Pere-Enric Barreda

Coses del Maestrat, de Barcelona, de Roma,... de tot

19 d'octubre de 2013
Sense categoria
0 comentaris

2014: bimil·lenari de la mort d?Octavi August

L’any que ve també es celebrarà el bimil·lenari de la mort d’un dels personatges més importants de la Història, el romà Octavi August. És el que dóna més relleu a Tarragona (enlairada ja pels Escipions a la categoria de capital de la Hispània Ulterior), on viu entre el 27 i 25 abans de Crist, i al voltant del 10 abans de Crist fa fundar Barcelona com a colònia de legionaris veterans de les guerres de Cantàbria.

 

Naixcut el 63 abans de Crist, era fill de Gai Octavi i la seva segona dona Àcia (filla de Júlia la major, la germana de Juli Cèsar), i va rebre el nom de Gai Octavi Turí. Només tenia una germana major, Octàvia, i van quedar orfes de pare quan ell tenia quatre anys.

Com a únic col·lateral masculí, el seu oncle-avi Juli Cèsar, que acabava de guanyar la guerra civil contra Pompeu, s’encarrega d’ell des de l’any 46. L’acompanya a Hispània el 45 i l’envia el 44 a la campanya contra els parts junt al seu amic Marc Vipsani Agripa. En el camí li arriba la notícia del seu assassinat (els idus o dia 15 de març) i de la seva adopció en testament, que el convertia en hereu dels béns privats i, amb Marc Antoni, en líder del seu partit polític (el dels plebeus o populares, oposat als nobles o optimates).

Canvia el seu nom pel de Gai Juli Cèsar Octavià i, amb una calculada estratègia contra Marc Antoni, s’alia amb els assassins del seu pare adoptiu, amb el vell Ciceró i el suport econòmic de Gai Cilni Mecenas. Després fa el contrari, per tal de desfer-se’n d’ells i formar triunvirat amb Marc Antoni i Lèpid l’any 43, i vèncer els assassins l’any següent. Des d’aquell moment es recolza en l’hàbil estratega Agripa i el diplomàtic Mecenas, bon gestor econòmic, per imposar-se finalment (a la batalla d’Acci, l’any 31) al seu cunyat Marc Antoni, que havia abandonat la seua dona Octàvia per anar-se’n amb Cleopatra.

Tornat a Roma com a únic mandatari, el Senat li concedí l’any 27 el títol d’Augustus (consagrat pels augurs / respectable, venerable), pel qual se’l va conèixer des de llavors, i que ha esdevingut nom propi (August, Agustí), el del mes d’agost (també cognom), o, en la forma femenina, topònims com “Aosta” o “Agossa” (“Caesar-Augusta” és ara “S’sar-Agossa”). Amo de Roma, converteix la forma de govern de República (en la pràctica, una aristocràcia de famílies patrícies) en Principat (després Imperi, una autocràcia -o, en termes grecs, tirania- del cap de l’exèrcit de les legions).

La seua intenció pacificadora el porta el mateix any a la Gàl·lia, que reorganitza, i a TARRACO, que al llarg dels dos anys següents, fins al 25, seria la seua residència i capital efectiva de l’imperi. Des d’allí comença els seus consolats VIII i IX, i dirigeix a distància la guerra contra els càntabres. La colonia comença un ambiciós programa per a dotar-se d’un alt nivell urbanístic i monumental. També fa reformar l’antiga Via d’Hèrcules conventint-la en la Via Augusta, que comunica Roma amb Gades, l’actual Cadis.

A més, amb soldats legionaris veterans de les guerres càntabres, cap al 10 abans de Crist, fa fundar BARCINO, potser sobre un o dos assentaments anteriors (com Laie). El seu pompós nom complet, Colonia IVLIA AVGUSTA Faventia Paterna Barcino, vol dir: 1) assentament de veterans, 2-3) fundada per August, de la família Júlia, 4) amb el seu favor, i 5) amb la seua protecció “paternal”. Actualment, la revista de clàssiques de la Universitat Autònoma de Barcelona porta el nom de Faventia.

La vida d’August, tanmateix, va conèixer moments difícils, com que de la seua única filla amb Escribònia, Júlia, casada amb Agripa, només sobreviurien dues filles, Agripina i Júlia, i moririen els tres fills (Gai, Luci i Agripa Pòstum). Aquest fet li va fer adoptar els fillastres Tiberi i Drus (casat amb una neboda, Antònia la menor), que també morí. Per a assegurar-se la successió, tornà a casar la filla, Júlia, amb Tiberi, sense resultat, i la néta Agripina amb el nebot-nét Germànic, fill de Drus. Serien els pares de Cal·lígula, i d’Agripina la menor (mare de Neró, darrer descendent de la dinastia).

A banda, el va afectar més que res la desfeta a Germània del bosc de Teotoburg (a Osnabrück, Baixa Saxònia), on l’any 9 el governador Quintili Var va perdre tres legions (la XVII, XVIII, XIX, no mai reemplaçades) amb altres auxiliars, uns 16.000 efectius. De la seua vida en va escriure unes memòries, però es van perdre (un intent de reconstrucció fictícia l’ha fet Allan Massie), i només queda un testament publicitari conegut com a “Gestes del déu August”.

En morir (a Nola, Campània) el 19 d’agost de l’any 14, el Senat el va convertir en déu, i es va començar el seu culte a temples per tot l’imperi, com a Tarraco i Barcino (on una mola marca a terra, al carrer del Paradís, el lloc més elevat del Mons Taber i base de l’Ara Augusti, i al costat, a la seu del Centre Excursionista, hi ha quatre columnes del seu temple).

Els noms de Cèsar i August els adoptarien tots els emperadors, i el mes de la seua mort, aleshores denominat Sextilis, rebria el nom actual d’agost. Moltes colònies de veterans fundades per ell o per ordre seva incorporaren el seu nom, com Saragossa, Aosta (Augusta Praetoria), Barcelona, Mèrida (Emerita Augusta), Astorga (Augusta Asturica), Badajoz (Pax Augusta)…

Els autors antics li dediquen biografies, però només tenim sencera la de Suetoni, o fragments de l’escrita en grec per Nicolau de Damasc. S’han perdut també els textos de Titus Livi relatius a ell, només hi ha resums. Algunes dades es troben a la història de Velei Patèrcul o als resums de Florus, Aureli Víctor, Eutropi o Orosi. La investigació moderna ha produït monografies com les dels historiadors Ronald Syme, Pierre Grimal, Indro Montanelli, Pedro Barceló, Christopher S. Mackay, Paul Zanker, Regis Martin, Pere Villalba, José Manuel Roldán, Isaac Asimov, o les biografies d’Anthony Everitt o Pat Southern.

També és personatge preferit en la novel·la històrica, com al Jo, Claudi de Robert Graves (amb adaptació televisiva en 13 capítols de la BBC de 1976, on l’interpreta Brian Blessed fins al 5), o les obres de John Williams, Guido Cervo, Phillipp Vandenberg, Roberto Genovesi… I també en la pantalla, en la primera pel·lícula de la serie britànico-italiana Imperium (de 2003, on l’intepreta Peter O’Toole), o la sèrie televisiva Rome (BBC – HBO – RAI), en dues etapes de 12 i 10 capítols, de 2005 i 2007, ficció que segueix la seua vida des de que es presenta al seu oncle-avi, Juli Cèsar, fins al triomf arran de la batalla d’Acci.

A Catalunya, TV3 ha produït la sèrie televisiva en 12 capítols La Via Augusta (2007, amb interpretació de Jordi Bosch), una ficció sobre l’estada d’August a Tarragona i la construcció de la Via Augusta. Una altra sèrie de 12 documentals, amb títol A la romana, descrivia diversos aspectes de la vida i cultura romanes.

De l’assignatura “Fonts per a la història i civilització de Roma”, impartida al Grau de Clàssiques de la Facultat de Filologia el curs 2010-11

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!