Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

La serp de Kukulkan, dia de l’equinocci de tardor

I avui, fa uns minuts, a les 23:18 ha començat la tardor, moment en el qual el Sol, en el seu camí pel cel, creua l’equador celeste. Per això mateix avui ha eixit exactament per l’est i s’ha post per l’oest.

Nombrosos monuments històrics arreu del món, que es troben orientats seguint els punts cardinals, mostren avui un volgut joc d’ombres. El més conegut, i que vos deixe ací, és troba a la ciutat més important de la civilització maia, Chich’en Itza. Allí és troba el temple anomenat “El Castillo” o piràmide de Kukulkan. És una piràmide de quatre costats que culmina en un temple rectangular.

S’assenta sobre una plataforma rectangular de 55,5 metres d’amplada i té una altura de 24 metres. Cada costat de la piràmide té una gran escalinata de 91 escalons cadascuna que porta al temple superior.

Unes baranes de pedra flanquegen cada escala, i a la base de l’escalinata nord s’hi troben dos colossals caps de serps emplomallades, efígies del déu Kukulkan. La piràmide es va construir de forma que es pot veure un curiós fenomen astronòmic que té lloc al capvespre dels dies 21 de març i 22 de setembre, els equinoccis de primavera i de tardor respectivament: és l’anomenat descens de Kukulkan. Una projecció solar de la posta solar s’observa a l’escala nord, consistent en set triangles de llum, invertits, com a resultat de l’ombra que projecten les nou plataformes d’aquest edifici.

Sembla talment una immensa serp amb el cap situat a la base de l’escala que va movent-se a mesura que el Sol transita pel cel.  Podem imaginar l’admiració i  potser la por que sentiríem els antics maies en veure descendir a la terra la serp emplomallada. Actualment milers de visitants que s’apleguen cada sis mesos a la planície iucateca per observar aquest fenomen religioso-astronòmic es queden bocabadats en veure-ho.

Us deixe un vídeo per fer-vos gana de ser-hi el pròxim equinocci.

Text: basat en la Vikipèdia.
Foto:  The Descent of Kukulkán. Chichen Itza,
Autor: SmithsonianNMAI. National Museum of the American Indian



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sistema solar | s'ha etiquetat en per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent