ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS POPULARS CATALANS NO ES SENTEN MALTRACTATS

Sense categoria

Les declaracions del portaveu dels Populars catalans Enric Millo, que justifica els pressupostos, ja que s’han de mirar des de la perspectiva espanyola, i la seva afirmació que com  a català no es sent maltractat, reflecteix el tarannà d’aquest partit. Si amb això hi afegim que  es neguen a rebutjar que s’allarguin les concessions dels peatges catalans, per compensar el dèficit dels peatges madrilenys, trobem una pregunta molt simple, que fan aquests personatges com a soci preferent del govern català, francament sembla una broma dolenta, però ja no fa cap mena de gracia.

Millo ens parla de mirar les xifres des de la perspectiva espanyola, i no de la catalana, i justifica la negativa a saldar els impagaments sense sentir-se maltractat, ja que el govern ha d’atendre les necessitats actuals, i garantir el model econòmic, sense mirar els deutes d’altres anys. Ens diu que per sentir-se maltractat ha de veure que el maltractador te una voluntat de fer mal, i en aquest cas l’Estat garanteix els serveis essencials, i insta a quan la situació ho permeti ja es compensarà, critica el govern anterior que incloïa partides en el pressupost que desprès incomplia, ens diu que totes  les autonomies que paguen més del que reben tenen la sensació que aporten més. Per altra banda, la formació de Sanchez Camacho s’ha negat a rebutjar el rescat de les autopistes de Madrid, a costa d’allargar les concessions dels catalans i valencians, votant en contra de la resolució que la resta de partits  a petició de Solidaritat han signat, excepte Ciudadanos, entre altres motius de la declaració s’explica que el 48% dels ingressos d’autopistes son catalanes i valencianes, alhora que Madrid es pot connectar amb tots el punts per via rapida gratuïtat.

Realment, aquest partit demostra igual que el PSOE-C, però amb més claredat, que va decididament contra els interessos dels catalans, i en definitiva dels seus votants, en Millo cau en una contradicció, ja que si ells consideren els catalans una part d’Espanya, com podem negar-nos nosaltres mateixos, i mirar els pressupostos des de la part espanyola, que no se suposa que hi som inclosos, parla d’atendre les necessitats sense mirar el deute, que no veu que sense cobrar els deutes una empresa normalment pot veure el seu negoci en perill de tancament, i diu que no hi ha voluntat de fer mal, aquí suposo que ens pren per estúpids, com s’explica les inversions amb infraestructures a Catalunya, la negativa a un model individual i proper de l’aeroport del Prat, els pals a les rodes pel Corredor mediterrani, un eix bàsic pel nostre desenvolupament, la connexió inexistent del port barceloní o el caos de rodalies, i la posició ultima de la llista perquè el TAV arribi a la frontera entre moltes altres coses, de debò creu que no hi ha mala fe. Parla del govern anterior com excusa, evidentment amb diferents mètodes els dos tenien el mateix objectiu de perjudicar i enfonsar Catalunya, però això no es excusa. Parla de moltes autonomies que aporten més del que reben i son sensacions, que ho sap que prop del 10% del nostre PIB marxa al fons solidari, i no torna mai més, això per ell es una sensació, jo li dic espoli, robatori o altres paraules més gruixudes, però no sensació. De fet es una formació, la popular que no li importa que els catalans  apart de l’espoli anual, els impagaments de més d’11 mil milions que no es pagaran de moment, a damunt paguin amb els seus peatges el dèficit madrileny, quan gairebé donen junt amb el País Valencià la meitat d’ingressos per peatges, com pot justificar davant els seus votants aquesta misèria, que son autòmats o son persones de carn i ossos.

En definitiva, son reflexions que obliguen a pensar perquè els partits catalans no aïllen aquest tripartit nacionalment espanyol (PP, PSOE-C i Ciudadanos), per anar contra els nostres propis interessos econòmics, son minoria, ara be, els catalans som tant solidaris, que reben premi en forma de càrrecs, i socis preferents del govern. Veure per creure.

 

  1. Sempre les mateixes cançons:

    Ciu: Hola, perdoneu que puc dir una cosa sense molestar?
    PSOE-C: la culpa és del PP
    ICV: aprofundir en polítiques socials i de cohesió…
    ERC: ei, que existeixo!!!!!!!
    Ciudadanos: no als radicals extremistes.
    SI: parlant en un espai infinit sideral gal.làctic

    Però algun dia la corda es trencarà i hi haurà un merder que ens hi cagarem, si abans no ho pot previndre els nostres politiquets tan llestos.

    Apa, bona nit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.