Ecos del Cosmos: Febreret el curt

JuliuscesarAcaba el curt febrer ventós i nuvolós, cosa que no ha impedit admirar el cel i veure, per exemple, la triple conjunció de Venus, Mart i la Lluna. Ja hem girat full al calendari de paret de la cuina. Un full caigut ens indica que l’any avança i que la primavera s’acosta. El segon full caurà despús demà, en acabar febrer.

Un curtet mes de febrer acaba. Un mes de només 28 dies, el més menut dels mesos de l’any. Una durada que molta gent no acaba d’entendre. Explicar quina és la raó de l’estrany comportament de Febrer ens portarà a l’antiga Roma, i a parlar de la història del calendari, de papes i de la Revolució russa.

Hui parlarem del calendari i de la mesura del temps


Podcast, Ecos del Cosmos, 27 de febrer 2015

Hui parlem sobre l’origen del calendari i l’estrany cas del mes de febrer. En la nostra secció I a mi què, parlem també sobre fer exercici a l’espai. I, a més, les nostres seccions habituals El cel a simple vista, Actualitat Astronòmica i el nostre Astroconcurs.

Astroconcurs:

Ací pots veure una part d’una imatge d’un famós objecte astronòmic. De quin objecte es tracta?

Astroconcurs20150227

La primera persona que ens envie la resposta correcta rebrà un llibre donat per la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.

Imatge: Julius César, reformador del calendari, tal com es representat en els còmics d’Àsterix.

Plutó a la vista

nh_zoom_bary_03-finalPlutó i Caront, la seua lluna més gran, són ja visibles des de la nau New Horizon de la NASA que fa gairebé 10 anys abandonà la Terra. El pròxim 14 de juliol, si tot va bé, farà un vol rasant pel sistema plutonià.

Plutó encara era considerat un planeta quan fou llançada la nau. Un any després, el 2006, els astrònoms reunits a Praga van rebaixar-li l’estatus i el passaren a planeta nan com ho vaig explicar aleshores. Les protestes als Estats Units de polítics i gent del carrer foren sonades pels arguments emprats. No debades Plutó havia estat l’unic planeta del sistema solar descobert per un estatunidenc. Fins i tot la NASA va haver de fer un comunicat de premsa explicant que malgrat el canvi d’estatus de Plutó, l’objectiu de la nau es mantenia i que cientificament encara era interessant.

Deu anys més tard la degradació de Plutó sembla assumida i compresa per tothom. Ara cal fer ciència i preparar-se per obtenir les primeres imatges pròximes d’un objecte llunyà del cinturó de Kuiper.

Però des del 2005 han passat moltes coses al voltant del tema Plutó. Per començar s’hi han descobert uns quants satèl·lits nous. Els enginyers en el control de la missió debaten preocupats si tants satèl·lits al voltant del planeta nan no indiquen la presència d’un anell de residus al seu voltant. Un problema gros si cal corregir la trajectòria prevista de New Horizons en l’últim moment….

Image converted using ifftoany

Mentre va arribant la nau, aquesta va fent ciència. Podeu veure la pel·lícula time-lapse de Plutó i la seua lluna més gran, Caront, que van ser fotografiats des d’una distància de rècord fa unes setmanes.

Plutó i Caront van ser observats amb l’instrument Long Range Reconnaissance Imager (LORRI) de la nau al llarg d’una setmana, entre el 25 i el 31 de gener de 2015.

La sèrie de fotografies, que després va ser convertida en pel·lícula, va ser obtinguda com a part de la segona campanya de navegació òptica de la missió, per a definir millor les posicions de Plutó i Caront, en preparació al pas proper de la nau pel planeta nan i les seues cinc llunes, el 14 de juliol de 2015.

Plutó i Caront van ser observats durant un gir complet de cadascun dels dos cossos, és a dir un “dia” a Plutó i Caront, que dura 6.4 dies terrestres. La primer imatge de la sèrie va ser presa quan New Horizons es trobava a només 203 milions de quilòmetres de Plutó. L’última va ser presa 6 dies i mig més tard, i des de 8 milions de quilòmetres més a prop.
El tentineig, fàcilment visible en la pel·lícula en el moviment de Plutó, mentre Caront gira en la seua òrbita, és a causa de la gravetat de Caront, que és un objecte gran ja que té un vuitè de la massa de Plutó, i la grandària de la Península Ibèrica. Realment els dos cossos giren al voltant del centre de masses comú.

