Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Publicat el 4 d'agost de 2012

Curiosity arriba a Mart, amb col·laboració catalana

Mart és atractiu. No és només un immens desert gelat, amb una temperatura mitjana de 53º sota zero, com vaig dir als xiquets saharaius de visita a l’Aula d’Astronomia, que ho escoltaren amb cares d’incomprensió. Les exploracions dels robots Spirit i Opportunity han anant confirmant, des del 2004, que Mart va tindre un passar humit, amb rius, llacs i un immens oceà a la zona nord del planeta. Per què és tan sec ara? Va arribar a formar una biosfera amb microorganismes? Hi ha traces d’aquesta activitat?

Per contestar a aquestes preguntes, i per fer-ne de noves, dilluns 6, a les 7:31 del matí la missió MSL (Mars Science Laboratory) de la NASA, i amb col·laboració catalana de la Universitat Politècnica de Catalunya, aterrarà suaument en la superfície del cràter Gale, una zona d’impacte d’uns 154 km de diàmetre i uns 4 km de fondària. Gale, objectiu elegit entre altres 3 propostes, es troba a la zona equatorial del planeta, just a la vora de la zona alta i més muntanyoses del planeta i es creu que va albergar fa milers d’anys un llac. L’estudi des de les sondes Mars Global Surveyor i Mars Reconnaissance Orbiter (NASA) han fet un mapa geològic del cràter. El pic central està composat d’argila i sulfats disposat en capes sedimentàries. A més a més s’han observat diversos canals de desaigüe. De fet, el robot de la NASA aterrarà just al davant d’una d’aquest zones aluvials.

La missió MSL consisteix en un robot explorador de la mida d’un cotxe, d’uns 1000 kg de pes, amb la capacitat de moure’s fins a 90 m/h i amb un temps de vida mínim esperat de 686 dies (un any marcià). Com sap fer molt bé la NASA, aquesta ha tractat d’implicar la societat nord-americana en la missió. Per exemple el nom popular del robot explorador es va elegir a través d’un concurs realitzat en totes les escoles d’EEUU. La xiqueta guanyadora, Clara Ma, de 12 anys, va elegir Curiosity, per al nom del robot de la missió MSL. La raó l’exposà molt clarament:

La curiositat és una força poderosa. Sense ella no seriem el que som avui dia. La curiositat és la passió que ens condueix a través de la nostra vida quotidiana. És aquesta necessitat de fer preguntes la que ens ha convertit en exploradors i científics.

L’explorador Curiosity disposa de 10 instruments científics, pot moure’s, agafar mostres i comunicar-se amb la Terra. Els instruments faran un complet estudi físic, químic i geològic de les zones per on rode. La seua relació completa, amb la missió de cadascun d’ells és:

1) APXS (Alpha Particle X Ray Spectrometer). La seua missió serà determinar la composició del sol i de les roques.

2) ChemCam (Chemistry Camera). Espectròmetre per a anàlisi de roques. Disposa d’un làser capaç d’analitzar la composició d’una roca fins a 7 metres de distància.

3) CheMin (Chemistry and Mineralogy) estudiarà l’estructura mineral amb raigs X.

4) DAN (Dynamic of Albedo Neutrons) és un detector de neutrons, útil per a determinar la presència d’aigua en el subsòl.

5) MAHLI (MArs HandLens Imager) és una mena de microscopi per veure l’estructura microscòpica de roques i gels.

6) MARDI (MARs Descent Imager), càmera d’alta resolució que farà imatges durant el descens de la nau. Saber on caus és important.

7) MastCam (Mast Camera), conjunt de càmeres que gravarà vídeo d’alta definició, farà imatges multiespectre i estereoscòpiques.

8) RAD (Radiation Assessment Detector). És el detector de radiació. Ja en ús durant el viatge a Mart per registrar l’ambient de radiació a l’espai i a la superfície marciana. Molt útil per a la futura exploració humana del planeta.

9) SAM (Sample Analysis at Mars) Farà anàlisi química i orgànica elementals. Pot detectar components biològics.

10) REMS (Rover Environmental Monitoring Station) s’encarregarà de l’avaluació mediambiental de la zona d’aterratge. És, podríem dir de manera senzilla, una estació metereològica sofisticada.

L’estació REMS ha estat desenvolupada per uns quaranta investigadors liderats i coordinats pel Centre d’Astrobiologia (CAB-INTA, CSIC) a Torrejón de Ardoz. Ha participat també l’empresa Crisa, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat d’Alcalà d’Henares, així com l’Institut Metereològic Finlandés (FMI).

La colaboració catalana de la Universitat Politècnica de Catalunya ha consistit en desenvolupar el sensor de vent (Wind Sensor, WS). Aquest mesura la direcció i velocitat del vent en tres dimensions, sense parts mòbils, de manera electrònica.

L’estació REMS incorpora un sensor de vent equipat amb un xip de silici dissenyat i fabricat en el laboratori de la sala blanca del Grup de Recerca en Micro i Nanotecnologies, vinculat al Departament d’Enginyeria Electrònica de la UPC.  A la superfície del xip hi ha gravats en dimensions micromètriques els noms dels cinc investigadors del grup que l’han desenvolupat: Lluís Castañer, Vicente Jiménez, Manuel Domínguez, Lukasz Kowalski i Jordi Ricart.

El planeta Mart ja ocupa el camp de visió de la missió MSL. Després de 8 anys de treball dur, ara cal la part més delicada, l’aterratge. El robot Curiosity és massa pesat i delicat per fer-lo caure amb paracaigudes i airbags unflables, com es va fer amb els anteriors robots Spirit i Opportunity. Per a aquesta missió s’ha dissenyat un novedós i sofisticat sistema, que inclou escut tèrmic, paracaigudes per als primers minuts i, posteriorment, retro-coets per aminorar la velocitat. Per als últims metres d’altura i segons, un sistema de cables farà baixar el robot suaument sobre la superfície marciana. Esperem que tot funcione. Tot aquest procés durarà un set minuts, que els enginyosos comunicadors de la NASA han batejat com els 7 minuts de terror.

Podeu obtenir més informació sobre la missió MSL al bloc de l’amic Joan Ayrat, Camí de Mart.

Podeu veure-ho en directe a partir de les 7:00 del dilluns 6 a la NASA TV per internet. Jo ho voré des de les instal·lacions del Centro de Astrobiología a Torrejón de Ardoz per seguir-ho amb els components de l’equip que ha fet el REMS que no hagen anat a Califòrnia. Després per esmorzar xocolata amb xurros. Detalls en la nota de premsa.

Imatge: Esquema del Mars Science Laboratory. JPL/NASA.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sistema solar per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent