SEITONS
De vegades, no cal que siguin coses espectaculars. Haver dormit bé. La complicitat d’un somriure laboral aquest mes que, per icompatibilitat d’horaris, no podrem compartir bocins de ser a l’hora de l’esmorzar. L’O. que mentre guillotina caps de lluç, fa daus de tonyina i talls de salmó, m’explica que s’han comprat un pis fora de Barcelona, que els bessons enguany ja fan primer i que la seva àvia està justeta. El mail d’una amiga blocaire acceptant de fer un cafè i explicant-me que, com jo, ella també aprofitarà aquest dies de festa per deixar-se explotar com Déu mana i treure’s uns sobresou. L’excusa per trucar els meus germans i sentir-los la veu. El gust del grapat de seitons fregits amb un raig de llimona que la N. m’ha posat en una plàtera i no m’ha deixat pagar de cap de cap de les maneres.