El costat fosc de la llum a Gandia
Dijous passat parlàrem dels problemes de la contaminació lumínica a la seu de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, a la ciutat de Gandia, dins del cicle de conferències Dijous Astronomia.
La nostra xarrada, El costat fosc de la llum, començà parlant sobre l’aspecte econòmic de l’excés de l’enllumenament i com la planificació, el disseny i la correcta instal·lació dels fanals als carrers són fonamentals per l’estalvi econòmic, molt més que el simple canvi dels tipus de làmpades.
Per poder comprendre el problema, es va comentar l’espectre dels tipus de làmpades més usats per a l’enllumenament dels carrers. Mentre que la llum de sodi de color groc dels fanals no sembla tindre incidències medioambientals, els LEDs de color BLANC si que semblen tindre efectes nocius en els ecosistemes ja que la seua llum presenta un fort pic d’emissió en la zona blava de l’espectre.
Els efectes de la contaminació lumínica sobre el medi ambient i els ecosistemes són objectes d’estudi per molts investigadors. El grup d’animals més afectat són els insectes, ja que hi ha més d’un milió d’espècies i a més és a la base de l’alimentació d’altres animals predadors. La irrupció descontrolada de llums nocturns en el medi natural divideix poblacions d’insectes, causa la seua mortalitat i afecta, per tant als consumidors secundaris.
Però l’aspecte que més interessà l’audiència va ser la incidència de la llum blava i de la component blava de la llum blanca sobre el sistema circadià dels humans. L’exposició nocturna a aquest tipus de llum inhibeix la producció de l’hormona melatonina i causa, nombrosos problemes de salut ja que la melatonina participa en la regulació d’una gran varietat de processos cel·lulars, neuroendocrins i neurofisiològics.
Més de 40 persones estigueren atentes a les nostres explicacions i en la roda de preguntes la gent s’interessà sobre quin és el millor tipus d’enllumenat interior i sobre els LEDs de llum blanca que l’ajuntament de Gandia ha instal·lat fa poc als carrers.
Fotos: del Facebook de l’Agrupació Astronòmica de la Safor i de Roger Mira. Amb permís.
Tinc entès que a l’Estació Espacial Internacional, els van canviar els llums interns per tal de adaptar les longituds d’ona predominants als ritmes circadians dels astronautes.
Però aquí baix no és tan fàcil trobar les lluminàries adequades, ni pels particulars per dins de casa, pels empresaris en els llocs de treball o pels responsables polítics que haurien de decidir sobre la il·luminació dels nostres carrers.
Quan vaig a una botiga a comprar bombetes, em miren com si fos una mena de paranoic quan intento saber quina és la temperatura de color. Òbviament no ho puc preguntar perquè mai no m’ha atès ningú que sabés de què parlava, ho he de cercar jo mateix, i sovint està en lletres molt petites —si és que hi és— que als meus ulls costa de llegir.
Els empresaris i polítics, en general, tampoc no n’han sentit a parlar mai i sovint el paper que fan és com el d’una persona relativament informada i crítica que respon a algú que els parla de paraciència:
«Vols dir que això del color que dius no és com aquelles teràpies que diuen curar no sé què, tot pintant l’habitació de taronja i prenent unes herbes tropicals?»
Fins i tot m’he trobat amb professors de ciències d’ESO o batxillerat que no tenen la més remota idea del problema, o que només comprenen la part del malbaratament de l’energia quan il·luminem cap amunt.
I val a dir, que qui escriu això, va fer una cosa que podria ser, a primera vista, considerada una heretgia lluminosa: Vaig dissenyar una il·luminació amb LED, pel pati d’una empresa que es fa servir de punt de càrrega, sovint pel vespre. Però no cal que ens esverem, és amb LED taronja monocromàtics —i algun de verd groguenc o vermell, per marcar el perímetre—, que per la potència que necessitàvem, i per la dificultat de manteniment dels punts de llum, em van semblar més adequats que les làmpades de sodi. I només il·luminen les zones necessàries del terra, el suficient per veure clarament si hi ha un obstacle o orientar-se, però no pas per llegir el diari.
Sí, efectivament encara manca moltíssima pedagogia per fer, i agraeixo especialment la que feu els astrònoms, com a científics preocupats per temes que transcendeixen la pròpia especialitat directa i abasten el més important de la ciència que és el fet de ser un mètode d’aplicació universal.
Moltes gràcies pel comentari. Tens tota la raó. És difícil que la gent entenga la importància de la temperatura de color i el seu efecte sobre la contaminació lumínica.
Molts pensen que el que van estudiar en el seu camp és invariable i que res no canvia. Però les proves són cada vegada més clares sobre l’efecte de la llum blanca sobre els ritmes circadians. I, pense, que es confon, moltes vegades inconscientment, eficàcia lluminosa i contaminació lumínica. Un LED de llum blanca sempre produirà més contaminació lumínica que un llum de sodi.
Respecte als astronautes de la ISS ja vaig escriure alguna cosa fa 2 anys.
Els llums que no deixen dormir els astronautes
http://blocs.mesvilaweb.cat/marco/?p=236656