Cada exposició va ser d’una desena de segon de durada, massa poc temps per a poder veure les llunes més menudes i molt més dèbils de Plutó. New Horizons encara està massa lluny del planeta nan i de les seues llunes per a resoldre formacions superficials. Ja s’aniran veient en els pròxims mesos. Continuaré informant.

Imatge 1: NASA/APL/Southwest Research Institute.
Imatge 2: Imatge artística de la nau espacial New Horizons, que s’acosta a Plutó i la seua lluna més gran, Caront el 14 el juliol de 2015. Crèdit: Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory/Southwest Research Institute (JHUAPL/SwRI).

Venus i Mart junts, i de visita la Lluna

2015-02-20-CONJUNCIO-LLUNA-VENUS-MARTAnit es va veure un espectacle celeste admirable. Si vàreu estar atent, i havieu seguit les recomanacions d’observació del cel del mes de febrer, poguereu gaudir de la conjunció de tres dels cossos celestes més interessants, fenomen que va ser visible al cel de ponent poc després de la posta de Sol.

Disposat en una formació triangular, Venus, ben brillant, se situava al vèrtex de l’angle entre Mart, molt més dèbil però ben prop i cap al nord i la Lluna, més allunyada i cap a l’horitzó.

Mart era l’objecte més dèbil. Situat ara mateix a més de 300 milions de quilòmetres de la Terra, l’observació al telescopi només permet veure que té forma circular però no s’aprecia cap detall.

La Lluna, amb només un dia de vida després la Lluna nova, es veia molt prima i mostrava la seua forma més simpàtica amb la forma de somriure, com anunciant l’arribada de la primavera. Aquesta forma tan divertida, en forma de somriure o de barca, ocorre en hivern quan l’òrbita de la Lluna és presenta ben alta.2015-02-21-Lluna-Venus-Mart

Però s’hi podien veure alguna altra cosa més interessant sobre el nostre satèl·lit, com ara que la part superior del seu disc, que no està il·luminat directament per la llum solar, era perfectament visible com es pot veure en la fotografia que m’envia l’amic Joanma Bullón. D’on ix aquesta llum? Aquesta il·luminació feble de la Lluna s’anomena llum cendrosa i prové de la llum que li envia el nostre planeta. Un astronauta situat en la superfície de la Lluna en la nit lunar té al cel la brillant Terra que brilla unes trenta vegades més que la Lluna plena en el cel terrestre.

Aquesta il·luminació terrestre reflectida sobre la “pantalla” lunar ha permés estudiar els efectes de la variació de la cobertura nuvolosa en l’atmosfera terrestre amb la mesura acurada de la llum cendrosa al llarg dels anys. És a dir podem mesurar el nostre planeta des de fora sense eixir de la Terra. Ben curiós.

La conjunció dels planetes i la Lluna continua avui, encara que la Lluna estarà més alta. Mireu poc després de la posta de Sol i, en fer-se fosc, trobareu els dos planetes junts i dalt el fi tall d’una Lluna de dos dies, com es veu a la simulació adjunta extreta del programa Stellarium.

Planetes-avuiD’aquesta conjunció podem aprendre com orbiten els planetes del sistema solar i com “s’alineen” en direcció a la Terra. De la web The Planetes Today, a live view of the solar system, podem veure en directe el sistema solar des d’una perspectiva allunyada i situats sobre el pol del Sol. Es veu clarament la disposició planetària i de la Lluna que ens està oferint aquests dies l’espectacle celeste (punxeu la imatge per veure-ho més gran).

No us perdeu la vista celeste d’aquesta nit.

Imatges:

1. De dalt a baix, Mart, Venus i la Lluna. 20 de febrer 2015. Teleobjectiu 200 mm. Joanma Bullón. Observatori La Cambra. Aras de los Olmos. Els Serrans.
2. De dalt a baix, Lluna, Mart i Venus. 21 de febrer 2015. Simulació Stellarium
3. La posició dels planetes. De The Planetes Today, a live view of the solar system.

Els matemàtics del país reunits a Otos

5TrobadaMatLa Societat d’Educació Matemàtica Al-Khwarizmi ha organitzat la 5a Trobada de Societats de Matemàtiques de Parla Catalana aquest cap de setmana a les comarques centrals valencianes.

