El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

15 de novembre de 2010
0 comentaris

Tot recordant Pino Piras, un cantant alguerès, a Barcelona a l’Espai Mallorca

I encara hauria d’afegir al títol que presentava l’acte un valencià, en Joan Elies Adell, director de l’Espai Llull de l’Alguer. Certament, hi eren representades (quasi) totes les terres catalanes. A part d’aquest fet -malauradament no sempre és habitual que ens trobem gent de les diverses regions catalanes- la presentació divendres a l’Espai Mallorca d’un llibre-cd-dvd que recorda la figura de Pino Piras va ser un acte dels que cal recordar.

D’una banda, Xavier Brotons, estudiós de l’alguerès i de les cançons de Piras, ens va emmarcar l’obra d’aquest cantant alguerès (vegeu-ne el que escriu en el seu magnífic bloc L’Almadrava) i, de l’altra, l’actor Joan Crosas va fer una glossa de les sensacions que li havia produït tot el treball que ens han ofert Claudia Crabuzza (cantant i la persona que ha ideat el projecte) i Claudio G. Sanna, responsable de la direcció artística.

I després un tast d’algunes de les 12 cançons que formen part del CD: la veu magnífica de Crabuzza i la personalitat artísitica de Sanna han donat com a resultat un treball també magnífic que ens permet redescobrir un dels cantants més populars de l’Alguer (molta gent canta encara les seves cançons pensant que formen part del patrimoni històric de l’Alguer), mort,  jove, el 1989.

Pel seu component sociolingüístic, ja que ens explica com va ser i el que ha significat la catalanització de l’Alguer, us ofereixo una versió del poema La Ginqueta, que ens ofereix Xavier Brotons en el seu bloc, on, a més, podreu gaudir d’un vídeo on Claudia Crabuzza la interpreta.

La ginqueta

Quanta glòria és passada
a damunt de la pedra rodona,
la ginqueta de història raona [enraona],
la ginqueta n’és fins allisada.
I quantes versos me dóna
quan vaig a collir poesia,
l’antiga ginqueta retorna
cantar-me veus de genia [nissaga, raça]:
comtes, barons i barrotxs [carros] i cavalls,
passos de peu descalç.

L’Alguer de sempre se vanta
de ésser país català,
la ginqueta me vol recordar,
a mi ella me canta:
verso el tres-cents i cinquanta [1350]
la rocaforta [fortalesa] algueresa
té força naval genovesa
a mig de una mar que t’encanta.

L’humil ginqueta assentada,
carinyada [acariciada] de brincs [salts] de pardals,
de altres ginquetes pressada
me parla de antics germans;
ma ninguna rima escandida
que fa així cartolina il·lustrada [postal]:
és muda la d’ella [la seua] parlada
quan canta històries de vida.

Fem part de la corona
quan Pere lo Cerimoniós
s’aixeca un dia boriós
a dar l’orde que no perdona:
envia Cabrera, almirall
de vaixells aragonesos
contra sardos i genovesos;
Cabrera vinci [venç], és normal:
set-cents combatents genovesos
contra, sol, vint-i-mil de Aragona.

Lo Dòria resisti sis mesos;
Pere no fa més cirimònia:
diu al Dòria de fer bon minyó,
que l’Alguer té de estar catalana.
Se firma la sotomissió,
de lluitar ningú té més gana.

La ginqueta dolça me diu
que en allí, al vell carreró,
on té la col·locació,
hi estava lo pòpul [poble] més viu:
reis que avui són en glòria
passaven en gran comunió
senyant formes de història;
bisbes en porcessó,
rodes que tragen [arrosseguen]canons,
cutxos [gossos], gates, ratons.

Diventem [esdevenim] país català,
tanto Roma és alluny,
Barcelona la mare siguerà [serà]
que l’Alguer ne guadanya [guanya] un bon punt.
La ginqueta diu lo que sap,
dolça veu de natura,
històries de cap en cap,
rondalla eterna que dura.

L’Alguer s’anava formant
de gent de antiga raça,
català s’enteneva [sentia] parlant,
al sardo hi tanquen la plaça.
Lo país és de la corona,
lo rei hi diu: “Fidelíssima!”
Sem gemel·los [bessons] de Tarragona!
Tota història bel·líssima.

La ginqueta a tants, se sap,
no dóna gran sensació.
Si envetxe [en canvi] t’escudi [et pica] al cap
Al·lora sí que l’entens [sents] l’emoció.
Algueresos, força i coratge!
Catalunya és plena de glòria,
mos ha dat un dolç llinguatge,
lo guadany [guany], però, és de la història.

Quanta glòria és estada
sobre la pedra rodona,
la ginqueta n’és fins allisada,
la ginqueta de història raona,
mos parla de història passada,
la ginqueta n’és fins allisada!,
la ginqueta n’és fins allisada!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!