La Lluna, la pruna…
Eugeni S. Reig, l’autor del llibre Valencià en perill d’extinció, i mantenidor de la llista de distribució de notícies sobre la nostra llengua en InfoMigjorn, ha fet un comentari molt interessant sobre la famosa cançó popular La Lluna, la pruna, vestida de dol….Sempre m’havia semblat que la lletra era absurda. No sembla que una pruna tinga res a veure amb el nostre satèl·lit natural. Eugeni S. Reig li dóna un sentit que resulta més versemblant i sobretot més bonic. I ja que té a veure amb el tema principal d’aquest bloc, us el pose per a que en gaudiu.
Segueix…
Eugeni S. Reig – la lluna, la pruna
La lluna, la pruna
Títol i començament d’una cançó popular. La lletra més coneguda és la següent:
La lluna, la pruna,
vestida de dol,
son pare la crida,
sa mare no vol.
¿Quin significat té aquesta cançó? Hi ha una interpretació freudiana que explica que “la lluna, la pruna” és una xiqueta, que son pare la crida perquè vol mantenir relacions sexuals amb ella i que sa mare el que no vol és que el pare mantinga aquestes relacions incestuoses amb la filla. És una interpretació que considera que aquestes cançonetes populars són reminiscències d’una tradició oral antiquíssima, que es pot remuntar fins al neolític, moment en el qual comença a establir-se el tabú de l’incest que sempre s’ha considerat causa de degeneració de l’espècie humana. Aquesta explicació freudiana la trobe complexa, entravessada, rebuscada i estranya. Crec, francament, que aquesta no és l’explicació, encara que té lògica.
L’explicació verdadera podem trobar-la en boca d’alguns vells camperols mallorquins que encara, quan canten la cançó, diuen “la lluna, la bruna“. Sense cap mena de dubte, la versió original era aquesta. La paraula bru s’aplica al color que és fosc, obscur, negrós.
Evidentment, la lluna, la bruna és la lluna fosca, la que no es veu, és a dir, la lluna nova anomenada astronòmicament noviluni. És la fase de la lluna en la qual els raigs del sol il·luminen la cara oposada a la que es veu des de la Terra i, per tant, la lluna no es veu, està fosca. ¿Què vol dir son pare la crida, sa mare no vol? ¿Qui són el pare i la mare de la lluna? Metafòricament, el pare és el Sol i la mare la Terra. Son pare, el Sol, la crida, és a dir vol il·luminar la cara visible de la lluna, vol que entre en la fase de lluna creixent i que, a poc a poc, avance cap a la fase de lluna plena en la qual, el pare Sol, la dominarà totalment. I sa mare, la Terra, no vol que això passe, vol continuar projectant la seua ombra sobre la cara visible de la lluna, que aquesta continue fosca i que no es veja. Considere que aquesta és l’explicació i que, per consegüent, la versió correcta de la cançó és:
La lluna, la bruna,
vestida de dol,
son pare la crida,
sa mare no vol.
Cançoneta que, originàriament, es cantaria quan hi havia lluna nova.
Altres versions són: «La lluna, la pruna, / vestida de dol, / sa mare li crida / i son pare no ho vol», «La lluna, la pruna, / i el sol mariner, / son pare la crida, / sa mare també», «La lluna, la pruna, / vestida de dol, / sa mare li pega, / son pare no vol» i moltes més.
Fins i tot he arribat a sentir: «La una, la pruna…».
Considere que els valencians faríem molt ben fet si ens esforçàrem a recuperar l’ús, tant en la llengua culta com en la parla quotidiana, del nostre vocable ancestral bru i, a poc a poc, deixàrem d’usar la paraula castellana moreno. Sobre la variant moré m’estime més no fer cap comentari.
Foto: Primeres hores després de la lluna nova. De la web d’astronomia Astronomy.
Bona nit!
“Brunes,les dunes,
de xuclamel daurat,
dolces,
com voltes
del cos estimat.”
És un fragment d’un poema meu (Heliografia 1999)
A mi m’agrada molt aquest mot – bru, bruna.
Pel que fa a l’article el color de la pruna és molt bru. Nombrosos poetes les anomenen les prunes per a referir-se a la lluna i el sol ponent. Fonèticament /p/ i /b/ s’articulen al mateix punt de la boca – els llavis- i poden donar nombroses assimilacions i confusions. No és de més pensar que deien “bruna”. Finalment voldria aclarir que la pràctica de l’incest no es exclusiva del neolìtic ni dells temps de Noé, a l’edat mitjana era freqüent i encara ara malauradament n’hi han casos. Els abusos a menors es donen amb més freqüència perpetrats per persones de l’entorn: pares, padrastres, avis, oncles, amics corals de la família. Es veuen casos transgerneracionals on l’abús s’ha repetit en varies generacions consecutives. Hi han altres cançons populars que canten aquest malsofrir viscut per les filles. No ho exclouria pas
Els de la meva generació vam conèixer la praula bruna del “Mecanoscrit del segòn origen” de Pedrolo que era lectura a l’institut i que comença cada capítol dient “L’alba, una noia verge i bruna…”
Crec que es pot interpretar com a la visió que tenim de la Lluna durant un eclipsi total de Lluna, en el qual la Lluna Plena entra dins l’ombra de la Terra i aleshores no desapareix, sinó que apareix BRUNA, fins que a poc a poc se’n va sortint de l’ombra i torna a ser Plena.
En la fase de Lluna Nova, la Lluna no es veu, perquè es troba molt pròxima al Sol.
Veieu la simulació de l’eclipsi lunar en http://ixbe.org/prova/inicio/indextot.html
Entreu en el Bloc 2- Lluna i cliqueu l’apartat 3.3
“La lluna, la moreneta / en el cel està plorant / no troba ja l’estrelleta / que sa llum la va guiant / i pensa la pruna groga / que potser algú li ha pres / per fer-se’n una corona perquè el sol l’estimi més /
Més tant trista n’és la lluna / que tots li canten a una…
(Cor)
La lluna, la pruna / vestida de dol / son pare la crida / sa mare no ho vol / encesa i sorpresa /com llàntia d’argent / la miro i remiro / com la gronxa el vent.
Arriba la matinada / quan el sol ja ha obert un ull / i veu la lluna amoïnada / passejant avall i amunt / pregunta: què és el que et passa? / Per què tens aquest neguit? / De sobte quan sap la causa / a la lluna li fa un crit/
Ja no plora pas la lluna / quan tots li canten a una…
la lluna, la pruna / no va pas de dol / son pare la crida / sa mare no ho vol… etc…
Aquesta canço la cantàvem així a l’any 1960… i la melodia era molt diferent de com sona ara, que només es canten els cors…
valencians fem amb la llenguaa el qui nos pasa per els collons.
Xé tu!!! faltaria mes…
jajajaja