marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

8 d'agost de 2017
0 comentaris

IBAKUSHA

El 6 d’agost de 1945, els Estats Units d’Amèrica llançaren sobre la ciutat japonesa d’Hiroshima la primera bomba nuclear de la història. Tres dies després, el 9 d’agost, a les 11:02, el bombarder “Bockstar” llançà la segona sobre Nagasaki, que batejaren com a “Fat Man”. Molt més conegut és el bombarder “Enola Gay”, que llançà la primera bomba batejada com a “Little Boy”. La mania de posar nom a les coses perquè sembli que tinguin ànima. Tres dies després de l’infern de Nagasaki, el Japó capitulà, amb la qual cosa acabà la II Guerra Mundial.

Nagasaki sempre va a l’ombra de l’horror d’Hiroshima, com si la devastació i el conseqüent infern depengués únicament del nombre de morts, magnituds que costa abastar i entendre. Tanmateix, la bomba de Nagasaki –que va caure sobre una fàbrica d’armes- s’estima que matà a l’acte entre 36.000 i 40.000 persones.

L’infern no s’acabà ni a Hiroshima ni a Nagasaki. No aprenguérem gens la lliçó, això ens passa. I l’infern segueix prenent formes capricioses però sempre letals. Els que millor exemplifiquen aquesta inòpia són els “hibakusha”, literalment les persones bombardejades. Són els supervivents de les explosions que s’han convertit en el símbol de la lluita contra la guerra i les armes atòmiques i que en el mateix Japó no són gens ben vists. Estaria bé, per això i amb tots els respectes, fer costat als “hibakusha”, una bona manera de no voler fer mai més cap guerra.

COP D’ULL
22.09.2021 | 6.48
TRES PAUS
08.04.2023 | 7.45

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.