Sunrise ja està volant
Els fenòmens magnètics solars són causats per estructures amb una grandària per sota del nivell de resolució dels telescopis solars terrestres actuals ni tampoc dels espacials com ara el Soho. La finalitat de Sunrise és obtenir imatges i espectres de la nostra estrella amb un nivell de detall no mai aconseguit per poder captar aquests petites estructures.
La participació espanyola, que ha estat molt important, ha consistit en el disseny i construcció del magnetòmetre Imax, per estudiar el comportament del camp magnètic solar en alta resolució. Un equip de la Universitat de València, liderat per Vicent Domingo, s’ha encarregat de la construcció de part de l’instrument.
Segueix…
La raó d’aquest interés, i que s’ha anat comprovant els ultims anys, és que els principals fenomens de l’activitat solar tenen el seu origen en estructures d’una grandària d’entre 35 i 100 quilòmetres. Els tubs de flux magnètic, per exemple, l’acumulació dels quals formen les taques solars, es creu que tenen menys de 100 km de diàmetre.
La solució per observar aquestes estructures és òbvia. Cal posar un telescopi d’un metre a l’espai. De fet aquest és un projecte en fase de disseny de la Esa, anomenat Solar Orbiter que s’enviarà a orbitar el Sol a només 48 radis solars d’ací a uns 6 anys…
Però no podem esperar tant i a més cal provar la tecnologia més eficient per al futur Solar Orbiter. És per això que diverses institucions d’Europa i Estats Units van decidir associar-se per dissenyar i construir el projecte Sunrise. Aquest consisteix en una gòndola que porta una càrrega útil i enlairar-la amb un globus. Aquest és situat a una alçada de 40 km on gran part de l’atmosfera terrestre ja queda per sota dels instruments. Un gran avantatge de l’us dels globus per a la investigació científica és que el projecte s’abarateix molt i a més a més una vegada el globus es fa caure per recollir les dades es pot tornar a enlairar altre cop per obtenir més dades.
Els principals científics europeus involucrats en Sunrise han estat alemanys, que han construït el telescopi i un sistema de captació d’imatge i diversos grups de diversos centres de l’estat liderats pel valencià Valentin Martínez Pillet, de l’IAC que han construït l’Imax.
El grup de l’IAC i l’Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA), l’Instituto Nacional de
Técnica Aeroespacial (INTA) i el Grup d’Astronomia i Ciències de l’Espai (GACE) de la Universitat de València han treballat en el disseny i construcció del magnetòmetre Imax, aparell que consta d’un espectroscopi i d’altres dispositius per a mesurar de manera molt precisa la direcció i intensitat del camp magnètic solar.
El treball ha estat dur aquests anys. Ho sé perquè hi vaig estar involucrat en els seus inicis i he anat seguint els seus avanços des de ben prop….
Ahir, finalment la gòndola americana que porta els instruments europeus s’enlairava des de la base sueca Esrange Space Center. De bon matí les bombes anaren omplint el globus, construït per la Nasa, d’heli, un gas ben lleuger i no inflamable, i quan aquest ja estava ben ple soltaren els cables i Sunrise pujà ràpidament a la seua altura de treball de 40 km d’alçada. D’ací a uns dies els vents àrtics el portaran a terres americanes on serà recuperat per la Nasa en un indret entre Canadà i Alaska.
Enhorabona als companys solars de l’IAC, IAA i als de la Universitat de València.
Podeu veure els vídeos del llançament ací baix.
Vídeos del lançament de Sunrise en youtube:
http://www.youtube.com/watch?v=PFRGqR2kJMQ
http://www.youtube.com/watch?v=pX95h5r8Xwg
Nota de premsa de l’IAC.
Sunrise abandona la Tierra para ver mejor el Sol
Sunrise durant l’ascens. El seu viatge serà a 40 km d’alçada.
Crèdits imatge: Daniel Duch/La Vanguardia