PEDRES, MARS, OCEANS

la casa virtual d'un free-lance sense clients, d'un escriptor sense sou i d'un ciutadà sense estat.

18 de maig de 2015
1 comentari

POBRE LLORENÇ VILLALONGA

La notícia no és nova, fa uns dies que corre per la xarxa, però val la pena parar-hi esment. Sembla ser que es prepara una edició en una llengua estranya que no parla ningú i que no existeix anomenada balear (que escriuen d’una manera molt complicada) de la novel·la de Llorenç Villalonga Bearn o la sala de les nines que volen titular Bearn o sa sala de ses pepes i que al darrera de qui signa el pròleg hi ha una correctora d’IB3 que és la dona del candidat de Ciudadanos a les Illes Balears.

Crec que no han entès res i que el pobre don Llorenç es deu estar removent dins la tomba. Villalonga va publicar Bearn en castellà el 1956 i va ser només el seu fracàs en castellà el que va dur a la seva publicació en català (sí, ja sabeu, l’única llengua pròpia de les Illes Balears). Villalonga era per damunt de tot una persona culta que abans de la Guerra Civil no havia dubtat en ser un provocador sensacional amb la brillant Mort de dama. I com a persona culta, sabia perfectament que la llengua de les Illes és el català.

Això sí, el procés de la seva escriptura en la nostra llengua no va ser fàcil: no en sabia gaire i li varen caldre correctors. Cap problema. El problema mental és que Villalonga pensava ser un escriptor universal en espanyol i es va quedar en mite literari en català. No està malament. El seu reconeixement exterior -per aquesta obra- va ser tardà (1991, la traducció a l’alemany, 1998 a l’anglès, 2009 al búlgar, 1986 al francès, 1976 a l’italià, 1991 al neerlandès, 1987 al noruec, 2006 al portuguès, 2001 al romanès, 2003 al serbi, 1995 al vietnamita  i 1991 al xinès) però va arribar.

Cal ara fer una versió estranya en una no llengua? La resposta és que no. El més fotut del cas és que han rebut una subvenció de l’Institut d’Estudis Baleàrics, que enlloc de promocionar els llibres de Villalonga a l’exterior, s’entesta en fer-lo petit, en donar diners perquè se’n pugui fer una barbàrie interior. Ah, diumenge hi ha eleccions. I el més fotut és que tendran una pila de vots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!