marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

18 d'abril de 2017
0 comentaris

PIDOLANT UN LLOC ON FER EL BÉ

El nou postulant de Can Gazà té els llinatges de sant. Per ventura és per això que fa una partida d’anys redreçà la seva vida molt més que mòlta per una promesa que va fer a l’Altíssim. Un dels nou fills que té sense estar casat es va posar greument malalt, tant que el propi equip mèdic que el tractava va acceptar la seva derrota. No tenia quinze anys, el fill, una edat indecent per morir, es deia el postulant, i el confià a Déu nostre Senyor. Va prometre a no especifica quin sant o santcrist que si el seu fill se’n sortia, ell deixaria de beure i de crapulejar amb totes les substàncies psicotròpiques a què estava compromès, i dedicaria la resta de la seva vida a fer el bé, això és, a ajudar a qui més ho necessita. I l’Altíssim l’escoltà tan atentament que salvà el jove. Son pare, per tant, va haver de complir la promesa perquè ja se sap que si no ho fa, el miracle es pot tornar tragèdia.

I des d’aleshores el nostre home no ha tornat a veure el fill però ha deixat les addiccions llevat d’un tassonet de vi per dinar i dedica les hores a fer el bé que pot. Reparteix entrepans que replega dels centres d’acollida als que vagabundegen per Ciutat, els acompanya on es poden rentar i els renta, com si cada dia fos Dijous Sant i el seu acte de generositat un lavatori incessant. No té res ni ningú vora seu i, per tant, ha de pidolar un lloc on fer el bé que necessita fer.

A Can Gazà hi ha arribat amb penes i treballs perquè té la ment distreta i li costa recordar el dia, l’hora i les indicacions que li donen. Ha dinat bé i tot d’una ha demanat tall de feina. Això sí: no vol cuidar cap animal perquè, com que fa el bé per la promesa aquella, tot d’una s’encaterina i té un disgust de no dir quan els han de sacrificar. No és que sigui vegà o vegetarià, ell menja de tot, com les persones condretes, afirma categòric, i amb quantitat generosa, però no pot assistir a cap sacrifici de cap animal. Ha anat a ajudar a fer l’escurada però en Pere Joan, el rentaplats en cap, li ha dit que no calia, que l’escurada dels migdies és cosa seva des de fa més de cinc anys i que no necessita ningú, que té tot l’horabaixa per fer-ho.

Sent així, a partir de demà farà de mosso de bugaderia. Diu que n’està encantat, però que ara li agradaria fer quelcom i al casal, després de dinar, llevat d’en Pere, que escura amb cura i calma, no hi ha res a fer. Seu i badoca, li diu un dels responsables, i ell que l’abraça –abraça tothom des que fa el bé- i li diu que no se’n penedirà d’haver-lo acceptat com a postulant; que ell és feliç fent el bé i que a Can Gazà veu que en pot fer molt. N’hi ha molt per fer, retruca el responsable, i el postulant amb llinatges de sant que li fa l’ullet i li diu que en poc temps tot serà un bé enorme perquè així ho vol l’Altíssim.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.