Pols d'estels

Entrats ja en la primavera, les primeres pluges han reviscolat els arbres i, des de la finestra admire la verdor renovada de les muntanyes de l’Ombria a la Valldigna.

Els núvols però, m’han fet perdre la conjunció del planeta Venus amb el cúmul de les Plèiades que, a més era difícil de fotografiar per la diferència de lluminositat entre els dos objectes. Tanmateix l’amic Joan Manel Bullón, des d’Aras de los Olmos, si que ho va aconseguir i us mostre el resultat. Sembla que fins el 2020 no es tornarà a produir, així que aquesta vegada he tingut mala sort. Ja passa això massa sovint. Sort tenim d’internet. Si voleu veure més imatges de la conjunció consulteu aquesta pàgina i meravelleu-vos.

Venus serà encara molt brillant al cel de l’oest unes hores després de la posta de sol. A mitjan mes el planeta es pondrà per l’horitzó oest a la mitjanit, prop de 4 hores des que es féu fosc!  Júpiter, per contra, que havia estat el company de jocs del planeta de la bellesa, s’aproxima cada vegada més a la lluïssor solar i durant la segona quinzena d’abril serà ja molt difícil de veure.

La Lluna ens donarà aquest mes alguna configuració bonica amb aquest dos planetes. El capvespre del 22 d’abril un creixent de Lluna molt fi es situarà just a la dreta de Júpiter. Busqueu-los amb prismàtics i us resultarà més fàcil trobar-los. L’horari d’observació molt justet: de 20:45 a 21:15, mirant prop d’un horitzó oest lliure de núvols i de muntanyes.

La Lluna guanyarà altura dia rere dia i el 24 d’abril un creixent més gran i, per tant, més fàcil de veure, se situarà prop de Venus. No serà, però, una visió espectacular.

El dia següent, 25, la Lluna es posarà al costat de l’estel Z de Taure, el final de les banyes de la disfressa de Zeus per conquerir la bella Europa, i a molt poca distància de la Nebulosa del Cranc (M1), remanent de la supernova observada pels xinesos l’any 1054. Es necessita, però un telescopi per observar l’objecte.

El planeta Mart continua en Leo, prop de l’estel Regulus. A la posta del Sol ja es troba ben alt en el cel, cap al Sud-Est al principi del mes i cap al Sud a finals. A poc a poc s’anirà allunyant de l’estel principal del Lleó. L’últim dia del mes, el 30, la Lluna forma un trio amb Regulus i Mart. Necessitem foto….

El planeta a seguir els pròxims mesos és Saturn. Fins més enllà d’agost es trobarà en les proximitats de Spica, l’estel principal de Virgo. Aquests mesos són els millors per a veure’l. Saturn es trobarà tota la nit al cel, eixint per l’est a la posta de Sol, culminant a la mitjanit i ponent-se en començar el dia. El dia 15 d’abril es trobarà en oposició a la Terra, és a dir a la seua distància mínima. Només es trobarà a 8.7 vegades la distància Terra-Sol, només uns 1301 milions de quilòmetres de res. La inclinació dels seus anells, uns 14 graus, els farà molts atractius i fotogènics. A veure si us pose algunes fotos meues del planeta…

Com trobar el planeta? Molt fàcil. La Lluna us ajudarà també aquesta vegada. El dia 6 d’abril es situarà al costat d’Spica mentre que el 7 la veuren exactament sota el planeta. Va! A buscar-los al cel. No teniu pèrdua.
 
Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’abril de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa el podeu tindre en francés i en anglés.

Crèdit de la foto: Venus en les pròximitats del cúmul de les Plèiades. Joan Manel Bullón, Observatori La Cambra, Aras de los Olmos, els Serrans. Amb permís.