Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Gravity i la llàgrima errant

És possible plorar a l’espai? Per suposat que sí. Una altra cosa és que les llàgrimes caiguen lliscant sobre la cara. Tot ve al cas per l’escena de la pel·lícula Gravity en què la doctora Ryan Stone (Sandra Bullock), sola i perduda en l’espai, comença a plorar. La llàgrima cau i surt flotant al seu davant. Una escena molt bonica i emotiva llevat que és totalment falsa.

L’efecte de plorar a l’espai és més prosaic. La gota de la llàgrima en absència de gravetat no cau, ja que la direcció dalt-baix no existeix. Ni tampoc surt flotant. La gota queda senzillament atrapada en la conca de l’ull i les successives gotes van omplint la zona de l’ull formant una bola d’aigua. Tot això ho va explicar molt bé el nostre astronauta músic i divulgador preferit Chris Hadfield en un dels seus famosos experiments Tears in Space (Don’t fall).

La televisió de la Universitat de València m’entrevistà fa un temps sobre aquest tema dins del seu programa de divulgació Divulga, concretament en el segon programa.

Ho podeu veure al vídeo a partir del minut 3:20, en la secció Mite i Ciència.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ràdio i televisió per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent