadanes.

Segon, el bé comú com a bé dels ciutadans/anes que volen viure lliures de la dependència/dominació, i que es concreta en la justícia, la fraternitat i el bon govern de la llei.

Tercer, el bon govern, es a dir el que impedeix la formació de governs arbitraris que puguin escapar al govern de la llei, que s’aconsegueix mitjançant una divisió de poders adequada.

Quart, la virtut civil dels ciutadans i ciutadanes, que vol dir la seva disponibilitat i capacitat de servir el bé comú, així com el viure amb dignitat i servir la llibertat comuna; una virtut civil que es desenvolupa en el patriotisme civil (ni ètnic, ni cívic), que és lleial a les lleis i formes de vida de societats concretes amb la seva història i cultura concretes en un moment determinat, així com en el laïcisme, que exclou totalment les doctrines religioses i les seves institucions del funcionament de la cosa pública i que està contra qualsevol esperit dogmàtic en general i contra les solucions simples i definitives als problemes d’una societat cada cop més complexa i canviant.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!