16 de juliol de 2016
0 comentaris

Lideressa (sic)

Algú em pot explicar què vol dir lideressa?

Ho he cercat a diversos diccionaris i no hi trobe aquest mot!

Les llengües evolucionen, totes, fins i tot el llatí, que no és cap llengua morta! I algunes de les passes que es fan en aquesta evolució és l’adopció de noves paraules, i la desaparició d’altres. Una evolució que apareix, primer, al carrer, i després és reflectida als diccionaris.

Hi ha passes que són més acordes amb allò que entenem com el geni de la llengua, i d’altres que hi són completament contràries.

La paraula “lideresa” es posa de moda en els mitjans de comunicació en espanyol del nostre país per referir-se a la Sra. Aguirre (no tinc la documentació escrita que ho sostinga, però me’n refie, de la meua memòria), i això a l’època del seu paper de presidenta de la comunitat autònoma de Madrid i del PP d’aquell territori, i més enllà. És un cas d’antonomàsia, la “lideresa” és Esperanza Aguirre, amb un nou sentit unívoc, més enllà del valor femení que pot tindre en alguns territoris de la llengua espanyola.

En efecte, “lideresa” és la forma femenina de líder registrada, acceptada, per la RAE. Tot i que afig que líder s’usa normalment tant per al masculí com per al femení en una determinada zona del món hispanoparlant en què és Espanya.

Gosaria dir que aquest femení, però, era usat per afegir un matís irònic al lideratge, o un matís de desprestigi (això depèn de la veu qui emet el vocable). És una apreciació personal, també basada en la memòria. Perquè, en espanyol, sempre havia vist usada la forma masculina “líder” per qualsevol dirigent, independentment del seu sexe; i més tenint en compte que és un anglicisme que no presenta, en origen, -“leader“- cap doble forma masculina/femenina.

Vet ací la meua sorpresa quan, en les pàgines (de paper) del setmanari EL TEMPS, llig com Mònica Oltra hi és presentada, a l’entradeta d’una entrevista, com a lideressa de Compromís. A l’edició digital no apareix aquest barbarisme. Bon senyal; però l’alarma ja ha sonat.

Per què ha sigut usat aquest terme? Ha sigut per la pressió perquè fem servir una llengua políticament correcta i gramaticalment incorrecta? O ha sigut un tic d’imitació del castellà? Deixem que Víctor hi responga.

Però, no deixem de procurar que la llengua no perda un llençol a cada bugada. No m’agrada una llengua que és un simple correlat de paraules i expressions al costat de les paraules de l’altra. Si hi arribem, la mort de la doble, de la llengua B, està assegurada. Per inútil!

****

Repassant la documentació escrita (encomanant-me, ara, a sant Google) he vist com aquest femení, “lideresa“, en espanyol, ja s’ha usat en altres ocasions i en altres mitjans per a referir-se a dones que són líders, només en política. És un moviment natural de les paraules que tenen èxit en una llengua. Però, aquesta moda ens és aliena, i ho hauria de continuar sent.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!