Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

14 de novembre de 2014
0 comentaris

Comentari: “La isla mínima”, d’Alberto Rodríguez

Digueu-me tocatardà, però ara me n’he adonat que no havia penjat en aquest blog el comentari que, sobre La isla mínima, d’ Alberto Rodríguez, he publicat a la revista Recvll d’octubre de 2014. per si us pot interessar:

Essencialment, “La isla mínima” és un film policíac. Seguint el llenguatge del gènere en podríem dir que es tracta d’un “thriller”, però prefereixo etiquetar-lo com a “policíac” perquè tot i que té acció i molta, està concebut i realitzat en la millor tradició del cinema negre, és a dir, captant la temperatura moral d’uns personatges i d’una època. Certament, se’n queda a mig camí, però resulta una pel·lícula digna, que fa bo de veure i de recomanar.

Habitual del Festival de Sant Sebastià –on l’actor Javier Gutiérrez acaba de ser premiat com a Millor Intèrpret Masculí i el fotògraf Álex Catalán, guardonat com a Millor Director de Fotografia, pels respectius treballs a “La isla mínima”–, el cineasta Alberto Rodríguez (Sevilla, 11.05.1971) signa aquí el seu cinquè llargmetratge en solitari, després d’haver dirigit “El traje” (2002), “7 vírgenes” (2005), “After” (2009) i “Grupo 7” (2012) –a més d’haver assumit quatre episodis de la sèrie televisiva “Hispania, la leyenda” (2010)–, pel·lícules sovint ambientades a l’entorn sevillà i que van d’una certa crònica social al relat policíac, amb notable interès per personatges castigats.

“La isla mínima” se situa a la zona d’aiguamolls de Guadalquivir, en plena transició política, l’any 1980, quan a les escoles andaluses es veu que el retrat del Rei l’havien penjat al costat del d’en Franco, substituint el de José Antonio. Quan a la policia convivien rèmores del passat feixista amb agents que tenien una vocació democràtica. Quan els hàbits dels cacics topaven amb la capacitat de mobilització dels damnats de la terra. Quan la manca de futur duia la gent d’aquell indret de ribera a delir-se per a fugir-ne o buscar maneres poc legals de guanyar-se algun calé… Tot aquest context socio-polític, la pel·lícula el reflecteix tan bé com mostra la complexitat dels seus personatges, carregats d’ombres. I així es configura una pel·lícula atmosfèrica, tot i que potser no prou. Tèrbola, tot i que sense acabar de ser-ne gaire.

El paisatge, acuradament captat per la càmera d’Álex Catalan, contribueix de manera cabdal a l’ambientació i a la narrativa mateixa del film. No tan sols emmarca personatges i situacions, sinó que condiciona pletòricament els camins de l’acció de la pel·lícula. En bona mesura, en conforma la textura ambiental; però, paradoxalment, aquell decorat natural i la fotografia amb què ens el serveixen no acaben d’aconseguir l’espessor que el context i l’argument apunten.

Alberto Rodríguez condueix la pel·lícula a un ritme frenètic, amb molt bon pols, sense deixar que això l’arrossegui a la pura acció, ni a la narració a base d’impactes. Al llarg de tot el metratge, manté de manera coherent criteris de posada en escena, com el de mantenir la càmera aferrada als policies protagonistes. Usa de forma intel·ligent  l’el·lipsi cinematogràfica i demostra un notable talent en dirigir les seqüències de persecució, abismals, jugant amb els elements naturals en contra –la pluja, la foscor nocturna…– i amb incidències fortes –tractors que apareixen inoportunament, cotxes en contra…–. Compta amb bones interpretacions dels actors principals –Raúl Arévalo i Javier Gutiérrez–, així com d’algun dels secundaris –d’altres, fallen–, al servei de personatges volgudament no prou definits, deixant que les respectives ombres juguin el seu paper dramàtic.

És així com, tot i ser plausible, “La isla mínima” es queda a mig camí. Clarament no vol ser només un film d’acció, però el context socio-polític i humà hi queda excessivament com a referència espacio-temporal.

Crèdits fotogràfics: Atípica Films, Sacromonte Films y Atresmedia Cine.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!