ES RACÓ D'EN JORDI

Aplec d'articles de combat

24 de novembre de 2013
Sense categoria
0 comentaris

La Primavera Mallorquina resplendeix

Article publicat en el Diari de Balears dia 1 d’octubre del 2013

La imponent mobilització de masses entusiastes de què fórem testimonis i protagonistes ahir en defensa de l’escola mallorquina, balear, pública, en català i de qualitat, la manifestació més gran de la Història de Mallorca, és una demostració de la força creixent i inaturable que el moviment nacional mallorquinista, popular i transversal agafa amb cada atemptat que es produeix contra la identitat d’aquest poble vuit vegades centenari.

Una gentada de tots els pobles i ciutats de les Balears, de totes les edats, i ideologies, gent de parla catalana i també de parla castellana, estibàrem plegats els carrers de Palma i també de Maó, d’Eivissa i de Barcelona per fer costat als mestres, alumnes i pares d’alumnes en defensa de la nostra escola. Els mestres, amb la seva tasca abnegada, silenciosa, constant, metòdica i entusiasta, han creat, amb tres dècades, un poble conscient i orgullós de les seves arrels i decidit a construir un futur digne i fonamentat en la nostra identitat històrica. Han aconseguit que la condició de mallorquí avui sigui un autèntic orgull.

Amb el seu sacrifici exemplar, de dies seguits i setmanes perdent una doblerada del sou en defensa de l’escola mallorquina i balear, en defensa de l’educació dels nostres fills, els mestres protagonitzen a hores d’ara un episodi històric decisiu en la reconstrucció del nostre país i donen tot un exemple de coratge civil i de patriotisme al conjunt de la nostra societat.

El coratge i el sacrifici dels mestres ha transformat en prestigi social de la nostra llengua tots els atacs barroers de què ha estat víctima amb l’intent neofranquista de sabotatge al notre sistema educatiu, edificat amb trenta anys d’esforç i de consens lingüístic, polític, social i acadèmic.

Com ja va passar amb l’operació ‘libre elección de lengua’, en què l’escola mallorquina i balear en català en va sortir reforçada, ara veim fer més pinya que mai els alumnes i els seus pares a l’entorn dels mestres i professors, que ens donen amb el seu exemple tota una lliçó de dignitat. Molts de joves ja no coneixien el franquisme. Ni percebien el perill que suposa per a la nostra existència col·lectiva aquest projecte si no reconstruïm per sempre el nostre país. Ara el jovent ha agafat consciència que el perill neofranquista hi és i que no podem badar.

Els enemics de la llengua pròpia d’aquesta terra, des del moment que prohibeixen les històriques quatre barres, el símbol que comparteixen les banderes de cada illa i de cada poble de les Balears, des del moment que engeguen directors i els suspenen de sou, des del moment que pretenen imposar uns llibres a les escoles i prohibir-n’hi uns altres, des del moment que amenacen de fer llistes negres de mestres desafectes al ‘règim’, des del moment que amenacen de prendre la custòdia dels nins als pares que fan costat als mestres, des d’aquest moment, ells mateixos demostren que senten perduda la batalla del carrer i de l’opinió pública i que l’hem guanyada els defensors de l’escola mallorquina i balear.

I és que una causa negativa i destructiva no sedueix. Només es pot imposar, com a molt, amb amenaces. I qualsevol projecte fonamentat en l’amenaça té data de caducitat, té els dies comptats, si és que arriba aplicar-se gens en la pràctica.

La nostra causa és constructiva i d’afirmació. La nostra causa atreu, uneix i sedueix. Engresca d’una manera transversal: Mai no hi havia hagut en tota la nostra Història tanta de gent unida entorn del català i il·lusionada en una escola de qualitat que hi funcioni. Que hi continuï funcionant.

Per això mateix, tant si aquest govern rectifica com si, per estultícia, per prepotència i per set de venjança, no volgués rectificar, ara ja sabem que l’escola mallorquina i balear té prou força, té prou gent al seu costat i té prou legimitat per resistir fins a acabar la legislatura. Sigui quina sigui la durada de la vaga indefinida, si el govern no recula, l’escola mallorquina té la legitimació i l’obligació d’establir tot un calendari d’actes puntuals i periòdics d’afirmació i de reivindicació del del restabliment immediat del consens lingüístic. I la nostra societat té el repte i l’ocasió d’estructurar-se i d’organitzar una assemblea permanent de la societat civil en defensa de la nostra escola i del nostre país. Si, en cas que no s’aturin els atemptats contra la nostra identitat, aguantam i els aprofitam tan bé com fins ara, el restabliment del consens lingüístic a les escoles i el reconeixement i la dignificació dels nostres docents, està assegurat .totd’una que hi haurà canvi de govern.

Encara que haguéssim de perdre un any acadèmic, això no és res devora el resultat de salvar l’escola mallorquina. És un preu ben pagat. Som molts. Ens mou una gran causa. Tenim prou entusiasme per practicar la desobediència col·lectiva en defensa de la nostra escola i del nostre país si la minoria encamellada en el govern no rectifica el seu programa de crear conflicte allà on hi havia consens i unanimitat.

A una democràcia forta, el poble tria, el dia de les eleccions, qui és que ha de governar. Els altres 3 anys i 364 dies, la societat civil participativa determina com han de governar els triats. Això mateix ha començat a fer el poble mallorquí i balear.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!