El passat 18 de juliol (curiosa coincidència) més de 400.000 oients ens vem acomiadar amb tristesa ràbia i gratitud alhora de l’Antoni Bassas a Catalunya Radio. Donat que el programa que ha estat amb el Bassas al capdavant, líder total d’audiència és evident que els motius del canvi no són econòmics. Tots sabem que no marxa per ganes, sinó per defensar el lliure exercici de la seva professió i un estil de periodisme plural que no agrada als qui manen. Amb aquesta decisió els responsables de Catalunya Ràdio, que en darrer terme són polítics, atempten contra el diàleg, la pluralitat i la llibertat d’expressió i d’opinió que sempre ha defensat l’Antoni, però atempten també contra una manera de fer que fins fa poc havia diferenciat els mitjans de comunicació catalans dels de la resta de l’estat. Si les nostres institucions es dediquen a dinamitar allò que ens és més propi, com el nostre fer, mentres la globalització va enterrant la nostra llengua, on queda el fet diferencial català? Deu ser això el que pretenen: convertir el catalanisme en una entelèquia per guanyar vots uns i fer-ne perdre als altres; mentres s’usa de pretext perquè paguem més i rebem menys (veritable fet diferencial català). Però on són les veus de l’oposició?. Sortosament, de periodistes com el Bassas, n’hi ha molts altres al nostre país que continuaran treballant com ell mateix des d’altres mitjans, però quan el propi govern català permet que això passi en una emissora pública amb el periodista líder d’audiència ens hem de començar a preocupar.
Maria Antònia Raich Soriguera, 22 de juliol del 2008
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!