Dia dur, massa previsible per no entristir les intel·ligències dels que encara voldríem creure en la llibertat municipal en el sentit coral i terrenal de Blai, d’en Blai que enyor. Avui li hauria telefonat per demanar parer: què et sembla Blai que la batlessa de Palma, Aina Calvo, socialista dins un fràgil govern en què l’uemita Miquel Nadal té el vot de la torna, hagi nomenat —amb la complicitat del govern de les Illes Balears, el consell de mallorca i la fundació serra—, una periodista d’Ultima Hora, directora del Museu de la Por, del «Basural», del malaguanyat Baluard? L’Ajuntament de Palma, després d’un programa cultural com a mínim progressista (amb consells de les arts i de la cultura , etc.), la reunió d’un congrés cultural d’experts i la promesa d’acatar el codi de bones pràctiques fa un gest tan servil, tan germà dels caciquismes culturals que hem sofert tantes de vegades i que coneixem massa bé! Això tan pla i clar m’ha revelat de bell nou un saber que l’amiga Montserrat Abelló, el dia dels seus 90 anys, em recordava: Les coses canvien molt poc. Des de la talaiata altíssima dels anys fets de guerra, exili, retorn i vida quaotidiana, la poeta Abelló em deia allò que no vull creuere: Les coses canvien molt poc. La primera vegada, des la infausta fundació d’aquest Museu de la Por, en què la presidència del patronat era assuminda per una institució pública, quan calia demostrar que alguna cosa canvia de veres, amb coratge polític, ètic i democràtic com a mínim, i cara alta, tot torna a la mediocritat del lloc comú. No es podia convocar un concurs com es fa amb la Casa Museu Llorenç Villalonga o amb el Sofia o el Macba? A dues passes de les eleccions general no caldria obrir ferides d’aquestes que et demanen dosis d’ansiolítics. El meus ansiolítics sense efectes secundaris són la lectura, els amics i l’amor. Avui me n’he fet una sobredosi.
I escriure, sobretot, escriure em fa molt de bé davant tanta de confusió i desveri. Els pares del desert haurien de ser les vanitas que m’acompanyassin sempre seguit.
Per què cal lluitar per les evidències, sense descans?
En Blai Bonet hauria dit que la inèrcia de la història és com la de les muntanyes, emperò la mà de l’escriptor pot moure les Serres, això potser hauria dit el profeta.
Les coses canvien molt a poc a poc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Museu de la Por, del «Basural», del malaguanyat Baluard? L’Ajuntament de Palma, després d’un programa cultural com a mínim progressista (amb consells de les arts i de la cultura , etc.), la reunió d’un congrés cultural d’experts i la promesa d’acatar el codi de bones pràctiques fa un gest tan servil, tan germà dels caciquismes culturals que hem sofert tantes de vegades i que coneixem massa bé
Si t’interessa, l’associació SaS (serrats amb serra), ara en fase de compilació de material informatiu, és en procés de legalització.
Estaríem encantats de comptar-te entre els socis i col·laboradors. Agraïrem aportacions de material que pugui servir de prova judicial.
Ai Bielet ets un angelet! Ja t’hi han tornat dur a escoltar el sermó.
Jo tenc el conhort que vaig votar en blanc.
Segons diuen les males llengües sembla que aquest <Basural> també fa de galeria d’art clandestina.
Salut, o llengua rica d’harmonies,/que en la maror has sortejat l’escull / del desafecte greu, beneita sies, / llengua de l’Alt En Jaume i Ramon Llull /
Entre els lleials que no et volgueren morta / ni menyspreuada, m’he pogut comptar. / Som de l’estol que mai per mai comporta / l’ofegadora cendra dins la llar
Princesa de florides primaveres, / castell que es resisteix als enderrocs, /mercès, o llengua pàtria, que em volgueres / al teu servei humil de ventafocs.
Maria Antònia Salvà ( publicat a La Nostra Terra núms. 64 i 65 abril-maig 1933)
Sempre ens quedarà la llengua.
Rita la pentinadora
Ja t’ho deia jo, estimat Biel, que no es pot posar la mà al foc per ningú, i que et podia ser bona la teva passió per Aina Calvo, que no convé perdre la capacitat de crítica… Tenim el que tenim.