NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

La Lluna en un Cove. Número 9. setembre 2009

Número
9

Reflexions i
contes
, Àngels
Escolà

Contraposats,
Roger Corominas
Un relat curt,
amb frases curtes
, M. Aureli
Espinós

Cartes d’un pencaire a
l’antic company (…)
, J.
Barnich

Elogi de la solitud
volguda
, Blai
Domènech

La reserva,
Juli Vert

Format: 14’50 x 20’50 cm.
/ Enquadernació rústica / Tapa flexible
plastificada / Puntugrafies d’El Punt Vol·lat / 82
pàgines

PVP: 7,5
Euros

Resums
argumentals:

Reflexions i contes. Àngels Escolà
L’abstracte, Culpa, La metàfora del poder, La dona
pagesa, La felicitat, Ahir, Els plàtans, La paretària,
La malva, La comtessa de l’Urgell, i
altres…

Contraposats. Roger Corominas – Encara
t’hauré dexplicar quina diferència hi ha entre fotre un
clau i fer l’amor. L’acte en si és el mateix i la
diferència rau en el sentiment. En un, tan sols cerques
la satisfacció físiològica, mentre que en laltre hi
sumes la necessitat de donar i tés important la
complaença del teu semblant.

Un relat curt, amb frases curtes. Marc
Aureli Espinós
– Diuen que ara el que funciona són
els relats curts. Amb frases curtes. I és que el mercat
ho vol així: coses curtetes (microrelats, en diuen
alguns), amb un estil directe, amb un llenguatge planer,
i sense gaires subordinades. Subjecte, verb, predicat.
Subjecte, verb, predicat. I anar fent.

Cartes d’un pencaire a l’antic company de
feina
. Joan Barnich -És estrany avui dia
rebre una carta en paper. N’hem perdut el costum,
denviar-nos-en. Tenim tota mena d’enginys moderns
pensats per a millorar la comunicació, i ens hem oblidat
dels mes senzills, d’aquells que demanen una estona de
reflexió i calma; anem sempre de bòlit; la vida davui,
amb el seu ritme frenètic, ho imposa, i nosaltres ens
deixem portar per aquest ritme com si sofríssim una
estranya forma de possessió
collectiva.

Elogi de la solitud volguda. Blai
Domènech
– Si és volguda i buscada, és una font de
riquesa interior, és una manera fascinant de descobrir
el món per un mateix; forneix l’ésser de vivències
profundes que la companyia d’altres persones podria fins
i tot, en algun moment, i en alguna circumstància,
espatllar. La companyia dels éssers estimats és
meravellosa. La soledat també ho pot
ser.

La reserva. Juli Vert – Un vell amic,
entusiasmat, m’ha contat que ha sentit a dir que corre,
a mitja veu, i en determinats cercles, la brama que els
del govern ens estan preparant, a nosaltres, els
valencians, una mena de reserva, com la dels indis
americans, com la dels aborígens dels territoris ocupats
pels vells imperis colonials. Sembla ser, segons m’ha
referit l’amic, que aquesta bona gent del govern senten
comunament una profunda inquietud sobre la nostra
possible total i definitiva extinció com a poble, i
volen posar-hi d’alguna manera remei.

Sobre els
autors:

Àngels Escolà Valls, nascuda a Agramunt fa
quaranta-set anys, va estar influenciada per l’escriptor
Guillem Viladot, al qual va conèixer personalment.
Llicenciada en Filologia Hispànica, actualment treballa
a l’IES de la vila natal. Va ser la persona que va
animar les excavacions del poblat ibèric dels
Estincells, i ha col·laborat en la difusió del
coneixement de l’època ibèrica a la zona. Actualment
resideix a Verdú, on va afinant el seu treball literari
amb lectures i pràctiques dels mons zen i
hindú.

Roger Corominas Baquer. Vaig néixer a
Barcelona labril del 75. Vaig cursar estudis de Ciències
Ambientals, que vaig abandonar pels de Fotografia. Avui,
però, treballo de conta contes tot i que mantinc
referents: sóc afeccionat a les exposicions de
fotografia i d’altres arts plàstiques, i segueixo
reciclant. A nivell literari, no em decanto per cap
autor, i, darrerament, no paro de llegir contes:
Calders, Pedrolo, Calvino, Buzzati… i populars d’aquí
i d’allà.

Marc Aureli Espinós (Castelló, 1983). Ha
col·laborat en el número 1 de La Lluna en un Cove, amb
el relat El núvol. Una altra de les seves perpetracions
literàries ha estat Tolerància, deixada caure en el
número 3 daquesta mateixa publicació. Després, en el
número 5, va sortir un altre conte seu: Trista Nola, un
magnífic relat que combina la ciència-ficció, el drama,
i la reflexió sobre aspectes morals de la humanitat i
del progrés. Va amenaçar que tornaria amb més històries
de les seves, i ho ha fet.

Joan Barnich (Badalona, 1971). Tot i haver
cursat tres anys de la carrera de psicologia a la UAB,
em considero, bàsicament, un autodidacta; he llegit
força d’aquí i d’allà. De ben jove vaig treballar en una
gran llibreria de Barcelona, i em vaig especialitzar en
els gèneres de ciència-ficció i terror. Un llibre que
mai no cremaria? Per exemple: Los propios dioses,
d’Isaac Asimov (en català: Fins i tot els déus).
De pel·lícules, m’agraden les que surten de la
productora d’Stephen King. Per exemple: La milla
verde, El misteri de Salem’s Lot, Eclipse total, La
niebla
. També sóc guitarrista autodidacta; mencanta
el country, el folk i el blues. D’altra banda, escric
des de sempre. Amb els anys he anat acumulant un munt de
llibretes plenes de coses molt diferents. Escric en un
quadern, que sempre duc a sobre; m’hi poso en qualsevol
lloc, però preferentment a l’aire lliure. Actualment
visc a Santa Coloma de Farners.

Blai Domènech. Collaborador habitual de La
Lluna en un Cove
. Autor dels relats El
candidat
(núm. 3), i Posats
per nosaltres mateixos en el cor de les nostres
llars
(núm 8).

Juli Vert, pseudònim literari dun subjecte
anomenat Pere Gil. Deveu haver observat que està com un
llum. En La Lluna en un Cove ha publicat: Instruccions
per a introduir un elefant dins d’una ampolla

(Núm. 1), Cridar
el mal temps
(Núm. 3), i La
prova definitiva que els americans no han anat a la
lluna
(Núm. 5).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.