Dissabte de matí els participants es van concentrar a les portes del Monestir de Santa Maria de Valldigna, a la Safor, per visitar-lo de la mà de l’historiador de Tavernes Enric Martí. La història del cenobi, el seu espoli i la seua lenta però contínua restauració van ser els temes de l’explicació fins l’hora de dinar.

La reunió de treball i coordinació de les societats matemàtiques ja es realitzà a la vesprada al Palau d’Otos, a la Vall d’Albaida, poble on es desenvoluparia la resta d’activitats del cap de setmana.

Arribada la nit, vaig preparar el telescopi per l’observació astronòmica anunciada al programa que ens permeté veure, entre núvols, el planeta Júpiter amb les seues bandes acolorides i les quatre llunes galileanes. Tanmateix l’oratge no ajudà gens, ja que no trigà a fer la guitza i impedí l’exploració d’altres objectes previstos com la nebulosa d’Orió. En lloc d’açò, els assistents van poder contemplar diversos instruments astronòmics antics, cedits per a l’ocasió per l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i van conéixer com s’usaven.

Després de sopar i ja avançada la nit els participants de la Trobada assistiren a una conferència de Joan Olivares sobre mètodes antics i tradicionals de mesurar el temps. S’aturà especialment en el rellotge de peus que s’usava per repartir la tanda en el reg i  que encara era viu fins fa pocs anys en la comarca de la Vall d’Albaida.

La intensa jornada acabà amb un petit recital de poemes matemàtics, seleccionats per Rosa Magraner, tant de reconeguts poetes -David Jou o Feliu Formosa-, com d’altres inèdits o propis.

Pedra-BassetL’endemà diumenge els matemàtics visitaren la “Ruta dels rellotges de Sol d’Otos“, guiats pel seu dissenyador, l’escriptor i gnomonista Joan Olivares, el qual explicà les característiques i dificultats de la construcció dels diversos models de rellotges. “La pedra de Basset”, calendari que marca la data del 25 d’abril, en record de la batalla d’Almansa, així com el rellotge calendari dels xiprers de benvinguda, a l’entrada del poble, foren dels més admirats per les seues dificultats tècniques.

DRuiz-JOlivaresEn aquesta trobada he tingut l’ocasió de conéixer personalment Daniel Ruiz Aguilera de la Societat Balear de Matemàtiques-XEIX i coautor de l’estudi dels efectes de la llum del sol eixint del solstici d’hivern a la Seu de Mallorca. Ja en vaig parlar el darrer solstici. Una meravella visual i astronòmica encara que sembla que no buscada expressament.

En aquestes trobades científiques hi han participat membres de les diferents juntes directives de la Societat Catalana de Matemàtiques, la Federació d’Entitats d’Educació Matemàtica de Catalunya, la Societat Balear de Matemàtiques-XEIX i de la pròpia societat que l’organitza en aquesta ocasió.

Fotos: 1. Els participants en el Monestir de Santa Maria de Valldigna. 2. Joan Olivares explica el significat i les característiques gnomòniques de la Pedra de Basset. 3. Amb Daniel Ruiz Aguilera i Joan Olivares davant del seu rellotge més espectacular. Crèdits: Enric Marco.

Ecos del Cosmos: La Terra com un pèsol

RlA56noFins fa cent any la majoria de la gent no eixia del poble i del seu terme. Com a molt anaven a la Fira de Xàtiva a comprar bestiar o quan es casaven anaven a València en el viatge de noces. Recordeu com en la novel·la de Jules Verne “La volta al món en 80 dies” era un gran progrés que es puguera fer la volta a la Terra en menys de tres mesos!

Aquesta poca mobilitat durant generacions ha condicionat el nostre cervell i, encara que racionalment podem saber la grandària de la Terra, des d’una perspectiva humana no intuïm la immensa grandària del nostre planeta.

¿I que podem dir del sistema solar i del cosmos? La nostra ment no està preparada per a les grandíssimes distàncies del nostre univers. Hui parlarem d’això: les dimensions del sistema solar, de la Via Làctia o de l’Univers o, més curt, la Terra com un pèsol.


Podcast, Ecos del Cosmos, 13 de febrer 2015

Hui parlem sobre les dimensions de l’Univers. En la nostra secció I a mi què, parlem també sobre els braços robòtics de l’Estació Espacial Internacional. I, a més, les nostres seccions habituals En aquell temps, Actualitat astronòmica i el nostre Astroconcurs.

