La ciència del 2015 segons Nature
Comença l’any 2015 i les revistes científiques presenten els possibles descobriments per a l’any que comença. Com ja faig fer l’any passat, us pose els avanços previstos relacionats amb l’astronomia, el canvi climàtic, la física de partícules i l’exploració espacial que presenta la revista Nature en el seu article What to expect in 2015.
Colisionador de partícules del CERN
Ja han passat dos anys des de que el Gran Colisionador d’Hadrons del Centre Europeu de Recerca Nuclear va tancar per fer-ne millores. Si tot va bé, serà en març quan la gran màquina es tornarà a engegar amb una energia renovada. Ara les col·lisions podran arribar fins a 13 Tev, el doble de l’energia que es tenia abans. A la web del CERN expliquen perquè cal tanta energia.
Amb aquesta potència extra, els físics i enginyers esperen trobar finalment les partícules pesades que la teoria estàndard prediu.
Acord climàtic
Encara que semblava impossible, els Estats Units i la Xina, els majors emissors de diòxid de carbon, han fet propòsits ferms per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Les constants boires de fum contaminants de Beijing, potser, hi han influït. Aquest acord obre les portes per a un futur acord global sobre clima que podria firmar-se en desembre a Paris, sota els auspicis de les Nacions Unides. En aquest acord vinculant, els estats dissenyarien els nivells acceptables a partir del 2020.
Mentrestant, i per primera vegada des de fa milions d’anys, el nivell mitjà de diòxid de carboni en l’atmosfera podria superar les 400 parts per milió. Una dada inquietant que ha d’espavilar les grans potències que són, també, les grans contaminants.
Viatge als planetes nans
Si l’any passat va ser l’any de l’exploració cometària, enguany ho serà de l’exploració dels planetes nans.
En el mes de març, la nau de la NASA Dawn arribarà a l’asteroide Ceres, el cos més gran del cinturó d’asteroides situat entre Mart i Júpiter. En el seu disseny Dawn és innovador ja que és propulsat per coets iònics. Per altra part, es creu que Ceres amaga una gran quantitat de gel d’aigua sota la seua escorça rocosa.
També serà l’any de l’exploració d’un altre planeta nan, Plutó. La nau New Horizons de la Nasa va ser llençada el 2005, abans, per tant, de la degradació de Plutó de planeta a planeta nan el 2006. Després de viatjar uns 5000 milions de quilòmetres, New Horizons arribarà a Plutó el 14 de juliol pròxim. Ha sigut un viatge plàcid que pot complicar-se al final. I és que des del seu llançament, s’han descobert 5 noves llunes al voltant del planeta nan. La preocupació dels científics és màxima per aquesta acumulació no prevista de material al voltant de Plutó en el camí per on passarà la nau ja que podria ser indicatiu de la presència d’un núvol de deixalles rocoses al voltant del cos. Si New Horizons estarà en perill o no, tot se sabrà quan falten pocs dies per a l’arribada. Potser calga fer un canvi de trajectòria sobtat.
Ones en l’espai-temps
Finalment la recerca de les ones gravitatòries pot tindre èxit enguany ja que a final d’any els detectors de l’interferòmetre Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory (LIGO) situat a Richland, Washington i a Livingston, Louisiana, seran millorats per augmentar-ne la seua sensibilitat. De moment, l’equip de LIGO no ha trobat encara res però amb la millora s’espera albirar les ones predites per Albert Einstein fa, just enguany, un segle.
En el mateix camp de treball, però des de l’espai, l’antena Laser Interferometer Space Antenna (LISA) Pathfinder de l’Agència Espacial Europea començarà a provar tecnologies per atrapar aquestes fugisseres ones per a una missió que serà llançada allà en el llunyà 2034.
Imatge:
Imatge artística de la nau espacial New Horizons, que s’acosta a Plutó i la seua lluna més gran, Caront el 14 el juliol de 2015. Crèdit: Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory/Southwest Research Institute (JHUAPL/SwRI).