El cel de febrer
Aquest mes de febrer presenta la tènue constel·lació del Linx (Lynx) entre les constel·lacions de l’Óssa Major, l’Auriga i Gemini. Aquest felí, abans tan comú a les nostres muntanyes, va ser posat al firmament per l’astrònom polonès Johannes Hevelius en el segle XVII. Volia omplir el buit entre les altres constel·lacions i va unir les estrelles principals d’aquesta zona amb una línea. Només un linx seria capaç de veure-hi alguna figura, circumstància per la qual va rebre el nom. Així que aquesta constel·lació és moderna i no prové de cap animal mitològic. A ull nu només distingirem fàcilment la seua estrella principal, Alfa Lyncis que només té magnitud 3,1.
El planeta Mercuri es deixarà veure aquest mes a partir del dia 10 de febrer, un poc després de la posta del Sol en direcció a l’oest. Cada dia que passe anirà separant-se cada vegada més del Sol i la seua visibilitat serà major.
El planeta Mart continua trobant-se ben alt en el cel durant tot el mes, entre les constel·lacions d’Àries i Taure, ben a prop de les Plèiades. El dia 5 la Lluna en quart creixent es situarà a tan sols 2 graus del planeta. Bon moment per a tractar de fer una bona fotografia amb Mart, la Lluna i les Plèiades. Poc a poc el planeta anirà acostant-se a les Plèiades fins que el dia 18 es trobarà a uns 2 graus.
Saturn es troba en la constel·lació de Càncer i també serà observable tot el mes. Es veurà a l’esquerra d’Orió i del Ca Major.
Venus es veu ben brillant poc abans de l’eixida del Sol per l’horitzó est mentre que Júpiter serà visible a altes hores de la matinada. Es trobarà en la constel·lació de Libra.
La Llunaserà quart creixent el 5 de febrer, mentre que el 13 estarà en fase de lluna plena. El dia 21 tindrem una lluna en quart minvant. Finalment el 28 de febrer la Lluna presentarà l’aspecte de lluna nova.
El passat 15 de gener la sonda Stardust de la NASA va retornar a la Terra. Fa un any es va situar a 300 km del cometa Wild2 recollint milers de partícules de la seua cua. Aquestes poden ser més antigues que el Sol mateix i ens donaran una informació molt valuosa de l’origen del sistema solar i de l’origen de la vida en la Terra primitiva. La sonda, però, ha aconseguit també una càrrega tant o més valuosa que aquesta pols cometària. En el viatge de 7 anys per l’espai ha recollit les primeres mostres de pols interestel·lar. Tanmateix la seua baixa densitat en l’espai fa que siga extremadament difícil trobar-les en el Col·lector de Pols Interestel.lar de la sonda. L’estudi d’aquestes petites partícules permetran conéixer el component bàsic de les nebuloses de gas i pols en les quals es formen les estrelles i els planetes.
La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de febrer de 2006, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Hi ha també una versió en alta resolució.
Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 27 a les 21:30 hores.
Que tingueu unes bones observacions.
Figura: Mapa celeste per al mes de febrer. Vàlid per al dia 1 de febrer a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.