Per al programa de hui, la pregunta és:

Quina sonda espacial va haver d’emetre els sons que s’escolten al final del programa en un moment donat però mai va aconseguir fer-ho, i per què?

Imatge: Grandàries dels planetes i el Sol a escala. De Solar System to scale from IFLS

Una trobada amb els Scouts Valencians

Angel-Enric-ScoutsDissabte passat, 7 de febrer, compartirem part de les activitats de la reunió V San Pablo – L’Albufera organitzada pels Scouts Valencians. Al barri de Sant Marcelí de València i amb una bona presència de scouters (17-18 anys), participàrem en les activitats de consciència mediambiental amb una xerrada sobre el malbaratament dels recursos que suposa la contaminació lumínica. Així mateix, davant l’allau incessant del missatge de la bondat de la il·luminació per LEDs  i del seu suposat caràcter ecològic, demostrarem amb dades tècniques que realment aquest tipus d’enllumenat nocturn no és encara un producte sostenible des del punt de vista mediambiental. A més a més la il·luminació amb llum blanca que s’està instal·lat a tot arreu és nociva per als ecosistemes, així com per a la salut humana. Les preguntes posteriors ens confirmaren que el nostre propòsit d’augmentar l’esperit crític sobre la forma en que malgastem l’energia estava aconseguit.

Finalment amb els telescopis els scouters mirarem el cel nocturn, encara que la brillantor de la nit valenciana només ens permeté admirar la Lluna i el planeta Júpiter.

Agraïm la presència de Roger Mira, de l’Associació d’Astronomia de la Universitat de València, que ens ajudà en la xerrada i en l’observació.

Observacio-Scouts
Fotos: Roger Mira i Enric Marco.

Júpiter més prop i de cara

Júpiter es troba aquests dies en condicions òptimes d’observació. El passat 6 de febrer el planeta se situà en oposició, és a dir, a 180º del Sol amb la Terra com a vèrtex. Aquesta geometria celeste té dues conseqüències. La primera és que mentre el Sol anirà ponent-se per l’horitzó oest, el planeta eixirà pel l’est, amb la qual cosa podrem observar-lo durant tota la nit i, la segona és que la distància al planeta gegant és, ara mateix, mínima, de només uns 640 milions de quilòmetres. És per això que ara hi podem veure força detall a la superfície a través del telescopi. Aquesta situació no té, però, res d’excepcional. Cada 13 mesos Júpiter, la Terra i el Sol s’alineen a l’espai.

Tanmateix la gràcia d’aquest encontre és que, justament el dia 5 de febrer, Júpiter creuà el pla equatorial del Sol (equinocci), de manera que aquest dies la llum de la nostra estrella cau perpendicularment sobre la seua superfície. I, com a resultat, durant els pròxims dos mesos, podrem gaudir d’una complexa sèrie d’eclipsis mutus i trànsits dels satèl·lits sobre el planeta. Així, les ombres dels satèl·lits jovians es projectaran sobre el seu disc, com unes taques negres ben redones i compactes.

Un d’aquests esdeveniments ja va ocórrer el passat 24 de gener quan els satèl·lits Io, Europa, Cal·listo i les seues ombres van ser visibles sobre el disc jovià. La càmera de Gran Camp del telescopi Hubble va captar les imatges de l’encontre però també, des de la Terra estant, molts observadors amb telescopis terrestres captaren també els trànsits.

Les alineacions dels satèl·lits amb Júpiter i la Terra es continuaran produint les pròximes setmanes.

La simulació que us deixe il·lustra les òrbites i posicions de les quatre llunes de Júpiter el 24 de gener passat durant el triple trànsit sobre el planeta. Les tres llunes són Europa, Cal·listo i Io.

El vídeo comença amb una vista polar de Júpiter i les llunes – incloent-hi la lluna Ganímedes que no es veu en el trànsit – i s’inclina fins situar-se en el pla orbital de les llunes. Els satèl·lits es mouen d’esquerra a dreta en la pel·lícula i mostren ombres sobre el disc de Júpiter.

splash1

La imatge mostra el pas de les llunes sobre Júpiter el passat 24 de gener. El servei de notícies ho explicava fa uns dies.

Crèdits:
Vídeo: NASA, ESA, Hubble Heritage Team
Imatge: Alineació feliç de tres dels satèl·lits jovians i les seus ombres sobre el disc de Júpiter. NASA, ESA i el Hubble Heritage Team (STScI/AURA)