El Camp de Tarragona és a hores d’ara, sense cap mena de dubte, el territori de Catalunya amb major potencial de creixement econòmic i consideració estratègica.
Ara bé, si bé és cert que hi ha factors externs que impedeixen aquest creixemenet en tota la seva mesura –entre els que destaca el centralisme de la Barcelona metropolitana afavorida injustament per sobre de la resta territoris catalans -, cal fer autocrítica i assumir com a pròpia bona part de la culpa per no haver desenvolupat, encara, aquest territori en tota la seva dimensió.
En ple segle XXI no tenen cap sentit les rivalitats decimonòniques entre Reus i Tarragona, ni té cap sentit l’aïllament de Valls, i cal comptar amb Vilaseca i Salou per engrandir un espai social, polític, econòmic i dotar-lo de la dimensió comercial i industrial que li pertoca. Un espai que, després d’anys d’endarreriments, ja compta amb l’enllaç amb l’alta velocitat ferroviària. Una nova eina de comunicació que s’afegeix a un dels principals ports d’Europa, el de Tarragona, i a un dels aeroports, el de Reus, amb un major creixement de passatgers en els darrers deu anys.
El potencial del Camp de Tarragona compta, ja ara, amb uns fonaments sòlids i reals que auguren un futur de progrés i creixement. Un creixement econòmic que cal compatibilitzar amb el manteniment i promoció del capital turístic a escala nacional i internacional.
Un i alre repte compten amb l’empenta d’un teixit empresarial que ha sabut combinar intel·ligència i valentia en els moments més pròspers i que ara sabrà trobar la manera de convertir aquesta situació complicada en una nova oportunitat per encarar el futur amb garanties d’èxit.
Finalment, cal demanar el compromís de les principals insitutucions públiques de la zona. Diputació, consells comarcals i ajuntaments han d’assumir amb vocació de servei el repte que els planteja una societat civil organitzada que vol integrar un territori, el Camp de Tarragona, que ha de competir en primera persona en la cursa per al desenvolupament i el progrés de la Catalunya del segle XXI.
Víctor Terradellas i Maré
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les Terres del Camp és el territori ben situat però coix en infraestructures, no tenim el tren TGV en el lloc adient, eix Mediterrani, Fomento endarrereix tant com pot la línia Barcelona València, no tenim l’autovia des de les Terres del Camp fins a Barcelona, només l’autopista, el Port de Tarragona no té conexió ferroviària amb França de línia d’ample UIC Europeu per a mercaderies, l’Aeroport de Reus tindrà l’estació de tren a l’altre costat de la pista d’on hi ha la Terminal Aeroportuària, que a la seva vegada impedeix que es pugui construïr la seva segona pista en un futur doncs ocupa el terreny que el Pla Director de l’Aeroport preveia, el compromís de les institucions públiques de les Terres del Camp és molt feble i desmanegat amb un perfil partidista i localista de campanar, hem perdut moltes oportunitats, algunes com el tren a l’Aeroport són ja pràcticament irreverssibles. En la competició per al progrès Catalunya que tu anomenes , sort tenim que el nostre territori esta posicionat en un lloc immillorable, però això no és merit nostre, la situació geogràfica és la que és, per obra del Creador o bé de la Natura segons les creences de cadascú. Avant i no siguis tan cofoista.