L’any del cometa del segle
Rafael Montaner, València
El 2013 que acabem d’estrenar pot passar a la història com l’any dels cometes. El Panstarrs i el Ison, dos cometes de recent descobriment, seran visibles a la latitud de València des del 14 de març i a partir del 24 de desembre respectivament. El Ison ha estat batejat per la comunitat científica com «el cometa del segle», ja que s’espera que siga més brillant que la Lluna plena i que es puga veure fins i tot de dia.
El 2013 no serà l’any del cometa, sinó dels cometes. Fins a dos grans blocs de gel brut procedent del llunyà núvol de Oort, a més de 7,5 bilions de km de la Terra, arribaran a l’interior del Sistema Solar al març i novembre. Es tracta de dos cometes de recent descobriment, el Panstarrs (C/2011 L4) i el Ison (C/2012 S1), que segons Enric Marco, investigador del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, seran visibles a la latitud del Cap i Casal des del 14 de març i a partir del 24 de desembre respectivament. La comunitat científica ha batejat al Ison com el «cometa del segle», doncs s’estima que serà més brillant que la Lluna plena i que fins i tot podrà veure’s a plena llum del dia.
No obstant això, Marco, que també és vicepresident de l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS), apel·la a la prudència respecte a les grans expectatives que ha despertat aquest últim cometa després de la seua troballa el passat 21 de setembre per dos investigadors de la Xarxa Científica Òptica Internacional Russa (Ison, per les seues sigles en anglès). «Fins el 28 de novembre, quan en la seua òrbita parabòlica arribe al periheli —el punt més proper a la superfície del Sol— no sabrem si aguantarà les altes temperatures solars o es desfarà per complet, ja que desconeixem com de compacte que és aquesta esfera de gel brut».
Si l’Ison supera la prova de foc, mai millor dita, del seu pas per les proximitats del Sol l’espectacle està garantit. La sublimació del gel, el seu pas directe a estat gasós, emetrà uns dolls de gas i pols que es transformaran en la típica cabellera que deixen al seu darrere.
Però, què fa pensar que aquest cometa serà el més brillant dels últims 100 anys? En primer lloc perquè passarà molt prop del Sol, «a 1.100.000 km», destaca Marco, i, en segon lloc, per la seua grandària. «S’estima que amida unes quantes desenes de quilòmetres, entre 30 i 40, cent com a molt». «Si és prou compacte perquè el Sol no ho destruïsca, serà molt gran i brillant», conclou.
Bessó del Gran Cometa de 1680
Una tercera raó que fa albergar grans esperances que Ison faça honor al nom de «cometa del segle» és, prossegueix Marco, que alguns dels seus elements orbitales «són similars al Gran Cometa de l’any 1680, el que indica que estem davant dos trossos d’un altre molt més gran que es va fragmentar». El bessó d’Ison, també conegut com el cometa de Kirch (C/1680 V1), ha passat a la història com el primer descobert amb un telescopi. Va ser el més brillant del segle XVII. Visible a plena llum del dia, va destacar per l’espectacular llarga cabellera que tenia una longitud, segons les fonts, d’entre 48 i 145 milions de quilòmetres.
També s’espera molt de Panstarrs, descobert en 2011 per investigadors de la Universitat de Hawai (EE UU). Aquest arribarà al seu periheli el 10 de març a una distància de 45 milions de km de l’Astre Rei. «Passarà més prop del Sol que Mercuri, pel que s’espera que desenvolupe una cua llarga i expulse gran quantitat de gasos i pols», explica Marco.
Davant tant de cometa segur que els endevins de la fi del món es freguen les mans. No els escolten. El risc que el cel caiga sobre els nostres caps és mínim. El més prop de la Terra que passarà Ison serà a 63 milions de km i Panstarrs ho farà a 165 milions.
Les dues cues que il·luminen el cel
Marco explica que «un cometa és una esfera de gel brut, no massa compacta, que conté gasos, pols i roques». Quan la calor del Sol sublima aqueix gel, els cometes desprenen «dolls de gas i pols». Formen dues cabelleres com les quals s’aprecien en la foto de l’Hale-Bopp. Un camí de gas, pols i enderrocs (dta.) «de color groc al reflectir la llum del Sol», i, en direcció contrària al Sol, un rastre blavós compost per partícules ionitzada (esq.). Aquests blocs de gel brut són les deixalles de la formació del Sistema Solar fa 5.000 milions d’anys, restes de la nebulosa primitiva.
El año del cometa del siglo, Levante EMV, 7 de gener 2013
Foto: Cometa P1 McNaught, fotografiat a Swifts Creek, Victoria, Australia a aproximadament 10:10 pm. Feta a f/4, ISO 800, 20 segons i ~ 24mm amb postprocessat en Photoshop. Obtinguda per fir0002 | flagstaffotos.com.au