A Vulpellac destaquen dues peces arquitectòniques: el castell gòtic i l’església parroquial. Sembla que -a la manera de San Giminiano a la Toscana- hi va haver una dura rivalitat entre dos estaments: el clergat i la noblesa. Van competir per veure qui la feia més grossa i sembla que va guanyar l’església. L’esvelt comunidor destaca del campanar de cadireta i s’enfila a quatre vents, molt més amunt que la torre del castell.
I una altra anècdota suculenta: en temps reculats de vaques flaques, el municipi es va haver de vendre la parella de gegants… a canvi de mitja quartera de fesols! Des d’aleshores, Vulpellac és poble fesoler. Diuen les males llengües que els compradors van ser de la Bisbal. I ja se sap que, a aquests, tant els fa quedar bé com mal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!