Pols d'estels

Ja tenim pluges abundants al nostre país, pluges que són benvingudes però que ens impediran, durant els primers dies de desembre, gaudir de les constel·lacions més vistoses de la tardor i l’hivern, Orió, Taure, Auriga i els Bessons.

Guadir al cel de les constel·lacions de la saga d’Orió és un espectacle que no s’ha de perdre. Orió mateix se’l veu grandiós en eixir per l’est per damunt de les cases.

I que podem dir dels planetes?

Durant dues hores després de la posta del Sol, cap a l’oest, Mart serà encara visible al cel del capvespre. El planeta roig continua la seua carrera desenfrenada cap a l’est, com fugint del Sol i per això durant aquest mes conservarà l’altura cada dia mentre passarà des de la constel·lació de Sagitari a Capricorn. Mart és, ara mateix, molt poc brillant a causa de la seua distància a la Terra. Per això la seua observació amb el telescopi no serà gens espectacular. Només podrem distingir la seua forma circular, el seu disc, però sense distingir cap tret físic rellevant. Per descobrir-lo al cel, res millor que esperar els dies 24 i 25 de desembre quan un fi tall de lluna es situarà al seu costat.

Venus començarà a ser visible per l’horitzó oest, poc després de la posta de Sol a partir de la segona quinzena del mes. També, a partir del dia de Nadal, començarà a veure’s el fugisser Mercuri molt prop de Venus. Tots dos junts es veuran cada vegada millor ja que aniran guanyant en altura de dia en dia, al mateix temps que aniran acostant-se entre ells cada vegada més. Ja serà el 10 de gener quan la seua separació siga mínima, 37 minuts d’arc, una mica més que un diàmetre lunar.

Per fi Júpiter ja es podrà veure en la primera part de la nit. Si bé a principis de desembre eixirà per l’est cap a les 11 de la nit, a finals d’any ja el podreu veure a partir de les 9. Serà, per tant, fàcilment assequible per a observar-lo durant les festes de Nadal. La nit de l’11 a l’12 de desembre una lluna minvant se situarà als peus del planeta. Bon indicador per trobar-lo sense dubtes.

I per arrodonir el menú astronòmic, aquest any la pluja d’estels de les Gemínides pot ser molt interessant. S’espera que els seus meteors siguen visibles durant la nit del dissabte 13 al diumenge 14.  Poden arribar a veure’s fins a 120 meteors/hora encara que l’eixida de la Lluna minvant cap a la matinada reduirà molt la visibilitat. Així que caldrà buscar-los en les primeres hores de la nit.

I on està el radiant? Com el seu nom indica, els meteors semblaran eixir d’un punt molt pròxim a l’estrella Castor, de la constel·lació de Geminis o del Bessons., just al costat d’Orió. Aquesta és una pluja moderna. La primera vegada que s’observà va ser durant la Guerra Civil americana, l’any 1862 i l’objecte origen d’aquesta pluja no està molt clar encara que sembla estar associada a l’asteroide Phaeton, com vaig explicar fa uns anys. És Phaeton un antic cometa? Siga com siga, abrigueu-vos bé, busqueu un lloc fosc ben lliure d’obstacles cap a l’est i espereu.

Finalment cal recordar que el 22 de desembre a les 00:03 el Sol assolirà el seu punt més baix en el cel. Serà el moment d’entrada en l’hivern, el que anomenem solstici d’hivern.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de desembre de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: De Geminid Meteor Shower Peaks, Texas University