El capvespre ens continuarà mostrant el bonic espectacle del ball dels tres planetes, Júpiter, Venus i Mercuri. Tanmateix Júpiter ens abandonarà molt prompte en endinsar-se en la lluentor solar i només romandrà visible el moviment relatiu dels dos planetes interiors en fer-se fosc, uns vint minuts després de la posta de Sol. El dia 10 de juny, una fina Lluna creixent s’afegirà a l’espectacle i formarà un triangle de llums celestes en el cel occidental, ben prop de l’horitzó com es pot veure en la imatge adjunta.
Aprofiteu per observar Mercuri, el planeta furtiu que és tant difícil de veure. Ara es troba molt alt al cel, per damunt, fins i tot, de Venus, al capvespre, després de la posta de Sol. El dia 13 de juny Mercuri es trobarà a la seua màxima elongació oriental. El podreu veure a la seua màxima separació del Sol, uns 24º, més o menys com l’amplària d’un pam amb el braç extés.
El rei de la nit serà sense dubte el planeta Saturn. Amb el seu anell caracterísitic, mirar-lo a través d’un telescopi bé s’ho val, encara que siga un instrument menut. Es veu aïllat, acompanyat de la gran lluna Tità. Aprofiteu aquesta setmana ja que amb la lluna nova el cel és més negre i la visió millora molt. Durant aquest mes Saturn ja està alt i quasi en direcció sud en fer-se fosc.
Saturn, però, no és massa brillant i, per a un observador inexpert pot passar desapercebut. La Lluna, com sempre, ens ajudarà a identificar-lo. El dia 18 la Lluna se situarà a la seua dreta, molt a prop de l’estrella Spica (α Virgo) mentre que el 19 la trobarem sota el planeta dels anells.
La Lluna mostrarà aquest mes una coincidència curiosa. El dia 9 de juny el nostre satèl·lit natural es trobarà en l’apogeu, màxima separació al centre de la Terra, a només 406.486 km. Aquest fet coincidirà aproximadament amb la lluna nova. Més interessant serà, però, quan el dia 23 de juny, amb fase de lluna plena, la Lluna arribarà al perigeu de la seua òrbita, el punt més pròxim al centre de la Terra. En aquell moment se trobarà a només 356.991 km.
Aquesta coincidencia (lluna plena i perigeu, al mateix temps) causarà marees altes vives i dificultarà la navegació. Un fenomen similar l’any 1912 sembla que causà el desastre del Titànic. Esperem que aquesta vegada no hi haja cap problema.
Finalment el dia 21 de juny a les 07h 04m (hora local) acabarà la primavera i començarà l’estiu. Però d’axò ja en parlarem.
La Lluna presentarà les següents fases en hora local:
Fase | Mes | Dia | Hora |
Lluna nova | Juny | 8 | 17 56 |
Quart creixent | Juny | 16 | 19 24 |
Lluna plena | Juny | 23 | 13 32 |
Quart minvant | Juny | 30 | 06 53 |
Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de juny de 2013, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa del firmament el podeu tindre en francés.
Imatge: Triangle format per Venus, Mercuri i un tall finet d’una Lluna creixent sobre la constel·lació dels Bessons. 10 juny a les 22:00 h. Stellarium.
Eduard Vinyamata