Venus, més alt al cel, és ben conegut pels astrònoms observacionals. Una mirada amb el telescopi permet veure les fases d’il·luminació solar que descobrí Galileu el 1609.
A sota podeu veure el planeta Mercuri, amb una brillantor molt menor que Venus. La seua òrbita al voltant del Sol només dura 88 dies, així que si el veiem cada dia a la posta observarem com va canviant de lloc ràpidament.
Els dos planetes, com sabeu, tenen les òrbites dins de l’òrbita de la Terra per la qual cosa, vistos des d’ací, mai poden allunyar-se massa del Sol. Així que Venus i Mercuri només es poden veure un temps després de la posta de Sol, si es troben situats a la part oriental de la seua òrbita, o abans de l’eixida del Sol si es troben a la part occidental de la seua circumval·lació solar.
Així que mireu a l’oest avui i els pròxims dies, després de la posta, a partir de les 20:30 i veureu els dos planetes interiors, Venus i Mercuri, brillar. A
més a més, aquests primers dies del mes estan convergint fins a una
màxima aproximació dels dos en el cel oriental el dia de Pasqua, 4
d’abril. Després s’aniran separant a poc a poc en passar els dies.
Gaudiu de la visió dels nostres veïns còsmics com ho feien els antics astrònoms abans de la invenció del telescopi.
Imatge: De la revista de divulgació d’astronomia Sky and Telescope.
Hola enric
Crec que ja t´ho he dit, però trobe el teu blog d´allò més interesant…es una llàstima que vivint en ciutat la llum (i més en València) no ens deixe disfrutar bé del cel i siga necessari trobar llocs adients, encara que fa uns dies tornant a casa per la nit vaig vore la lluna plena més escpectacular que he vist mai….serà qüestió de eixir una nit a perseguir a Venus i Mercuri.
Per cert t´he deixat un regal al meu blog.
un abraç