Pols d'estels

Per què és important la Lluna per a la ciència? Quins recursos té la Lluna? Hi ha aigua? Per què hem de tornar a anar-hi i com ho farem ?

La Lluna, tan propera i tan llunyana alhora, ha estat l’únic cos del sistema solar per on l’ésser humà ha caminat. La primera vegada va ser el 20 de juliol de 1969, com a conseqüència de la carrera espacial dels nord-americans i de l’Unió Soviètica. Cursa que acabaria guanyant els primers i que va provocar el principi del col·lapse de la URSS.

Però l’exploració espacial del nostre satèl·lit va començar molts anys abans. Les sondes automàtiques americanes Ranger i Surveyor van anar aterrant durant la dècada dels anys 60 però els robots exploradors soviètics Lunokhod, que durant decenis van ostentar la marca del desplaçament robòtic més llarg, van demostrar la fortalesa tecnològica soviètica. Aquests petits cotxets arribarien a recórrer més de 30 km sobre la superfície lunar.

Però la Lluna està encara pràcticament inexplorada. Només de les zones equatorials de la cara visible tenim informació acurada. I se’ns ha revelat una complicada química del potassi (K) i del  fòsfor (P). I hi ha molt elements de terres rares com el tori (Th) que tenen interés estratègic. De la cara fosca no en sabem res. Les naus actualment en òrbita ens mostren la seua geologia però ens caldrien mostres preses in situ.

A més a més, aquesta cara fosca de la Lluna, que no veiem mai des de la Terra, serà el lloc ideal per instal·lar grans radiotelescopis que exploren de manera més sensible l’univers, a l’ombra del soroll radioelèctric que emeten les emissores de ràdio, de televisió, antenes privades i militars terrestres. Un nou univers se’ns presentarà quan aconseguim veure el cel en ràdio des de la cara fosca lunar.

Però el mes interessant serà explorar el pol sud lunar. Aquesta zona conté importants reserves d’aigua congelada dins de cràters que estan permanentment a l’ombra, com es va comprovar en l’estavellament de l’impulsor Centaure de la sonda LCROSS. Sembla que aquesta aigua prové d’antics impactes de cometes i asteroides i s’han mantingut en forma de gel en la foscor dels cràters polars. La zona polar sud serà, per tant, l’indret ideal per situar-hi una futura base lunar ja que disposarà d’una font inesgotable d’aigua per a ús humà però també per extreure’n l’hidrogen per a utilitzar-lo en la pròxima exploració del sistema solar.
L’estudi de les zones polars ja no serà el patrimoni d’un estat sinó que serà una cooperació internacional amb les lliçons apreses en l’Estació Espacial Internacional (ISS). El projecte de l’ISS ha demostrat la possibilitat de col·laboració profitosa dels astronautes de diverses agències espacials.

Tot això i més podeu veure en la pel·lícula de 8 minuts de l’Agència Espacial Europea, que ens ofereix una visió general del passat, present i futur de l’exploració de la Lluna, des del cataclisme lunar a la visió que l’Agència Espacial Internacional té del que podria ser la futura exploració lunar.

La pel·lícula està en anglés. Si voleu subtitols en català activeu l’opció de traducció automàtica de youtube.

Imatge: Futura estació lunar. De la pel·lícula. ESA.