Maria Salom Coll, la virreina, ha presentat un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears contra el decret que incorpora el requisit de coneixement de català en les proves selectives per al proveïment de places a Sanitat. Fa no-res, també presentà recursos contra els ajuntaments de Pollença i Capdepera per les seves subvencions als comerços que volien retolar en català. I ho farà amb molt de gust, indiscutiblement, perquè per l’únic que es destaca Maria Salom en la seva llarga vida política és per anar en contra dels interessos dels illencs, en concret dels drets lingüístic dels catalanoparlants.
Maria Salom ha estat regidora de l’Ajuntament d’Inca, diputada al Parlament de les Illes Balears, diputada al Congrés dels Diputats, presidenta del Consell de Mallorca (2011-2015) i virreina des del novembre de 2016. 27 anys de política en actiu (més de la meitat de la seva vida) i sempre en el Partido Popular. Aquesta longevitat política només s’explica per la seva profunda incredibilitat i per considerar l’arxipèlag i la seva ciutadania colònia pura i dura.
De fet, en ser nomenada presidenta del Consell de Mallorca va dir amb una impassibilitat enrampadora que: “No vull més poder, no vull més competències, no vull ser més gran, no vull més autogovern. Sabeu què vull? Per damunt de tot, millorar la vida dels mallorquins, reivindicar-ne el benestar. En poques paraules, que no estiguin deixats de la mà de Déu“. Paraules que passaran a la història, sens cap mena de dubte. I encara una perla més: “El Consell [de Mallorca] és com els llibres que tenim a les estanteries de ca nostra: s’han d’apoyar amb els altres per mantenir-los drets”.
No espereu, de Maria Salom Coll, cap ditada de mel per als illencs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!